Per què s’escampa la por entre els jutges espanyols?

L’alta judicatura espanyola està esverada amb l’acord signat entre Junts i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, que implica, entre més coses una llei d’amnistia, i que afirma que es tindran en compte els casos de lawfare, de “judicialització de la política”, en les comissions d’investigació ja pactades per a aquesta legislatura. Seran sobretot dues comissions: la de l’Operació Catalunya i la del Catalangate, dos grans casos de guerra bruta de l’estat contra l’independentisme. Els jutges i fiscals espanyols han sortit en tromba a criticar un acord polític entre dos partits polítics; ho han fet totes les associacions de jutges, inclosa Jutges per la Democràcia, tradicionalment més alineada amb el PSOE, i la comissió permanent del Consell General del Poder Judicial. No toleren que s’hagi assumit en el text de l’acord que hi ha hagut tots aquests anys lawfare contra l’independentisme. Però sobretot aquestes expressions irades amaguen un temor no explicitat, que s’ha fet córrer entre la premsa, i que la majoria de mitjans de Madrid ha anat reproduint: la por que se’ls pugui acabar empaitant judicialment per la guerra judicial. 

Tot plegat ve d’una curiosa interpretació que fan del paràgraf de l’acord entre Junts i el PSOE que inclou la referència a la lawfare i que està redactat d’una manera certament confusa. Fa així: “Les conclusions de les comissions d’investigació d’aquesta legislatura es tindran en compte en l’aplicació de la llei d’amnistia en la mesura que es puguin derivar situacions compreses que, si escau, puguin donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives.” La interpretació estesa entre la premsa espanyola és que la informació que emergeixi en les comissions d’investigació que s’haurien de posar en marxa al congrés espanyol sobre l’Operació Catalunya i l’espionatge amb Pegasus (i sobre altres casos que els autors d’aquesta interpretació sospiten que hi haurà) i les conclusions que se’n derivin podrien fonamentar tot un reguitzell de querelles per prevaricació contra els jutges responsables d’haver investigat independentistes. 

A El Confidencial, per exemple, titulaven: “El govern [espanyol] dona munició a Puigdemont per a acusar els jutges de prevaricació”. L’article que signa l’experta en informació judicial d’aquest diari descriu “la desolació que recorre la judicatura al complet, amb el Tribunal Suprem al capdavant”, i la sensació “d’impotència, frustració i indignació”. Perquè els jutges que fan córrer aquest malestar diuen que el pacte entre Junts i el PSOE els deixen “en risc d’afrontar querelles per prevaricació llançades pels mateixos acusats a qui han investigat o condemnat. I els obsedeix la frase de Puigdemont en la compareixença de dijous, quan va parlar d’aprofitar les comissions d’investigació per a “l’eradicació d’elements podrits que hagin participat en la guerra bruta” contra l’independentisme.

Un altre titular ben il·lustratiu, el d’El Español: “Els jutges que han intervingut en el procés temen ser perseguits en assumir el PSOE la lawfare de Junts”. És en un article que també signa una de les periodistes més ben connectades amb l’alta judicatura espanyola. Tot esmentant fonts de jutges i fiscals que han intervingut en causes penals relacionades amb el procés, l’article recull aquestes declaracions: “Es tracta d’atorgar un reconeixement polític formal, en el parlament mateix, a les tesis que els jutges i els fiscals que hem actuat en alguna causa del procés hem estat uns repressors i hem criminalitzat allò que no és delicte. D’aquí que comencin a ploure’ns querelles i demandes hi ha un pas.”

I l’ABC ho rebla dient que els juristes amb qui han parlat “coincideixen a interpretar que no només s’obre la porta que el poder legislatiu auditi el poder judicial, sinó que també es posen les bases per a dirigir accions contra els jutges que van actuar aplicant la llei vigent en cada moment”, i que “es podrien veure assenyalats des de la seu de la sobirania nacional com a prevaricadors i fins i tot encarar futurs procediments penals.” Aquest argument de la ingerència del poder legislatiu en el poder judicial és el que han utilitzat totes les associacions professionals de jutges i fiscals que han anat sortint a criticar l’acord. 

Ara, els juristes consultats per VilaWeb coincideixen a assenyalar no només que, en tot cas, la ingerència podria ser la inversa, és a dir, que amb aquestes manifestacions públiques hi ha una ingerència clara del poder judicial sobre l’activitat política que prefigura un posicionament ideològic determinat de tots ells, sinó que, a més, aquesta interpretació de l’acord no és raonable. Perquè les conclusions de les comissions d’investigació que s’arribin a activar al congrés espanyol sobre la guerra bruta contra l’independentisme no servirien pas per a fonamentar querelles per prevaricació contra jutges que poguessin tenir cap fonament jurídic seriós. Sinó que l’esment en l’acord de les possibles “accions de responsabilitat” que se’n derivessin es refereix a la possibilitat de traslladar a la fiscalia informació que pugui servir per a exigir responsabilitats als impulsors de la guerra bruta, a persones que hi hagin tingut responsabilitat, amb acusacions falses o un ús fraudulent de recursos, per exemple.

Però també és revelador que tinguin aquesta por. Perquè si tinguessin la tranquil·litat i l’absoluta certesa de saber que han actuat sempre d’acord amb la llei, sense tergiversar-la, sense recargolar-la ni aplicar-la de manera esbiaixada, i sempre amb un respecte escrupolós al principi de legalitat i als drets fonamentals de les persones investigades, no haurien de patir pas. Per més que l’argument que han anat escampant a tort i a dret aquestes darreres hores per a contribuir a encendre el relat contrari al pacte i a la idea mateixa d’una amnistia sigui fal·laç. Perquè un poder judicial seriós i convençut de l’aplicació correcta de la llei en tot moment no se sentiria pas al·ludit per la inclusió de la lawfare en un pacte polític entre dos partits.