Aragonès, Mas i Montilla i l’esperança que el finançament singular arribi a bon port

Les trobades d’ex-presidents de la Generalitat sembla que ja s’hagin convertit en una tradició. Com quan ex-alumnes de BUP es retroben en una casa rural trenta anys després i repassen històries viscudes, alguns amb més ganes que uns altres. Fa una setmana, la PIMEC va reunir set presidents de la Generalitat en la cloenda dels cinquantenari. Avui, el Col·legi d’Economistes ha aconseguit de reunir-ne tres, Pere Aragonès, Artur Mas i José Montilla, que han valorat el futur de Catalunya segons el vessant econòmic. Tot plegat, acompanyats de Carles Puig, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Jaume Menéndez, membre de la junta directiva del col·legi i vice-president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Foment del Treball, ha destacat que tots tres havien viscut moments delicats. De Montilla, ha dit que li tocà viure la gran recessió de la crisi. De Mas, que va haver de conviure amb els anys de les retallades. I d’Aragonès, el confinament, la borrasca Filomena i el col·lapse del turisme. Però d’aquesta trobada, Menéndez esperava que posessin “llum a la foscor” –petita broma bo, que coincideix amb l’estrena de Crims a TV3– i que parlessin i discutissin sobre economia i finances.

Abans d’entrar en matèria, tots tres s’han sotmès a una ronda de preguntes de pre-escalfament a càrrec de la periodista Ariadna Belver. El lloc preferit per a descansar, el llibres que llegeixen, activitats per a relaxar-se, el plat català preferit… Aquí ja s’han fet paleses algunes discrepàncies. Si Montilla és partidari de descansar a casa, Mas ha respost que al mig de la mar, lluny de la costa. Aragonès ha optat per Pineda de Mar, i ha reconegut que fa bandera del seu poble sempre que pot. Parlant de menjar, més discrepàncies. Montilla, un ferm defensor dels caragols a la llauna; Mas, discrepant totalment, i Aragonès, uns fideus a la cassola amb una bona picada, si li toca cuinar a ell. I fins i tot hi ha hagut diferències quan els han preguntat pel film preferit. Aragonès ha respost El padrino, però Montilla li ha volgut deixar clar que és molt millor la segona part que la primera.

L’experiència dels presidents

Tot fent repàs dels mandats, Montilla ha assenyalat que el seu va ser marcat pel desplegament del mandat de l’estatut. Que es van aprovar més de seixanta lleis, que es va fer un esforç de contractació de funcionaris de sectors diversos i que van tenir el poder de desplegar una política expansiva. Després ha dit que hi va haver una etapa diferent: gestionar la crisi econòmica, la caiguda dels ingressos de la Generalitat i els problemes amb el FLA. Mas ha dit que la seva etapa també fou intensa: “En lloc de desplegar, em va tocar replegar.” I ha afegit que li tocà d’afrontar-ho amb la desocupació enfilada, l’euro amenaçat i polítiques d’austeritat obligades. Aragonès ha volgut destacar que, durant el seu mandat, es va passar “d’una dinàmica de conflicte de no gestionar amb l’estat a una dinàmica de negociació”, que es va recuperar la relació amb institucions europees i que es va impulsar el Pacte Nacional per la Indústria.

Quina és la situació econòmica?

Sobre la situació econòmica actual, Mas ha dit que l’economia funciona i és molt exportadora. “És una economia que crea ocupació, tanta que les empreses no troben la gent que busquen ni els perfils professionals que cerquen”, ha dit. Així i tot, ha expressat preocupació sobre la preservació de l’estat del benestar al conjunt d’Europa. “Avui a Europa, noto unes actituds que em preocupen molt. No ens adonem del que hem arribat a crear i del que caldrà fer per preservar l’essència de tot això”, ha dit. “Hem de tenir present que això no és un regal, sinó una conquesta. No és igual una cosa que et ve donada que el que has conquerit. Això va al cor de les polítiques econòmiques europees”, ha afegit.

Aragonès ha assenyalat que l’envit principal ha de ser créixer en competitivitat. Segons ell, si Europa pren les decisions correctes en l’actual conjuntura, Catalunya té moltes oportunitats. Ara, ha pintat un escenari gris: “Europa afronta els reptes més complexos dels últims cinquanta anys en el pitjor moment. Tenim governs febles. A Alemanya no hi haurà nou govern fins al juny. A França, hi ha una crisi que no és de govern, gairebé de règim, a l’estat espanyol no hi ha una majoria parlamentària sòlida”. Sobre estabilitat, ha considerat que tan sols se salva Itàlia, i que en absolut és el model que convé seguir.

Montilla s’ha mostrat optimista sobre el futur: “Ser pessimista no serveix de res. Fa que no tinguis predisposició a afrontar els problemes de l’economia catalana.” Segons ell, el problema principal és que els governs saben com afrontar els desafiaments, però que falla el “com fer-ho” per no perdre les eleccions. “Aquest és el gran drama de la política. Tothom està d’acord a descarbonitzar l’economia i desplegar les renovables. Però depèn d’on es posi el molí, hi haurà gent en contra”, ha assenyalat a tall d’exemple. Montilla ha estat l’únic president que s’ha atrevit a parlar del pressupost fracassat del president Salvador Illa i ha dit que són qüestions que “convenen a la gent”. “Cal mirar al futur per mirar les coses amb les incerteses. En economia, cal pensar en els drets i deures”, ha dit.

Sistema de finançament

Quan els han demanat sobre el sistema actual de finançament, el president Aragonès ha volgut defensar l’acord de finançament singular pactat amb el PSOE i ha dit que ara hi ha una correlació de forces que permet de configurar una conjuntura que ha de permetre a Catalunya de fer un gran salt endavant. “Hi ha un acord polític. Per primera vegada, el partit que governa l’estat ha acceptat un model en què la Generalitat recapti els impostos –ha dit–. Hi ha uns compromisos que assumeix el president de la Generalitat i aquest és un any en què caldrà desplegar aquest acord. Una conjuntura que costarà que es torni a repetir.”

El president Montilla també s’ha adherit a l’acord del finançament singular que ha defensat Aragonès. Ha destacat que la reforma del finançament no va ser mai una prioritat de l’ex-president espanyol Mariano Rajoy i que ara cal posar fil a l’agulla de l’acord que va sorgir entre ERC i el PSOE. “Hi ha una oportunitat única i estaria bé que les formacions polítiques catalanes poguessin anar de bracet.”

Segons Mas, que l’acord del finançament surti bé “és gairebé tan difícil com el referèndum d’autodeterminació”. Però ha dit que ara mateix hi ha una porta oberta a l’esperança i que hi ha dos factors clau: “Que el PSOE s’ho cregui de debò, que no sigui una postura perquè hem d’anar passant els dies. I que es faci pinya entre les forces polítiques catalanes.” I n’ha assenyalat tres de concrets: ERC, PSC i Junts. “Si aquestes tres forces demostren cintura, sintonia i prou autonomia per, juntes, defensar això com un tema català, aquesta petita porta cap a l’esperança potser no fóra tan petita. Si fos així, seria un avenç en termes d’autogovern”, ha dit.

Mas, segons que ha dit, parteix d’una experiència dolenta en autogovern i autonomia financera. “La Generalitat es va quedar sense cap marge de maniobra per a trucar a cap porta. Només podíem trucar a la del govern espanyol de torn. I què va fer? Idear els programes i les seves condicions. O les complies, o d’allà no rajava res. L’autonomia va quedar absolutament enterrada.” A partir d’aquesta consideració, ha destacat: “És evident que sense autonomia financera no hi ha autonomia política ni cap mena d’autonomia.” Segons ell, a Catalunya hi ha sentiment d’autogovernança: “Si volem això, hem de tenir l’autonomia financera”, ha insistit.

Més diners públics en l’habitatge i infrastuctures

El tercer gran bloc que han tractat ha estat l’habitatge. I segons Montilla, el problema es resol amb habitatges. “S’han de fer habitatges i hi ha d’haver una política de sòl. Creant sòl, construint habitatge públic”, ha assenyalat. També ha clamat per simplificar les polítiques que impliquen fabricar sòl i construir habitatge, que considera que és una cursa d’obstacles.

“Hi ha cap política d’interès públic o de prioritat pública que no impliqui despesa pública? Quan hem volgut garantir sanitat universal, hi hem hagut de posar diners. Quan hem volgut garantir educació gratuïta, hi hem posat diners. Quan hem hagut de garantir atenció a la dependència, hi hem posat diners públics. Algú es pensa que l’habitatge, essent política d’interès, el solucionarà el mercat? El mercat, per moltes lleis i  imposicions, no ho resoldrà”, ha dit el president Mas. Segons ell, l’habitatge és una gran preocupació, però no pas per a tothom, i l’administració ha de controlar el sòl. “Si s’aconsegueix generar sòl, es pot concertar una activitat entre públics i privats sempre que els públics aportin això sense voler especular”, ha apuntat Mas.

Aragonès ha destacat que hi ha hagut un augment de la població, que la demanda d’habitatge residencial no és coberta i que hi ha grans ciutats en què els usos d’habitatge no són residencials. “L’ús prioritari és per a viure-hi. Cal que quedi clara que aquesta és la prioritat”, ha dit.

El darrer gran bloc que s’ha tractat ha estat el de les infrastuctures. Mas ha considerat que calen recursos, també públics, i ha apel·lat el govern espanyol perquè compleixi allò que recull l’estatut d’autonomia: “Que l’estat es compromet a invertir a Catalunya en infrastructures l’equivalent d’allò que aporta l’economia catalana al conjunt de l’economia espanyola.”

Aragonès ha fet palès que aquests darrers anys encara s’ha hagut de batallar per tenir pagaments endarrerits del 2008. I ha destacat que hi ha dos àmbits clau: la mobilitat interior, amb una defensa clara del transport públic i el traspàs de rodalia, però que també cal tenir una visió de la mobilitat de cara enfora i que cal cooperació política. Montilla ha destacat que el país ha fet un gran esforç d’infrastructures, però, segons ell, encara hi ha una feina pendent: l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, que diu que ha de servir perquè l’economia estigui “a l’altura que volem que sigui”.