Sobre una música d’intriga de fons, Antonio García Ferreras parla amb un posat greu a la taula de ‘Al Rojo Vivo’, el programa estrella de La Sexta: ‘Disbarat irresponsable. Quim Torra diu que la seva via és la via eslovena. És a dir, la dels morts i de la sang. La via de la guerra.’ Espera dos segons, i hi insisteix: ‘I dels morts.’ Quan diu la paraula, a la pantalla hi apareix un requadre amb imatges d’un edifici explotant per l’impacte d’un projectil, en un vídeo que se suposa que correspon al conflicte del 1991 a Eslovènia. S’hi veuen tancs, gent corrent, fugint dels trets, evacuació de cadàvers, carros blindats. ‘Un president irresponsable’, continua Ferreras. ‘I qui hi posarà els morts? Catalunya? Espanya? Tots dos? Irresponsabilitat del principal responsable polític de Catalunya.’ A la pantalla que hi ha darrere la taula on hi ha assegut el presentador i els convidats del programa, amb unes grans lletres, les paraules ‘tensió a Catalunya’. I, per si no n’hi hagués prou, afegeix: ‘Alguns dels responsables intel·lectuals del procés propugnaven la creació immediata d’un exèrcit català, eh? Per a respondre-hi.’ Més imatges de morts al requadre de l’esquerra de la pantalla. I encara afegeix: ‘El final ha de ser tràgic? Morts i sang per a Catalunya i per a Espanya? Això és el que hi ha ara mateix com a proposta de la Generalitat de Catalunya?’ Vegeu-ho en aquest vídeo que ha editat i ha publicat l’usuari de Twitter @KasperJuul_0:

Aquest és el dibuix que es fa de la situació política i social a Catalunya i de la posició del govern català en una de les principals cadenes de televisió de l’estat espanyol. D’ençà que el president Quim Torra va parlar de la via eslovena cap a la independència com un referent, pràcticament tots els mitjans espanyols i els mitjans catalans que subscriuen el discurs oficialista de Madrid contra l’independentisme han recuperat el concepte de la violència. Una violència que l’independentisme sempre ha evitat, i que precisament ha rebut de mans dels milers de policies espanyols que van reprimir a cops de porra els votants de l’1-O.

El concepte de la violència que apareix als mitjans de comunicació per a referir-se al procés d’independència de Catalunya torna a prendre força, amb el pretext de l’esment a la via eslovena, tot i que fins i tot els protagonistes de la independència d’Eslovènia han recordat que va ser pacífica i democràtica, i que la violència que hi hagué fou producte de l’atac de què van ser víctimes per part de l’exèrcit iugoslau. La violència aplicada a Catalunya, dèiem, torna a la primera línia, a portada. I això passa poques setmanes abans del judici contra els presos polítics per l’1-O, en què precisament la violència és l’element més determinant; la violència que la fiscalia, l’advocacia de l’estat, el jutge Pablo Llarena, els principals partits espanyols i els grans mitjans de Madrid han repetit manta vegada que hi va haver durant la tardor del 2017 al Principat; la violència que ni la justícia alemanya, ni la belga, ni l’escocesa ni la suïssa no han vist enlloc.

Com pot demostrar Twitter la invenció del relat de la violència contra l’independentisme

El concepte de la violència torna a ser portada aprofitant les paraules de Torra sobre Eslovènia i també les accions de protesta del CDR aquest cap de setmana passat, quan van tallar unes quantes hores l’autopista AP-7 i van alçar les barreres d’alguns peatges. Seguint el to i l’alarmisme de Ferreras a La Sexta, El País ha descrit aquestes accions com una prova d’una violència de l’independentisme intolerable. Ho ha dit en un editorial titulat ‘La farsa i el foc‘, escrit amb un to agressiu i amenaçador que recorda l’etapa (recent) del diari, prèvia a l’arribada de Sánchez a la Moncloa i a la de Soledad Gallego Díaz a la direcció d’El País. Vegeu-ho en fragments de l’article com aquest: ‘Totes dues intervencions [de Quim Torra i de Toni Comín a Brussel·les després d’haver-se referit a la via eslovena] van tenir lloc el mateix dia que les esquadres d’obediència paramilitar de l’independentisme tallaven la principal via d’accés a Catalunya, amb la passivitat dels Mossos ordenada pel comandament polític.’

Ni Ciutadans no havia anat tan lluny a l’hora de definir els CDR, anomenats repetidament ‘escamots separatistes’. El País, pel fet d’haver tallat carreteres i haver obert peatges una tarda de tornada de pont, els qualifica ‘d’esquadres d’obediència paramilitar’. L’editorial aprofundeix la interpretació tergiversada de la referència a la via eslovena que va fer el president Torra. ‘Reconeixen que un culte a la nació com el que ells propugnen és inseparable de la banalització de l’enfrontament civil […]. La farsa amb què les forces independentistes intenten convèncer-se a si mateixes que la seva causa és democràtica ha revelat aquests últims dies el foc del qual s’alimenta.’ Els partits i entitats independentistes són anomenats ‘partits i organitzacions ultranacionalistes catalanes’, equiparant-los de ple amb l’extrema dreta de Vox: ‘Es fa palesa la seva satisfacció, la seva necessitat de trobar-se cara a cara amb els qui són exactament el seu simètric, per tal de justificar l’espiral sectària que pretenen desencadenar.’

Com hem comprovat en fases anteriors de la repressió contra l’independentisme, aquesta gestació d’un discurs i d’una visió molt determinada de la realitat catalana per part de mitjans de comunicació espanyols amb una gran capacitat de penetració en l’opinió pública va acompanyada d’un discurs polític, i ambdós es retroalimenten. I aquí hi participen tots: PP, Ciutadans, PSOE, Vox, El País, La Sexta, Antena 3, La Vanguardia… Les declaracions de la portaveu del comitè electoral del PSOE, Esther Peña, que ahir llançava la primera amenaça d’aplicació del 155, en són una mostra. ‘Això ha arribat a un punt irrespirable’, deia referint-se a la situació política i social a Catalunya.

El secretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, era més explícit. ‘El senyor Torra va fer una crida a la violència, perquè els seus cadells “collessin” als carrers, i ara veiem el senyor Torra posant damunt la taula la via eslovena, que és la via dels morts, la via de la màxima violència, la via que causa morts als carrers.’

El discurs de Villegas és gairebé calcat al de Farreras a La Sexta. A ‘Al rojo vivo’ insistia dimarts a reproduir imatges de carros de combat i morts per a parlar de la política catalana, i en una entrevista al coordinador general d’Esquerra Unida, Alberto Garzón, començava demanant-li si estava preocupat per aquestes últimes declaracions de Torra. Com si el president hagués anunciat una insurrecció armada. ‘Doncs sí, profundament preocupat, perquè a més de ser una bestiesa, destaca les contradiccions d’un moviment independentista que no tenia res a fer des de bon començament, però que va alimentar una retòrica excessiva.’ I mentre es diu això, a la pantalla es veuen imatges d’un tanc en flames. Ni tan sols Garzón, en aquesta entrevista, no gosa descartar categòricament i rotunda l’aplicació del 155 per la qual li demana l’entrevistador. ‘Nosaltres pensem que s’han d’obrir vies polítiques. Admeto que és difícil.’

Qui va un pas més enllà, provant de marcar el ritme al govern espanyol, és El Mundo. Reprodueix un esquema que vam veure que tant aquest diari com El Español i l’ABC van aplicar amb Mariano Rajoy, quan pràcticament ja havia descartat de fer efectiu el 155 a Catalunya, l’estiu de l’any passat. Ara El Mundo diu això en l’editorial: ‘Si el govern [espanyol] admet que Torra ha obert una via “sagnant”, no pot limitar-se a comentar els seus moviments, sinó que té l’obligació institucional i inexcusable de recórrer als instruments legals que tingui a l’abast per a garantir el marc de drets i de llibertats vigent.’ I continua: ‘La manera més eficaç de defensar l’estat de dret de tots els espanyols, inclosos els ciutadans de Catalunya, és aplicar l’article 155. I fer-ho sense complexos, amb un plantejament de llarg recorregut que inclogui la intervenció en el sistema educatiu i en els mitjans de comunicació de titularitat pública. Alarma la temeritat amb què el secessionisme flirteja amb la violència, però encara inquieta més que el govern de la nació no hi oposi la resistència adequada.’

Aquest editorial d’El Mundo és més revelador, perquè exposa clarament una part del propòsit de la construcció d’aquesta imatge mediàtica d’una Catalunya ‘sense llei’, ‘amb violència’ i amb un president de la Generalitat de qui diuen que vol morts als carrers i que corri la sang: l’anul·lació de l’autogovern, la supressió de competències, l’augment de la repressió. Per a l’opinió pública espanyola serà més fàcil d’acceptar, pair i justificar un altre 155 a Catalunya, l’enviament d’antiavalots violents de la policia a Catalunya, més detencions i més empresonaments, més repressió, en definitiva, si els destinataris són uns ‘ultranacionalistes’, uns ‘paramilitars’, uns ‘cadells de la kale borroka’, o gent disposada ‘a posar morts al carrer’. La darrera vegada que les accions dels CDR van ser criminalitzades per terra, mar i aire i equiparades a la violència dels anys més durs del País Basc fou la Setmana Santa passada, quan Tamara Carrasco fou detinguda i Adrià Carrasco va haver d’anar-se’n a l’exili.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb