Com el Paquistan i els talibans han passat d’aliats a enemics aferrissats

  • Després d'anys de suport encobert al grup, el Paquistan veu ara els talibans com una amenaça com més va més gran contra la seguretat interna

VilaWeb
Un home inspecciona les runes d'un edifici destruït per un atac aeri paquistanès a Kabul, dijous proppassat (fotografia: Samiullah Popal/Efe).
19.10.2025 - 21:40

The Washington Post · Rick Noack, Haq Nawaz Khan i Shaiq Hussain

Els enfrontaments entre els talibans afganesos i el govern paquistanès, protector del grup fins no fa gaire, amenacen d’obrir una escletxa duradora que pot generar encara més inestabilitat en una regió convulsa.

Divendres, ambdues parts tornaren a intercanviar foc, segons els mitjans de comunicació talibans, pocs dies després d’acordar un alto-el-foc. La nit de divendres, les forces afganeses llançaren “operacions de represàlia” contra múltiples emplaçaments militars paquistanesos, segons que informà la cadena Hurriyat Radio, en resposta als atacs aeris d’Islamabad a la província afganesa de Paktika, que fa frontera amb el Paquistan.

Tres membres d’un equip de criquet de Paktika, pel cap baix, van morir en l’atac que, segons Hurriyat Radio, també va deixar uns quants ferits. Són les darreres víctimes d’un conflicte que ja ha llevat desenes de vides tan sols aquest mes i que ha empès dos antics aliats cap a un clima de tensió sense precedents.

El Paquistan ajudà a crear i armar els talibans després de la guerra afgano-soviètica, i fou un dels tres únics països que reconegueren el règim talibà quan el grup prengué el control de Kabul per primera vegada el 1996. Els atacs contra les Torres Bessones, el 2001, obligaren Islamabad a girar-se d’esquena al grup; la invasió nord-americana de l’Afganistan i destitució del règim talibà en feren insostenible qualsevol suport continuat.

Quan Kabul tornà a caure en mans dels talibans, el 2021, l’aleshores primer ministre paquistanès, Imran Khan, lloà els afganesos per haver-se alliberat de les “cadenes de l’esclavatge”. El cap del servei d’intel·ligència del Paquistan fou un dels primers funcionaris estrangers a visitar el país després del canvi de règim, tot confiant als periodistes: “Tot anirà bé [a l’Afganistan].”

Quatre anys més tard, les relacions entre Islamabad i els talibans han empitjorat dràsticament, fins al punt que el govern paquistanès tem que les ferides ja no puguin recosir-se.

L’escalada del conflicte reflecteix la frustració creixent d’Islamabad amb l’augment dels atacs mortals atribuïts als talibans al Paquistan. El govern del país vincula la majoria d’aquests atacs als talibans paquistanesos, el TTP, que jura lleialtat al règim talibà.

Islamabad ha acusat de manera reiterada els talibans afganesos de donar suport i refugi al grup. Els talibans afganesos han negat durant molt de temps que el TTP tingui presència a l’Afganistan, però el fet que l’activitat del grup a internet s’aturés sobtadament durant 48 hores el mes passat, precisament durant el tall d’internet ordenat pels talibans, fan pensar una altra cosa.

El cap del TTP, Noor Wali Mehsud, fou l’objectiu d’un atac aeri perpetrat per Islamabad a Kabul la setmana passada. Ho explica així un funcionari del govern paquistanès, que accedeix a parlar amb The Washington Post amb la condició que sigui una declaració anònima, perquè el Paquistan no ha reivindicat l’autoria de l’atac oficialment. Mehsud sobrevisqué l’atac i reaparegué a les xarxes dijous en un missatge enregistrat amb vídeo.

“Durant molt de temps, el Paquistan s’ha intentat convèncer que els talibans afganesos es convertirien en una força estabilitzadora una volta arribessin al poder”, afirma Muhammad Amir Rana, analista antiterrorista paquistanès. “Però l’anomenat ‘doble joc’ del Paquistan, que s’alià oficialment amb la coalició encapçalada pels Estats Units mentre continuava relacionant-se en secret amb els talibans, no va ser un cop de geni estratègic, sinó un error històric.”

El portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors del Paquistan, Shafqat Ali Khan, afirmà divendres que “el Paquistan valora molt el diàleg i la diplomàcia, com també el manteniment d’una relació de respecte i benefici mutu amb l’Afganistan”, però afegí que el país “prendrà totes les mesures que calguin per a protegir el territori i la vida del seu poble”.

Tant en públic com en privat, els analistes i funcionaris paquistanesos han expressat frustració pel fet que un dels principals punts d’enllaç d’Islamabad amb els talibans, l’anomenada xarxa Haqqani, no hagi intervingut amb més contundència per aturar als atacs del TTP al Paquistan.

Els Haqqani “han esdevingut part del problema”, explica Asif Durrani, ex-representant especial del Paquistan a l’Afganistan. “El TTP no està disposat a lliurar les armes.”

Quant als talibans, els analistes coincideixen a assenyalar que desarmar el TTP pot posar en risc l’estabilitat política, que ara és fràgil, de l’Afganistan. Un hipotètic trencament de vincles entre els talibans i els seus socis ideològics pot causar frustració entre els seguidors del règim i, alhora, enfortir milícies rivals com ara Estat Islàmic, actiu a la regió fronterera entre l’Afganistan i el Paquistan.

Alguns membres i partidaris del règim afganès veuen el conflicte amb el Paquistan com un símptoma d’una lluita més àmplia pel poder a l’Afganistan.

Un membre de la xarxa Haqqani, que accedeix a parlar amb The Washington Post amb la condició de romandre anònim, atribueix la deterioració de les relacions amb el Paquistan a la facció més radical del règim a Kandahar, també responsable de moltes de les restriccions més draconianes imposades pel govern afganès a les dones del país.

Segons els analistes, la influència creixent de Kandahar a l’Afganistan ha desplaçat els Haqqani. Tot i que Sirajuddin Haqqani, el cap de la xarxa, continua controlant el poderós Ministeri de l’Interior, uns quants Haqqani han estat destituïts de càrrecs clau al govern talibà aquests darrers anys.

És possible que la facció talibana de Kandahar se senti embravida pels assoliments en matèria de relacions exteriors d’aquests darrers mesos. Aquest estiu, Rússia esdevingué el primer país a reconèixer diplomàticament el règim, i la Xina i l’Índia van rebre el ministre d’Afers Exteriors afganès.

Els efectes de qualsevol nova escalada del conflicte probablement se sentirien amb més força a la província paquistanesa del Khyber Pakhtunkhwa, al nord-oest del país, que fins ara ha estat la zona zero dels atacs del TTP al país. Centenars de soldats paquistanesos han mort en atacs perpetrats pel grup aquests darrers anys.

Fins ara, el suport al TTP a la província és limitat, però molts veïns de la zona es mostren com més va més descontents amb el rol del govern paquistanès, al qual acusen de no fer prou per protegir la població. Els intents d’Islamabad d’estimular la inversió estrangera en l’extracció de terres rares a la regió ha escalfat encara més els ànims entre la població local.

“La inclusió i influència de la població local en la disputa seran clau a l’hora de determinar si el Paquistan podrà renunciar a la il·lusió que els talibans són un soci fiable”, sentencia Rana.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor