No hi ha res com mirar els 8 minuts de la conferència de premsa de Pablo Iglesias anunciant el possible govern amb el PSOE comentada per Patrycia Centeno. A través dels seus ulls, s’entén millor. Centeno és l’autora de Politica y Moda. La imagen del poder, un bloc, i un llibre, que dissecciona els polítics no a partir del que diuen, sinó del que no diuen. La senyora Centeno parla de gestos, de vestits, de llenguatge corporal, de llenguatge no verbal. I ho fa de meravella. Fins al punt que diu més coses ella sobre els polítics que la majoria d’articulistes ‘seriosos’. Centeno, nascuda a Galícia, amb un any i mig va arribar a Cardona. És periodista.

Centeno aquesta setmana ha escrit l’article, ‘Anàlisi no verbal de la roda de premsa de Podemos‘, que inclou el vídeo de la roda de premsa. Hi parla sobre llenguatge corporal de Pablo Iglesias, Xavier Domènech i els altres membres de Podem mentre explicaven la seva oferta de govern amb el PSOE. Aquest ja és un dels meus texts favorits de l’autora. Fins i tot, mira què et dic, per sobre de la magnífica sèrie ‘#CuquiCUP’, on analitzava molt seriosament i lúcida els vestits dels anticapitalistes. Les combinacions d’ungles d’Anna Gabriel. Els jerseis del seu ‘amor’, Antonio Baños. I tot un món que em va fer descobrir.

En aquesta ocasió Centeno s’ha mirat els 8 minuts de la conferència de Podem i ha explicat el perquè de la presentació en grup, la importància de qui es col·loca on, la decepció del militar de Podemos a tocar de la bandera espanyola, i el perquè. O què vol dir que Pablo Iglesias enrotlli els papers on portava escrit el discurs. Diu Centeno: ‘Papers enrotllats. Tot i que generalment ho provoquen els nervis, dobleguem o fem malbé els documents (idees, propostes, acords…) quan ja no serveixen (caducs) o tenim la certesa que no els utilitzaràs més. Encara que el gest d’enrotllar-los no sigui tan agressiu com el d’estripar-los, la sensació visual equival a l’expressió verbal ‘paper mullat’. En aquests moments de línies vermelles, no és el més recomanable per a Xavier Domènech‘.

Centeno també explica perquè un bolígraf és de tertulià, però no de polític, i alerta a Pablo Iglesias de no fer-ne servir més. També diu on són les dones, on són els homes, qui fa de guardaespatlles, i qui no en la coreografia Podemita. Sí, és la coreografia del moment disseccionada amb una prosa fina i matadora a la vegada. Tota la conferència de premsa explicada a través dels ulls, i el coneixement de Centeno, val més, i explica més coses que tots els tertulians junts. I, d’exemple, el minut 2.28 del vídeo. Diu Centeno: ‘En el minut 2.28, quan Iglesias es refereix a la plurinacionalitat (”la defensa de la unitat del nostre país, des de l’assumpció de la plurinacionalitat i la recerca de vies democràtiques i nous encaixos constitucionals per a construir un futur de convivència) Domènech es rasca el pòmul amb l’índex. És un gest d’amenaça i sol fer-se quan es creu o s’adverteix una traïció’.

Si Centeno té raó, ara veurem com Domènech surt a defensar el que nota com una traïció. Molta sort a tothom.

Vaig fer-ho ahir a Twitter, i ho faig avui a VilaWeb: em declaro fan de Patrycia Centeno. D’entrada, per frases com aquesta: ‘Esteta convençuda, en la imperfecció reconec la bellesa de veritat’. I de sortida perquè m’explica i em fa entendre més coses ella sobre els polítics, que tota la resta de brillants articles junts, a vegades. De fet, no m’estanya gens el que explica el fotògraf Jordi Borràs: ja hi ha diputats al Parlament de Catalunya que demanen més temps abans de deixar-se fer una fotagrafia. Temen, i amb raó, que Centeno la trobi, i els diseccioni amb el seu bisturí.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb