Papi Robles: “Marzà valorava ser síndic i ha demostrat moltíssima entrega a Compromís”

Fa una setmana que Papi Robles va ser elegida la nova síndica de Compromís en substitució de Fran Ferri. Acaba d’aterrar. Diu que se sent ben rebuda i ben valorada, tant pels companys del grup parlamentari com per la resta de síndics.

En aquesta entrevista explica que defensar el medi i fer valer els interessos valencians a Madrid perquè el govern espanyol complesca els seus compromisos són els propòsits del partit els mesos que resten de legislatura. Robles admet que no era la primera opció per a ocupar la sindicatura de les Corts, però valora molt bé l’estratègia de Compromís de debatre internament i sense por cada decisió que es pren.

—Com ha estat l’aterratge al nou càrrec?
—De moment, bé, no em queixe, la veritat. Hem superat la primera setmana, que ha estat trepidant. Estic contenta. M’he sentit molt ben acollida pels meus companys. He sentit el seu caliu.

—Fran Ferri us ha fet cap recomanació, us ha donat cap consell?
—Fran Ferri i jo parlem molt. Hem parlat un poc del dia a dia, d’algunes coses que van eixint, de detalls i qüestions de funcionament. És una persona respectuosa amb el tarannà de cadascú i sempre s’ofereix a ajudar. Sempre respon, però no fa de mestre, pensa que cadascú ha de fer les coses a la seua manera.

—Us estreneu com a síndica a la recta final de la legislatura. Parlamentàriament, com seran aquests mesos que falten d’ací a les eleccions?
—Els botànics tenim una relació madura i crec que aquest any i mig veurem les diferències dels partits, però alhora veurem molta capacitat d’acordar i de mantenir aquest tarannà que hem tingut fins ara. És clar que som partits diferents i que marcarem les nostres agendes, però crec que continuarem en la línia de prendre molts acords i de fer projectes que milloren la vida de la gent. S’ha demostrat que el Botànic és un govern que mira molt cap a la societat i veurem això.

—Parleu d’un any i mig. No treballeu amb la hipòtesi d’un avançament electoral?
—Jo crec que no. Confie molt en la relació botànica que tenim. Cal poder consolidar totes les polítiques començades. Ja anem veient la llum al final del túnel d’aquesta pandèmia i, per tant, crec que arribarem a final de legislatura.

—Quines són les prioritats legislatives que Compromís voldria materialitzar encara en aquesta legislatura?
—Sabeu que Fran Ferri se n’anà amb un acord per a implantar la taxa turística, i això passa davant. Estem mirant com avançar en la proposta i deixar fixada la normativa. Per a mi és molt important que totes les nostres polítiques en l’any i escaig vinent tinguen relació amb la lluita contra l’emergència climàtica. I la taxa turística va en aquesta línia. També és per la meua formació professional que mire cap a aquest cantó.

—La taxa turística va en eixa línia, però és una de les grans desavinences amb el Partit Socialista. De fet, el secretari de Turisme no va tardar ni cinc minuts a dir que l’acord era un error, i encara continua dient-ho.
—A Compromís sempre hem deixat molt clara la nostra aposta i la defensa del medi continuarà sent-ho. Ha estat una d’aquestes qüestions de què hem hagut de parlar dins el Botànic, per a arribar a acords. Serà un gran exemple de com es pot arribar a acords i punts de trobada per a avançar en la defensa del territori, perquè en això no podem estar en desacord. Hem d’estar molt d’acord que no podem continuar en la línia en què estàvem i que s’han de posar mesures per a frenar l’emergència climàtica.

—A banda l’eix ambiental, en quins altres basarà Compromís la seua estratègia per a marcar el territori pre-electoral?
—Ja sabeu que Compromís és l’única força d’estricta obediència valenciana. En eixa línia continuarem essent molt reivindicatius en aquelles qüestions que el govern central ha d’oferir al País Valencià. Hi ha drets dels valencians que són menystinguts de manera continuada. El finançament just n’és un. Les inversions que no arriben mai, i tot el sistema de rodalia que està desfet… Per a nosaltres és intolerable que continue en aquesta situació i que vinguen a fer anuncis com que ens informaran sobre si els trens van amb retard. En eixa línia, Compromís defensarà fermament tots els interessos de la nostra població. A mi m’agradaria que això no fos un element diferenciador, sinó que totes les persones que representen el País Valencià a Madrid defensaren aquestes qüestions com les defensa Compromís.

—El diputat Josep Nadal va dir en una piulada que probablement va ser un error donar suport al pressupost espanyol. Aquesta és l’opinió de tot el grup parlamentari?
—Jo crec que una piulada de 120 caràcters no permet explicar eixa expressió de Nadal. Evidentment, el que volem és que els acords a què hem arribat per a aprovar aquest pressupost es complisquen, i lluitarem cada dia perquè això siga així. A més, coneixent Nadal, açò que fa és una reivindicació en eixa línia. Josep és un home que defensa molt que els acords a què s’ha arribat es complisquen i el govern central ho ha de tenir clar. I aquesta és la línia en què treballa de manera continuada Joan Baldoví. Crec que, essent un sol diputat, trau molt de partit a la capacitat que tenim de negociar a Madrid.

—L’ampliació del port de València és una línia roja en les relacions amb el Partit Socialista?
—L’expressió “línia roja” no ajuda a arribar a acords. Per a mi, Papi Robles, la defensa del territori és una línia roja. Papi Robles, hi insistesc. Però vivim en una societat en què hem d’acordar. Hem de parlar de com avancem perquè el port de València siga la millor infrastructura per a la a ciutat, per al territori valencià. I l’ampliació no és la millor alternativa perquè no millora l’economia valenciana. No dóna resposta a la necessitat de les empreses valencianes. No protegeix el territori, sinó que destrueix tot l’entorn del port i avança cap a un model econòmic totalment esgotat. Des d’aquest punt de vista, Compromís defensarà un model de port que no és el que es desenvolupa. I jo crec que acabarem arribant a acords. Quan començàrem en aquest debat, fa sis anys, als que parlàvem d’un altre model, la gent ens tractava de bojos. Ara, la mirada és molt diferent. Veiem com l’estat diu al port: “El responsable ets tu.” I el port diu: “No, no, el responsable de l’ampliació és del govern central”… I això és perquè segurament no serà positiva per a la societat i ho saben.

—Segons alguns sondatges electorals que s’han publicat, el Botànic continua tenint majoria, però el PSOE menja espai tant a Compromís com a Podem. Què diuen els vostres estudis?
—Nosaltres tenim enquestes internes que ens diuen que resta un any i escaig de govern i que ens hem de centrar molt en el nostre projecte, i treballar moltíssim per a les valencianes i els valencians. Jo confie que això farà que els sondejos vagen cap a un altre costat. Sabeu també que els governs aquests últims anys de legislatura milloren en l’opinió pública. Crec que no ens hem de fixar tant en les enquestes electorals com en el projecte que hem vingut a desenvolupar. Nosaltres som el govern dels valencians i les seues vides han de millorar. Han de baixar les taxes d’atur, l’educació ha de ser la millor possible, els serveis socials han de ser els millors possibles…

—Aquesta és la vostra primera legislatura a les Corts i no n’heu estat coportaveu. El primer nom que va eixir quan Fran Ferri va anunciar que se n’anava va ser el de Vicent Marzà. Han estat setmanes complicades, us sentiu legitimada per a exercir aquest càrrec?
—M’hi sent legitimada des del moment en què tots els companys i companyes em donen el seu suport en un espai en què ningú no m’ha manifestat que no vulga que siga ací. El grup parlamentari m’ha donat suport. Evidentment, és un repte, però a mi els reptes m’agraden. Sóc una persona que m’agrada aprendre les coses fent-les. L’única persona que en sabia, de ser síndic, en el nostre grup parlamentari era Fran Ferri, que ha tingut sis anys per a anar aprenent-ne. Les persones tenim el dret d’aprendre en els espais on s’ha d’aprendre. Tinc un repte al davant, però no em fa gens de por.

—Com treballeu dins el grup per a cosir les ferides produïdes durant aquest mes?
—El que ha passat és que aquest grup parlamentari té moltes persones sobradament preparades per a poder ser síndiques, i això és una cosa molt positiva. Vol dir que el grup funciona, que té capacitat de generar lideratges i això és una qüestió que no ha de fer por. Jo tinc molt bona relació amb tot el grup parlamentari i n’hi continuaré tenint, i farem feina perquè tot el món tinga el seu espai. Tant els qui públicament han eixit a postular-se que em sembla molt legítim, com les persones que no.

—Quin serà el cartell electoral de Compromís?
—[Pensa] Fins ara hem tingut el millor cartell electoral que podíem tenir i si eixos cartells volen repetir, repetiran. Dit això, Compromís té gent preparada en el grup parlamentari i en molts espais, i té la màgia de ser un projecte polític que deixa créixer les persones. Hem tingut fins ara els millors cartells electorals que hem pogut tenir, i hi confie molt, en ells.

—Mónica Oltra ha de repetir?
—Per mi, endavant! Ella ha de prendre les seues decisions personals com ja sabem. Tant ella, com tot el món, en aquesta coalició.

—Quan seria una bona data límit perquè Mónica Oltra prengués aquesta decisió?
—La veritat és que no som en eixe moment encara. Compromís governa. No pensa en això. Fins ara nosaltres hem tingut primàries cada vegada que hi havia eleccions. Fins quan? Fins al dia que s’han de presentar les llistes… [Riu] Ja sabeu que a Compromís som experts a esgotar els terminis posant els papers damunt la taula.

—Quin paper ha de tenir Vicent Marzà?
—Vicent és una persona que té tantíssima entrega! De fet, ara ho ha demostrat en tot aquest procés. Tindrà un rol molt important en la nostra coalició com n’ha tingut fins ara. D’ací a un any i mig els escenaris poden canviar moltíssim, però Vicent és una persona indispensable en aquest projecte. Ara, coneixent-lo com el conec, sé que Vicent farà allò que li demane el projecte, perquè ha tornat a demostrar l’entrega per aquest projecte, cosa que jo li agraïsc moltíssim.

—En quin sentit ha tornat a demostrar aquest sacrifici?
—No és cap secret que hi havia la possibilitat que fos el síndic. I ell la valorava molt positivament. Però eixa responsabilitat de veure la situació en què estem, el pes que té la seua conselleria i la responsabilitat que té com a conseller, ha pesat més que qualsevol altra cosa. És digne d’una persona que té moltíssima entrega i s’ha de reconèixer.

—Serà candidat a la presidència de la Generalitat?
—No ho sé. Falta un any i mig.

—La legislatura passada, el president Puig va convocar eleccions de sorpresa. No penseu que ara hi pot tornar?
—Jo torne a dir que nosaltres hem de governar. Mónica Oltra es preocupa de fer les millors polítiques socials que són reconegudes a tot l’estat. Vicent Marzà es preocupa de ser el millor conseller d’Educació que podíem tenir i fent polítiques que també són reconegudes a tot l’estat… I jo crec que això és el millor cartell que ha de tenir Compromís. Entenc que genere molt d’interès, però per a mi és molt més interessant que tots els xiquets i xiquetes entren per la porta d’una escola cada dia amb mesures de seguretat i professorat darrere, que tots els xiquets que hi ha inclosos en serveis socials siguen protegits…

—A quina distància us trobeu de l’aliança d’esquerres impulsada per Yolanda Díaz i ajudada per Mónica Oltra?
—Jo personalment em trobe molt a prop de tot el que siga parlar i aconseguir polítiques que milloren la vida de la gent… I no solament hi ha un marc. Sóc molt propera al diàleg. Al diàleg amb tot el món que avança cap a les polítiques socials i ambientals que van en la nostra línia. Crec que treballar de manera conjunta amb projectes que tenen uns objectius polítics semblants als nostres és bo. Ara bé, primer s’ha de parlar molt. S’han d’anar descobrint complicitats i quan arribe el moment, prendre decisions en els espais en què toca. Nosaltres hem demostrat prou voltes que tenim capacitat de dialogar i de triar l’alternativa que pensem que siga millor.

—Del punt de vista d’un partit sobiranista i d’obediència valenciana, com valoreu que membres de Compromís participen d’aquesta aliança d’esquerres?
—El nostre intercanvi d’idees amb projectes que entenguen la sobirania dels territoris és totalment legitimat. Des d’eixe vessant, si tu arribes a un acord, qualsevol, és bo. Les persones que vivim en un territori hem de tenir la capacitat de poder decidir sobre què passa al nostre territori. Si el debat és directament amb forces que entenen i comparteixen això, per què fem tant d’èmfasi a parlar del cartell? No és tan important si el projecte polític és el mateix.

—Demoscòpicament, el cartell no és important?
—Ja, però això és una barreja. Si fem el plantejament de base que nosaltres som una força sobiranista, i així ho considere, i el diàleg és amb forces que són sobiranistes, que entenen la sobirania com a base del seu projecte polític. Després podríem entrar a parlar de cartells, això no obstant, és un altre debat. No es pot ajuntar i mesclar tot.

—La visibilitat que la sindicatura us donarà a les Corts pot ser la plataforma per a optar a la batllia de València si Joan Ribó fa un pas arrere?
—La visibilitat que tindré com a síndica ja és prou gran i és prou repte per a pensar en una altra cosa. Jo sóc una persona de València que fa molts anys que treballa en el projecte polític de Compromís per València. Aquesta és la meua base de militància… I això ho continuarà sent, però la sindicatura de Compromís a les Corts és per a mi un orgull, una oportunitat molt gran i jo defensaré el projecte polític de Compromís a les Corts com a síndica.

—Us agradaria ser la batllessa de València?
—Jo no tinc futuribles. M’agrada fer un servei a la societat. A casa, la meua parella sempre em diu: “Jo et veig molt més en l’associació de veïns de Benimaclet o en Per l’Horta que no en espais de partit.” Per tant, què és el que més m’agradaria? Mira, al que sí que sé segur que no renunciaré és a la militància per a construir un món millor. Això ho vaig aprendre a l’escoltisme quan era jove i ho mantindré. La resta, on siga millor per als projectes. Fonamentalment, socials. 

—Fa pocs mesos us declaràveu més a prop de la CUP que no d’ERC. Continueu pensant-ho?
—Això va ser un context en què ens preguntaven sobre les eleccions catalanes i jo vaig dir que tinc molts amics a la CUP, i continue tenint-n’hi. Ens buscaven, a la gent de Compromís, perquè no hi ha un homòleg com a tal. Al final, la tranquil·litat que jo tinc és que la meua militància és ací i participe en aquest projecte polític perquè la meua trajectòria vital m’ha vinculat molt ací. Hi tinc molts amics, allà. Se m’obri un somriure molt gran… En Esquerra Republicana, també, però escolta, com tinc molts amics en altres partits a Múrcia, a Castella – la Manxa… Quan una ha participat en espais estatals, tens molta relació amb moltíssima gent. Jo milite en Compromís. Ho he triat d’una manera molt conscient.

—Acabem l’entrevista i m’heu donat ben pocs titulars…
—Aneu buscant tota l’estona qui serà el candidat… Si jo tinguera una bola màgica, seria molt més fàcil. M’estalviaria moltes hores de debats, però pense que és important tenir aquests debats. En el moment en què toque, amb les persones que toca, per a arribar a la millor solució possible. Jo crec que aquest primer experiment que hem fet ara amb la sindicatura, ens ha demostrat que quan es dialoga i es parla internament, d’una manera correcta, malgrat que hi haja molt de soroll, les coses ixen bé. L’experiència d’haver arribat fins ací, no perquè siga jo la síndica, és important… Per a mi, la millor estratègia que hem tingut a Compromís ha estat sempre ser discrets en les decisions que hem de prendre i treballar-les molt internament sense por, sense fugir del diàleg i de l’intercanvi d’opinions. Això us fa difícil el titular? Sí.