25.05.2023 - 21:30
|
Actualització: 25.05.2023 - 21:31
“Val més romandre callat i semblar idiota, que no parlar i confirmar que ets idiota.” La frase atribuïda a Groucho Marx sembla guiar les campanyes de tots els partits polítics.
A la fi, demà s’acaba la campanya que ja podem considerar la més anodina i poc interessant de la història recent. Tothom ha anat amb peus de plom. La decisió dels spin doctors ha estat de mantenir a ratlla els seus candidats, que es mantenguessin rígidament fidels al guió i que no obrissin la boca més del compte, per no espifiar-la.
La clau és mobilitzar els teus, però anar amb molt de compte que una relliscada no sigui l’espurna que mobilitzi els contraris.
La mollor de la campanya ho ha contagiat tot: la participació en els actes ha estat molt magra, pràcticament ningú no ha aplegat més de 1.000 persones. Els debats han estat molt rígids, la presència dels candidats al carrer ha estat mínima i la majoria de formacions han optat per accions comunicatives adreçades als mitjans de comunicació.
Per acabar-ho d’adobar, els lemes triats pels partits són perfectament bescanviables: “Persones com tu”; “Més que paraules”; “Per tu, per tothom”; “Valentia”; “Les persones, primer”… L’excepció és el PP, que utilitza el lema més usat de tota la història de les eleccions: “El canvi és ara”.
Aquests darrers dies s’ha detectat més mobilització dels conservadors, que ha coincidit amb el míting central, amb la presència del president del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo, que, lògicament, va arrencar qualque ovació important i també un incòmode silenci quan va lloar la bellesa de “la Palma”.
Pastor torna al ramat
Núñez Feijóo hagué de compartir protagonisme amb Antoni Pastor, que va ser batlle de Manacor pel PP i va abandonar el partit per discrepàncies amb la política lingüicida de José Ramón Bauzá. Pastor, de fet, va ser un dels tres grans impulsors del PI i, després d’una breu temporada enretirat, va reaparèixer en un lloc destacat del pati de butaques del local on es feia l’acte del PP.
Darreres cartes
I si el PP pot exhibir el (relativament) sorprenent retorn de Pastor, el PSIB-PSOE ens ha sorprès amb la presència en una llista de suport a Francina Armengol de Miquela Lladó, autèntica matriarca de la música d’arrel. Una galàctica en una llista, per una altra banda, tan magra i previsible com el conjunt de la campanya.
Vota Valtònyc
El contrast amb la tebiesa i l’apatia de la campanya electoral ha anat a càrrec de Josep Miquel Arenas, Valtònyc, que en una entrevista a VilaWeb ja avançava que abans no s’acabàs la campanya publicaria una nova cançó. El mallorquí exiliat a Brussel·les per raons polítiques aixecava unes expectatives que, tanmateix, ha aconseguit superar.
El nou tema de Valtònyc és una col·laboració amb un altre raper, ACROS, titulat “Sistema demofàstic”, amb bases del rap més clàssic i una lletra amb crítica política i social amb un llenguatge cru, clar i explícit, com un film de Tarantino. A “Sistema demofàstic”, Valtònyc, que ja avisa que està “fora de control”, no deixa res per verd, reparteix a tort i a dret i no deixa canya dreta. Molt de “tra, tra!”… I no és Rosalia.
Al vídeo es veu l’efígie del raper mallorquí sobrevolant carrers i institucions del país. No descartem que un dia Josep Miquel Arenas participi en qualque campanya electoral.
Ensopida no ho seria.
