Quatre eleccions en quatre anys. El 10 de novembre hi haurà unes altres eleccions espanyoles, després del fracàs de les negociacions d’aquests darrers dies entre el PSOE i Podem i la temptativa d’última hora d’un acord entre els socialistes i el PP i Ciutadans per a facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Felipe VI ha completat la ronda de consultes amb els partits i ha constatat que el dirigent socialista no tenia prou suport per a ser investit i ni tan sols l’ha proposat de candidat. Espanya s’estalviarà una nova sessió d’investidura frustrada, però en canvi certifica l’agreujament d’una crisi institucional i política inèdita a Europa.

La gran crisi espanyola (1): El 44% del temps sense un govern amb funcions plenes

El president espanyol volia de bon començament que els partits de la dreta l’ajudessin a ser president amb una abstenció, sense necessitat de tenir cap suport, ni directe ni indirecte, dels independentistes. I en la compareixença que ha fet a la Moncloa per a confirmar que es repetirien les eleccions, Sánchez ha esmentat el conflicte català com una de les raons de la crisi espanyola. ‘El meu deure és defensar l’interès general del país, protegir Espanya, i és això que he hagut de fer. Espanya necessita un govern estable, coherent, no compartimentat ni paralitzat, ni molt menys hipotecat. Cal un govern capaç d’encarar els desafiaments, transcendentals, que vindran. Desafiaments com la correcció de les injustícies socials, la igualtat de la dona, però també amenaces conjunturals, com el Brexit i com les conseqüències polítiques de la sentència del judici contra el procés. Sempre hem tingut clar que calia preservar l’ordenament institucional, l’estat autonòmic i la sobirania nacional.’

Sánchez ha insistit tant en la necessitat de donar resposta a ‘les conseqüències polítiques’ que tindrà la sentència del judici contra el procés del Tribunal Suprem que fins i tot ha avançat, de la Moncloa estant i com a president espanyol, vulnerant la separació de poders, que la sentència es faria pública el mes d’octubre.

Una negociació sense possibilitat de reeixir

El llarg serial negociador amb Unides Podem no va tenir mai cap possibilitat de reeixir, perquè el PSOE imposava unes condicions gairebé humiliants a Podem, estirant la corda en tot moment, fent molt poques concessions. En l’horitzó, hi havia el 10-N, la possibilitat d’un avançament electoral que demoscòpicament sembla que només pot afavorir Pedro Sánchez.

El candidat socialista negociava amb Podem però les declaracions que va fer al congrés espanyol durant la investidura frustrada del juliol eren adreçades principalment a Ciutadans i al PP, instant-los a l’abstenció, apel·lant a una responsabilitat d’estat, de donar estabilitat a un govern que haurà d’entomar envits importants. Aquests darrers dies Albert Rivera va fer un tomb que ha semblat més escènic que no real, dient que estava disposat a abstenir-se juntament amb el PP si Sánchez es comprometia a complir les condicions que requeria.

I Sánchez va repetir, per complaure Rivera, que estava disposat a fer aplicar el 155 de nou a Catalunya ‘si fos necessari’, que no li tremolaria  pas la mà. Però Rivera demanava un compromís més rotund per a augmentar la repressió a Catalunya, per a desfer el govern de Navarra i per a aturar qualsevol pujada impositiva. Finalment, el desacord s’ha mantingut, i Sánchez ha acabat repartint contra els uns i els altres a la Moncloa, on ha fet el primer gran acte de pre-campanya de les eleccions del 10-N.

Vegeu ací el seguiment de tota una jornada que ha certificat la gran crisi espanyola 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb