28.12.2016 - 22:00
Hi ha un regidor a Vic que diu de fa temps que els ‘moros són els enemics de Catalunya, d’Espanya i d’Occident’. És el mateix regidor que el 2013, en un debat televisiu en directe, va amenaçar un regidor d’Esquerra Republicana de trencar-li les cames. El mateix que el 2011 va agredir una jove en un míting; el mateix que el 2009 fou condemnat per haver agredit un menor; el mateix que va fer dimitir una regidora perquè tenia un xicot subsaharià; el mateix que fou denunciat pel seu fill per violència domèstica; el mateix que l’any 1978 havia entrat a militar a Fuerza Nueva i el mateix que durant els anys vuitanta deia que a Vic s’hi vivia millor quan Franco era viu.
Aquest regidor és Josep Anglada i és ell qui va denunciar ara fa un any un altre regidor de Vic, Joan Coma, fill de fusters, i que actualment combinava la tasca a l’ajuntament amb la de doctorand en sociologia a la Universitat Autònoma. Que per què el va denunciar? Recordem-ho: Coma, elegit democràticament (val la pena de remarcar-ho, som al segle XXI, no ens despistem), va dir en un ple municipal que per fer una truita calia trencar els ous. Va fer servir aquesta metàfora per referir-se a la desobediència necessària per a la ruptura amb Espanya (podeu llegir i escoltar el seu parlament, íntegre, ací). Aquests ous són el que Anglada va denunciar i que ha portat Coma a l’Audiència espanyola, acusat –atenció– de sedició, un suposat delicte que per als de la meva generació (la mateixa que la d’en Joan) ressona tan medieval com dictatorial. Val a dir que la moció que es va debatre en aquell ple i a la qual es referia el discurs de Coma fou aprovada per majoria.
No s’acaba aquí: hi ha un jutge a l’audiència espanyola que és ex-inspector de policia franquista; és el mateix que el febrer passat va enviar a la presó dos titellaires; el mateix que va deixar lliures tres falangistes a Burgos sense permetre a les acusacions d’apel·lar-hi; el mateix que va deixar anar Francisco Paeasa, acusat de col·laborar amb els GAL; i el mateix que ha ordenat d’investigar l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació de Municipis per la Independència. Es diu Ismael Moreno Chamarro i si en voleu saber més, del seu currículum, podeu llegir aquest perfil complet que li féu l’Andreu Barnils.
Aquest és el jutge que ha fet detenir en Joan Coma, que li ha pres declaració i que li ha retirat el passaport. Li imputa els delictes de sedició i –compte, atureu rotatives– ‘contra la forma de govern’, un concepte jurídic franquista inclòs en el codi penal espanyol del 1973 que actualment no figura en cap article de dret. (Emoticona de silenci i perplexitat, amb gota de suor.)
És per tot això i per més coses que dimarts al vespre, a Vic, entre la gentada que hi havia a la concentració de suport a en Joan, s’hi respirava, a més d’una emocionant solidaritat, l’agonia d’un viatge en el temps caduc i lúgubre, massa vegades repetit. S’hi respirava la crispació d’uns ous sediciosos i alhora el somriure i el confort de la raó, ni que sigui, justament, per excés de paradoxa, de ridícul i d’absurditat. Feia fred (tres graus), però les cares presents (entre les quals algunes de les que també han passat darrerament pels jutjats no-se-sap-ben-bé-per-què, com Carme Forcadell i Quico Homs) respiraven la calidesa de la fermesa, del futur i de la deso…
I, per si no n’hi havia prou, al cap de poques hores, en la declaració al jutge a Madrid, es veu que li van demanar a en Joan què volia dir ‘truita’ i què volia dir ‘ous’. Glups… (Ens sap greu, emoticona encara inexistent…) Bé, doncs, sabeu què, si aquest és el nivell, no cal que s’hi esforcin, en això de dialogar. Deso-què? Això, desar les coses i marxar.
