Nasser Al-Khelaifi i Leo Messi. Fotografia: Christophe Petit Tesson

L’emotiu, tot i que lucratiu, fitxatge de Lionel Messi per al París Saint-Germain (PSG) ja és complet. Després d’haver marcat 672 gols amb el Barça, ​​el món del futbol espera amb impaciència de veure què pot aportar a la lliga francesa el jugador argentí.

Però els propietaris del seu nou club miren una mica més enllà, amb la vista posada al 2022. Des que Qatar Sports Investments (QSI) va comprar per primera vegada una participació majoritària al París Saint-Germain el 2011, s’han gastat una quantitat enorme de diners tot cercant el domini nacional i l’èxit europeu.

El primer, la superioritat a la lliga francesa, s’ha convertit en una cosa rutinària, excepte una sorpresa la temporada passada, que va ser subcampió per darrer del Lilla. Però el trofeu de la Lliga de Campions de la UEFA, el gran objectiu, ha estat esquiu fins ara per al club parisenc.

L’arribada de Messi fa pensar que aquesta temporada serà l’hora de la veritat. Després d’haver fitxat el porter italià –i guanyador de l’Eurocopa 2020– Gianluigi Donnarumma, de l’AC Milan, i l’ex-defensa del Reial Madrid Sergio Ramos, tot allò que no sigui aixecar el trofeu de la Lliga de Campions el mes de maig vinent, es considerarà un fracàs.

Si aconsegueixen de guanyar-la, el simbolisme serà molt impactant, atès que  la Copa Mundial de la Fifa del 2022 també es farà a Catar. Seria tot un any de triomfs per al país i les seves inversions en el futbol, ​​tant fora del camp com a dins.

D’ençà del 1971, quan Catar va deixar de ser un protectorat britànic, la família governant de país ha estudiat la millor manera de fer servir la seva riquesa, fruit dels recursos naturals. I, per la necessitat de diversificar la seva economia per no dependre del gas i el petroli, l’any 2008 el país va llançar la visió nacional 2030.

“Transformar Catar en una societat avançada capaç d’aconseguir un desenvolupament sostenible”, aquest n’era l’objectiu. Decisió que va originar una estratègia de desenvolupament en què l’esport i el futbol són elements molt importants.

L’organització de la Copa del Món té a veure tant amb la promoció del desenvolupament d’infrastructures i el turisme a llarg termini com amb un torneig de quatre setmanes. L’adquisició del PSG, i ara el fitxatge de Messi, també formen part del pla: genera diners i estén la influència de Catar pertot el món.

Això vol dir que, en compte de ser l’esdeveniment principal, Lionel Messi és essencialment incidental per a les ambicions més àmplies de Catar. A més, les vendes de samarretes, els patrocinis i més acords comercials que l’argentí ajudarà a aconseguir comptaran com a fonts importants d’ingressos, tal com va anunciar el president del PSG.

La samarreta de Messi al PSG ja es ven (fotografia: Christophe Petit Tesson).

Però cal entendre que Catar no solament es dedica al desenvolupament estratègic nacional, sinó que també té grans ambicions polítiques. De fet, el govern no té por de fer servir el futbol com a mitjà per a aconseguir unes altres finalitats polítiques. El fitxatge del PSG de Neymar n’​és un exemple destacat.

Oportunitat per marcar

Catar va aprofitar l’acord rècord del fitxatge de Neymar el 2017 –va pagar 222 milions d’euros– per a mostrar al món –i als seus veïns immediats, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units– com n’era de gran el seu múscul financer i la seva independència. També va simbolitzar que el govern de Doha veu el futbol com a part del seu arsenal de soft power, una forma d’atraure el públic mundial, intrigat pel fitxatge sorprenent dels millors talents del futbol.

Ara, repeteixen la jugada amb el fitxatge de Lionel Messi per al PSG. La seva contribució a l’èxit del club assegurarà que la projecció del soft power de Catar continuï, i que l’estatus, la imatge i la reputació de la “marca Catar” es poleixin encara més.

Es diu que el PSG sembla que va un pas per davant de la normativa de joc net financer de la UEFA. Però precisament per això és evident la planificació i la coordinació del poder polític i econòmic de Catar: el president de QSI i del PSG, Nasser Al-Khelaifi, és també president de l’Associació Europea de Clubs, càrrec que li atorga un lloc al Consell Executiu de la UEFA.

Al-Khelaifi és, per tant, algú que sap què fer per a garantir que el PSG es manté dins les normes de la UEFA. Sap que li interessa de tenir-hi bones relacions i per això durant el desastre de la Superlliga, es va negar a aliar el PSG amb rivals europeus de la UEFA, una altra victòria del soft power per a Doha: van semblar ser part dels bons, dels qui respecten el futbol tradicional.

A mesura que ens acostem al 2022, Al-Khelaifi serà una figura com més va més destacada, catapultada per Messi i la Copa del Món. L’arribada de Messi a París ha acaparat els focus mundials, però, per una vegada, ell no és el protagonista real. El govern de Doha vol que el 2022 sigui l’any de Catar, i l’argentí ha estat reclutat per això.

 

Simon Chadwick és professor d’esports a Euroàsia a l’Emlyon Business School de Lió. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.