Paluzie i Soler es disputen la presidència de l’ANC

  • Les eleccions telemàtiques s'acaben avui · Demà se'n sabrà el nou secretariat, que elegirà el president de l'entitat

VilaWeb
Pere Martí
11.06.2020 - 21:50
Actualització: 13.06.2020 - 13:39

Els vora 45.000 socis de l’Assemblea Nacional Catalana són cridat a votar telemàticament el nou secretariat de l’entitat. La votació va començar dimecres i s’acabarà avui. Ahir a la nit havien votat un total de 5.372 electors, el que representa un 12% del cens. Demà se sabrà qui integra el nou secretariat, que serà l’encarregat d’elegir el president de l’entitat. La persona més votada a les eleccions no ha de ser necessàriament qui presideixi l’ANC, perquè depèn dels equilibris interns del secretariat. Per això, la composició del secretariat és la batalla decisiva.

L’actual presidenta, Elisenda Paluzie, és un exemple d’aquest mecanisme. Es va presentar sense intenció de ser presidenta, però després va ser l’escollida. Aquesta vegada es presenta amb voluntat de tornar a exercir el càrrec, però no a qualsevol preu. D’entrada, posa com a condició sentir-se còmoda en el nou secretariat i, a més, si no és la més votada dissabte, és molt possible que no opti a la presidència. Li disputa el càrrec un nucli organitzat al voltant de SalvemlANC, encapçalat per l’actual president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, que promou com a candidata Montse Soler, vinculada a la campanya Eines de País. Entre Paluzie i Soler no hi ha diferències ideològiques ni polítiques, només personals. Totes dues són independentistes, partidàries de la unilateralitat i de fer efectiu el mandat del Primer d’Octubre. I cap de les dues no milita en cap partit polític, tot i que les han acusades de ser pròximes a Junts per Catalunya, cosa que desmenteixen, de la mateixa manera que l’actual presidenta havia estat acusat de ser afí a ERC, una cosa que fa molts anys que no és certa. Paluzie és més coneguda per les bases de l’Assemblea i, per tant, té més possibilitats d’imposar-se.

Darrere aquests dos noms, n’hi ha més que també podrien acabar optant a la presidència, segons el resultat de les eleccions. És el cas de David Fernàndez, actual vice-president i membre del Cercle Català de Negocis. Fernàndez era pròxim a Canadell, però aquests darrers temps s’han distanciat i ara és la mà dreta de Paluzie a l’entitat. També forma part d’aquesta segona línia el periodista Antonio Baños, que descarta de ser president perquè no és un càrrec remunerat i la dedicació que exigeix li impediria de guanyar-se la vida. Amb tot, no s’ha de perdre de vista, perquè el secretariat fa molts tombs una vegada constituït. I, finalment, també hi ha Adrià Alsina, ex-director de comunicació de l’ANC, ben relacionat amb les bases de l’entitat. Alsina va ser el principal impulsor de Primàries, que va acabar essent una associació encapçalada per Jordi Graupera, que no va aconseguir representació a l’Ajuntament de Barcelona. Més tard, Alsina es va distanciar de Graupera i es va desvincular del projecte.

Dues exclusions

Les eleccions garanteixen la independència de l’Assemblea dels partits polítics, perquè cap de les persones que té possibilitats de presidir-la no és militant. D’una altra banda, la defensa de la unilateralitat i el compliment del mandat del Primer d’Octubre, avui, no la fa obertament cap formació política. Com cada vegada, les eleccions han estat envoltades de polèmica perquè hi ha hagut exclusions de candidats al secretariat. Aquesta vegada, n’han estat exclosos Roger Heredia, militant d’ERC que es va enfrontar a la territorial de l’Ebre de l’ANC, i Eduard Cabús, per una intervenció a Twitter que la junta electoral va considerar que era campanya electoral, cosa que a l’ANC és prohibida. Només es permet de fer-ne entre els socis, no públicament. La junta electoral de l’ANC és constituïda per set juristes independents.

L’únic partit que no amaga la presència de militants és Poble Lliure, que forma part de la CUP. Aquesta formació veuria amb bons ulls que Baños fos president de l’ANC, tot i que ell ja ho ha descartat. De tota manera, es podria presentar de contrapès del sector de Soler, que Poble Lliure considera de dretes, i, d’aquesta manera, donar centralitat a Paluzie. Tots aquests moviments no es faran fins que el secretariat no hagi estat elegit, i serà determinant el suport que rebi cada candidat. Però la batalla posterior és assegurada.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any