Pedro Morenés, noble i senyor de la guerra

  • Perfil de l'ex-ministre de Defensa i actual ambaixador espanyol als Estats Units, que ahir va rebentar un acte amb el president de la Generalitat, Quim Torra

VilaWeb
Redacció
28.06.2018 - 22:00
Actualització: 28.06.2018 - 23:49

Pedro Morenés y Álvarez de Eulate –el cognom ja avisa– és fill dels vescomtes d’Alesón, nét dels comtes d’El Asalto –marquesos de Grigny, comtes de la Penya del Moro, Grans d’Espanya i barons de les Quatre Torres–, i besnét del marquès de Mac Mahon. És, en tota la història d’Espanya, un dels ministres amb un pedigrí més noble, banyat per títols i més títols que els seus avantpassats han anat acumulant gràcies al parentiu i el tracte proper amb el monarca espanyol de torn. Ell, llicenciat en Dret a la Universitat de Navarra de l’Opus Dei, d’alguna manera també ha servit el seu país: ocupant càrrecs importants en empreses d’armament i de seguretat que han treballat estretament amb el Ministeri de Defensa espanyol, una cartera que ell va acabar ocupant. Aquest va ser el seu sostre polític i l’any passat, a seixanta-vuit anys, va ser recompensat amb el caramel de l’ambaixada d’Espanya als Estats Units. Molts ho ignoraven fins que ahir, en un altre servei a la pàtria, va rebentar un acte en què havia intervingut el president de la Generalitat, Quim Torra.

‘Permeteu-me de rectificar amb fets i xifres la propaganda que ha disseminat avui aquí el president de la Generalitat’, va dir ahir en la recepció de l’Smithsonian Folklife Festival i davant el president Torra, segons que informa La Vanguardia, present a l’acte. Com a representant de l’estat espanyol, va aprofitar el discurs que cloïa l’acte per a fer una rèplica incendiària contra Torra, que havia denunciat la repressió a Catalunya i havia blasmat l’existència de presos polítics. Arran d’aquest discurs de Morenés, la delegació catalana se’n va anar.

No és la primera vegada que Morenés encén una polèmica amb l’independentisme català. El 2013, quan era al capdavant del Ministeri de Defensa espanyol, davant els reis i prínceps espanyols, va dir que les forces armades i la Guàrdia Civil no ‘atenen provocacions’ i que ‘compleixen silenciosament el seu deure’. Amb el temps, i observant la repressió del primer d’octubre, aquestes paraules han adquirit més trellat que mai. Al capdavant de la ‘defensa’ de l’estat espanyol tampoc no va voler sancionar el coronel de l’exèrcit de terra que havia fet unes declaracions incendiàries sobre la possible independència de Catalunya: ‘La independència de Catalunya? Per sobre del meu cadàver. Que no provoquin massa el lleó, perquè ja ha donat proves de sobres de la seva ferocitat en el curs dels segles’, va deixar anar.

L’animadversió amb l’independentisme també la té el seu cosí, Íñigo Pérez Herrasti. Aquest conegut feixista, dirigent d’Alianza Nacional, va ser un dels atacants del Centre Cultural Blanquerna el 2013, però el TC va acceptar de suspendre’n l’ingrés a presó tal com havia sentenciat el Suprem. L’any 2000 ja havia estat condemnat a catorze anys de presó per tinença d’armes i material inflamable (pretenia atemptar, juntament amb tres nazis més, contra familiars de presos d’ETA quan es desplacessin a Madrid).

 

Bombes de dispersió i míssils
El seu parlament ahir a Washington, segurament, és un dels seus últims grans serveis a la pàtria, ja que una plaça tan preuada i de designació política, tard o d’hora acabarà recaient en mans socialistes. Passi què passi, Morenés és al final de la seva carrera política, sempre alternada amb habilitat amb l’empresa privada. Però no una de qualsevol, sinó l’armamentística. Per això, i no és casualitat, els càrrecs polítics de més pes que ha ocupat sempre han estat al servei del Ministeri de Defensa.

Primer va ser secretari d’estat de Defensa (1996-2000) i més tard secretari d’estat de Seguretat el (2000-2002). Superats els dos anys d’incompatibilitat,  el 2005 Morenés  va fitxar com a conseller delegat per Instalaza, el principal fabricant espanyol de bombes de dispersió. El 2008 van ser prohibides en un tractat internacional. Tanmateix, es van detectar bombes fabricades per aquesta empresa a Líbia, que Muamar el Gaddafi va utilitzar contra civils.

Anys més tard, el juny del 2010, també va convertir-se en director general de MBDA. Amb aquest nom, podria tractar-se perfectament d’una empresa asseguradora, però no: és la principal companyia fabricadora de míssils que treballa per a noranta exèrcits d’arreu del món. I en el sector de la seguretat, el 2011 i el 2012 va ser el president del consell d’administració de Segur Ibérica, la tercera empresa de seguretat més gran de l’estat espanyol.

Totes aquestes empreses van tenir recompensa quan Morenés va ascendir a ministre de Defensa. MBDA, Instalaza i Segur Ibérica van signar 108 contractes amb l’administració espanyola mentre Morenés va ser el titular de la cartera de Defensa, segons que demostren les dades de la Plataforma de Contractació de l’Estat i el BOE, recollides i analitzades per eldiario.es.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any