Sense paper?

Escassetat de matèria primera i restriccions xineses alarmen el món editorial

Mercè Ibarz
31.10.2021 - 07:50
Actualització: 31.10.2021 - 08:50
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Volten en titulars de premsa aquests dies algunes no sé si dir-ne notícies o si escau més dir-ne avisos del futur. Les dues coses: són notícies perquè aquests avisos que ens donen alerten el present, ara mateix. L’escassetat immediata de matèries primeres com el paper i, en els propers anys, el potser col·lapse elèctric a Europa no són cosa de riure, tret que parlem del riure nerviós que esclata i encamina vers la imaginació apocalíptica que, amb franquesa, no duu més que a prendre ansiolítics de tota mena que no deixen en realitat pensar. Un altre titular de premsa parla de l’eco-ansietat, l’ansietat que provoquen les notícies relacionades amb els desastres ecològics del present. Se’m barregen.

Notícies del futur doncs que són del present. Vegem què passa amb el paper, la penúria més immediata, del paper dels llibres. La notícia ha saltat a la fira del llibre de Frankfurt: les editorials han de comptar que el preu del paper (de la tripa del llibre, les pàgines interiors) i del cartró (de les cobertes) s’està apujant un 30%, una barbaritat. Els motius no són exactament ecològics o potser sí, potser se sabrà anys a venir quan hi hagi una explicació completa de l’origen de la pandèmia actual. Les raons fonamentals paleses són que la covid ha aturat la gestió dels grans subministradors, els boscos canadencs i noruecs, així com, per arrodonir-ho, les restriccions energètiques de la indústria xinesa. El retard en el forniment de les papereres pot arribar ja als tres mesos i a més volen cobrar a l’avançada i no a cinc mesos vista com fins ara. Amb la campanya de Nadal en marxa. I quan els editors ja programen el Sant Jordi vinent. Penso bestieses, dubto si alegrar-me’n pels boscos o patir pel llibre en paper. Com si fos el llibre qui consumeix més els arbres, que no ho és. M’hi miraré més en tot cas a l’hora de publicar, que el paper va car.

És una tempesta no prevista en un any d’una certa bonança editorial, perquè el llibre ha pogut resistir millor que les altres obres de la cultura i del mercat, tan abatudes per la pandèmia. T’ho diuen les llibreries: es llegeix més des del primer confinament, es compren més llibres, i continua al cap d’un any i mig. No podia preveure’s aquesta mancança d’ara? Alguns ho han fet, els de sempre: tenen estoc els grans grups editorials i fins les editores mitjanes consolidades, pel que n’he pogut saber. Més ansietat passen en canvi les editorials petites o mitjanes en consolidació: “Molt d’estrès”, em diu un editor, “hem salvat Nadal patint, però la cosa pinta que per Sant Jordi hi haurà hòsties”.

Del possible col·lapse energètic aquest diari n’ha parlat en relació amb les prevencions austríaques respecte d’una apagada elèctrica general a Europa en els pròxims cinc anys. No sé si continuar advertint de més notícies del futur en aquesta direcció (el gas, el gas, també pot faltar), la veritat.

Ho deixo aquí, perquè potser no provoco eco-ansietat però sí covid-ansietat. En tot cas, sigui com sigui, que l’ansietat no ens faci perdre les ganes de llegir ni a les bones editorials les ganes i l’enginy per tirar endavant el calendari de títols programats. Una recomanació: aprofitar-ho per ser més selectius amb els llibres que comprem i llegim i treure més partit de les biblioteques públiques. Les cases comercials mastodòntiques poden aprofitar-ho per ser més selectives també amb les novetats que com una allau constant expel·leixen en cascada a les llibreries. Ai, que els grans grups editorials no tenen problemes de paper: llàstima.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes