Els incendis a la zona de l’Empordà han tingut uns grans aliats: els pagesos. En tots els casos, uns quants ramaders i agricultors s’han acostat amb tractors per llaurar camps i crear tallafocs per evitar que les flames travessin. És el cas de l’Eugeni Darnaculleta, de vuitanta-quatre anys. “Si puc ser útil, faig allò que calgui“, ha dit el pastor. Creu que cal tornar a netejar els boscs per evitar els incendis i ha recordat que abans s’aprofitava tot dels arbres i això ajudava a mantenir les parcel·les netes. Però ara demana la intervenció de les administracions per a mantenir el sotabosc net perquè a les finques petites, no surt a compte.

Eugeni Darnaculleta és un pastor que viu a Verges (Baix Empordà). Té un ramat d’ovelles que treu a pasturar pels boscs de la zona. Cada vegada hi ha menys parcel·les on pot anar perquè els propietaris no cuiden els boscs. “Hi ha pins secs a terra i les ovelles no hi poden passar”, explica, cosa que fa que les ovelles no puguin menjar la vegetació que hi ha al sotabosc i mantenir la zona neta.

Això passa sobretot en finques petites. Darnaculleta diu que en aquests casos als propietaris no els surt a compte de netejar el bosc pel cost de mobilitzar la maquinària. Per això creu que les administracions haurien de tenir un paper clau en aquesta mena de finques. “Caldria que un estament públic anés amb els propietaris i els proposés l’opció de netejar el bosc des de l’administració mateixa”, ha dit. Segons el seu punt de vista, el 90% dels propietaris encarregaria al sector públic que es fes càrrec de la gestió.

Diu que si es fes agrupadament, la despesa es reduiria notablement fins arribar gairebé al cost zero perquè la cosa que val més diners és mobilitzar la maquinària. Si una mateixa desbrossadora s’encarrega de fer unes quantes finques pròximes, la despesa baixa. Les restes vegetals es poden vendre per a fer biomassa i, segons Darnaculleta, aquest material pagaria les màquines.

Si els boscs tinguessin menys restes vegetals, els pastors podrien mantenir-ho net durant una bona temporada. Per Darnaculleta, cal recuperar la gestió del bosc que es feia fa anys, quan se n’aprofitava tot. Ha dit que abans tot funcionava amb llenya i això permetia que molts propietaris de pinedes i zones forestals venguessin els troncs a forns de pa, forns de terrissa, empreses i particulars. A més, dels branquillons secs també se’n feien encenalls.

Els marges, una via de comunicació dels incendis

Per una altra banda, també critica que les administracions no els permetin de netejar els marges. Diu que els marges són un perill perquè és per on els incendis es poden estendre més de pressa. “No hi ha cap marge cuidat”, ha lamentat. Explica que abans es cremaven per mantenir-los nets i evitar que les flames creuessin d’un camp a un altre.

De tota manera, afegeix que aquestes cremes controlades es feien perquè coneixien la natura: “Sabíem on fer el foc i com fer-lo perquè no s’escampés.” Però diu que ara per ara hi ha molta gent que no està preparada, per això creu que els tècnics haurien d’ensenyar als pagesos nous a fer un tallafoc o netejar els marges.

Això també ajudaria a implicar més els pagesos en l’extinció dels incendis, tal com fa l’Eugeni. És voluntari cada vegada que hi ha alguna emergència, sigui una inundació, sigui un foc. Amb el tractor, ajuda tant com pot: “Arribo als llocs i faig allò que em manen els qui en saben.”

Una de les darreres vegades, va ser per l’incendi de Ventalló (Alt Empordà) de final de juliol. S’hi va presentar amb el tractor per oferir-se a llaurar camps o remullar els marges amb dipòsits d’aigua. Diu que és important de llaurar els camps perquè d’aquesta manera es remena la terra i s’evita que el foc salti d’un camp a un altre, creant un tallafoc. Però l’obstacle és quan encara no s’ha collit el cereal. En aquest cas, insisteix que cal netejar els marges.

La prevenció, una cinquena part del cost de l’extinció

Darnaculleta creu que la prevenció d’incendis a partir de la neteja dels boscs amb la participació de les administracions seria una cinquena part d’allò que costa extingir-los. Per això, demana als governs que s’opti clarament per una política de prevenció forestal i així s’estalviï la despesa d’extinció, més enllà de les pèrdues que causa en l’àmbit econòmic i natural.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.