09.05.2025 - 01:39
|
Actualització: 09.05.2025 - 07:48
The Washington Post · Anumita Kaur
El papa Lleó XIV, que va passar-se dues dècades treballant en una de les zones més pobres del Perú, sembla seguir el patró establert per Francesc, el seu predecessor: un “papa del poble”, amb voluntat d’acostament als col·lectius més marginats de la societat.
El pontífex, nascut a Xicago, és el primer nord-americà a dirigir l’Església Catòlica. Encara que la seva posició en algunes de les qüestions més controvertides de l’església continuen sense ser prou clares, Lleó XIV ha donat senyals de voler mantenir una certa continuïtat amb el seu predecessor, que com a pontífex desafià les convencions i obrí la porta del Vaticà als immigrants i els pobres, tot provant de construir una església inclusiva.
“El bisbe no ha de ser un petit príncep assegut en el seu tron, sinó que és algú cridat a ser autènticament humil, a romandre prop d’aquells a qui serveix, a caminar i patir al seu costat, a cercar maneres de viure més plenament el missatge de l’Evangeli entre els fidels”, digué en una entrevista, l’octubre passat.
Heus ací tot allò que sabem de les opinions de Lleó XIV en qüestions polítiques i socials.
Comparteix les opinions de Francesc sobre el paper de les dones a l’església
L’opinió del nou papa sobre el paper de les dones a l’església sembla coincidir amb la del seu predecessor Francesc.
Com a pontífex, Bergoglio va fer més passos per a incorporar les dones al lideratge de l’església que qualsevol papa anterior. També establí comissions per a estudiar la possibilitat que les dones poguessin exercir com a diaques.
Francesc recorregué repetidament al cardenal Prevost, que s’encarregà de supervisar la reforma –considerada transgressora– que afegí tres dones al grup d’electors que decideix quins bisbes poden presentar-se com a candidats al pontificat. Francesc, tanmateix, mantingué límits clars a la presència de dones a la jerarquia de l’Església Catòlica, tot reafirmant unes quantes vegades que la doctrina eclesiàstica prohibeix l’ordenació de les dones com a sacerdots.
Lleó XIV ha expressat reserves molt semblants sobre el paper de la dona a l’Església. L’any 2023, durant una conferència de premsa al Vaticà, digué: “Les dones poden aportar molt a la vida de l’Església, en molts àmbits diferents.” I reconegué que l’església havia estat lenta a l’hora d’expandir les atribucions de les dones. No obstant això, ha rebutjat la idea que l’ordenació de dones pugui resoldre els problemes de representació o igualtat a l’església: “‘Clericalitzar’ les dones no resol necessàriament un problema, sinó que pot crear-ne un de nou.”
Votant del Partit Republicà
En relació amb la política electoral nord-americana, els registres mostren que Lleó XIV votà a les primàries del Partit Republicà a l’estat d’Illinois els anys 2012, 2014 i 2016.
El nou papa també ha participat qui-sap-les vegades en les eleccions presidencials dels Estats Units: el novembre passat, sense anar més lluny, votà per correu en les eleccions que enfrontaren Donald Trump i Kamala Harris.
Té també el passaport peruà
El nou papa va treballar durant una dècada a Trujillo, al Perú, i més endavant va ser nomenat bisbe de Chiclayo, una altra ciutat peruana, càrrec que va exercir del 2014 al 2023. Prevost també té passaport peruà i és ciutadà d’aquell país d’ençà del 2015.
En una entrevista a Vatican News poc després d’assumir la prefectura del dicasteri per als bisbes, Prevost va dir: “Encara em considero un missioner. La meva vocació, com la de tot cristià, és ser missioner, anunciar l’Evangeli allà on sigui.”
Publicacions crítiques amb el govern de Donald Trump
El perfil de X del papa Lleó XIV conté una gran varietat de publicacions, en bona part amb continguts habituals del catolicisme. Tanmateix, de vegades ha fet incursions en afers polítics.
Al febrer va compartir una publicació del National Catholic Reporter, tot repetint-ne el titular: “JD Vance s’equivoca: Jesús no ens demana que classifiquem l’amor pels altres.” L’article responia a unes declaracions del vice-president nord-americà en una entrevista a Fox News, en què defensava que els cristians han d’estimar primer els més pròxims abans que la gent dels altres països.
La seva publicació més recent és, de fet, un repiulet d’un comentarista catòlic que critica el president Donald Trump i el president salvadorenc Nayib Bukele per haver-se rigut de l’expulsió de Kilmar Abrego Garcia. L’enllaç remet a un article del Catholic Standard, en què el bisbe Evelio Menjivar interpel·la els fidels: “No us inquieta la consciència? Com podeu callar?”
Favorable a les mesures per a combatre la crisi climàtica
Com a cardenal, Lleó XIV instà la societat “a passar de les paraules als fets” a l’hora de lluitar contra la crisi climàtica. “El domini sobre la natura no hauria d’arribar mai a ser tirànic”, va dir. I defensà “una relació de reciprocitat” amb el medi.
Francesc va abordar de ple la crisi climàtica: escrigué extensament sobre el canvi climàtic, acollí cimeres ambientals i es reuní amb activistes climàtics, polítics i fins i tot executius de companyies petrolieres.
Possibles divergències amb Francesc en la qüestió LGBTQ+
Com a papa, Francesc féu certs progressos en l’acostament de l’església a la comunitat LGBTQ+. “Si algú és gai i cerca al Senyor i té bona voluntat, qui sóc jo per a jutjar-lo?”, es va demanar.
Com a bisbe de Chiclayo, al Perú, Lleó s’oposà a una iniciativa del govern per a incloure l’educació de gènere al currículum escolar, segons que ha informat The New York Times. “La promoció de la ideologia de gènere és confusa, perquè vol crear gèneres que no existeixen”, declarà aleshores als mitjans peruans.
En un discurs pronunciat el 2012 davant un grup de bisbes, assegurà que els mitjans de comunicació i la cultura popular occidental “promouen la simpatia cap a creences i pràctiques que es troben en desacord amb l’Evangeli”, incloent-hi “l’estil de vida homosexual” i les “famílies alternatives compostes per parelles del mateix sexe i els seus fills adoptats”.
Preocupat pels drets dels immigrants
Jesús León Ángeles, coordinador d’un grup catòlic peruà que coneix Lleó d’ençà del 2018, ha explicat a l’agència Reuters que el nou papa ha mostrat una preocupació especial per la situació dels immigrants veneçolans al Perú. “És una persona a qui li agrada ajudar”, diu.
Francesc va expressar sovint compassió pels immigrants i s’erigí en defensor dels seus drets mentre fou papa. Rentà els peus dels immigrants àrabs que cercaven asil a Europa, implicà els dirigents polítics dels Estats Units perquè acceptessin l’entrada d’immigrants i, aquest gener, titllà de desgràcia els plans del govern Trump per a deportar milions d’immigrants indocumentats.
Anthony Faiola, Michelle Boorstein, Stefano Pitrelli, Razzan Nakhlawi, Aaron Schaffer, María Luisa Paúl, Emily Wax-Thibodeaux, Gaya Gupta i Rachel Hatzipanagos han contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
