On són els Mossos quan hi ha una agressió ultra?

  • L'extrema dreta continua agredint, però la policia catalana no ha intensificat l'actuació després d'aixecar el 155 *** El govern espanyol promet als empresaris valencians d'accelerar el corredor mediterrani *** Els fabricants de tabac andorrans donen suport a l'acord amb la UE

VilaWeb
Redacció
04.07.2018 - 20:15
Actualització: 04.07.2018 - 20:20

TEMA DEL DIA
Trasllat.
Els Mossos han complert avui impecablement la seva obligació de traslladar membres del govern de la Generalitat a una presó en territori català perquè un jutge espanyol els manté en presó provisional. Són la policia integral de Catalunya i aquesta és una de les feines que han de fer, encara que a alguns els remogui l’estómac. Som l’únic país del món que empresona els seus dirigents polítics, amb la seva policia en presons del govern, sabent que haurien de ser en llibertat perquè la presó provisional és un càstig. I ho fem sense cap incident, amb protestes cíviques i pacífiques. Ens empassem la ràbia perquè pensem, amb un punt d’ingenuïtat, que algun dia es farà justícia.

L’únic incident que hi ha hagut va passar ahir a la nit, quan tres espanyolistes van agredir un independentista que esperava l’arribada dels presos polítics als Lledoners. La violència, a Catalunya, sempre ve del mateix cantó, de l’espanyolisme. Els agressors van sortir d’un grup que retirava llaços grocs  a la carretera que va cap a la presó i, quan va veure que els enregistraven, va donar cops de puny i puntades de peu a l’agredit. De resultes de l’agressió va haver de ser hospitalitzat. Tot això en una carretera plena de Mossos que, quan va haver acabat l’agressió, van identificar tres individus i van practicar diligències per delicte lleu d’agressió. Aquesta vegada potser haurien pogut evitar l’agressió si haguessin detectat la presència d’ultres, és a dir, si haguessin actuat preventivament, però no ho van fer. I aquesta passivitat costa d’entendre. Perquè era evident que hi havia risc de xoc amb els independentistes que esperaven els presos o feien pintades reivindicatives.

El cas dels Lledoners és un més entre centenars que hi ha hagut d’ençà del mes d’octubre passat. Hi ha la sensació que els Mossos no han fet tant com calia per evitar-les, per trobar-ne els autors i desarticular els grups organitzats, sovint amb el nom de Grups de Defensa i Resistència, que serveix per a camuflar membres de Vox, Democràcia Nacional o més grups ultres. Durant l’aplicació de l’article 155, els Mossos van ser dirigits pel Ministeri d’Interior espanyol i, per tant, s’entén aquesta passivitat amb la violència ultra. Però ara el 155 ja no s’aplica, hi ha un nou conseller, Miquel Buch, i nous responsables dels Mossos, tot i que de moment no s’han fet gaires canvis. Ja no hi ha cap excusa per a no aturar la impunitat de la violència feixista. Se sap qui són, en quines comarques actuen i on es reuneixen.

Hi ha una investigació oberta dels Mossos pels tres agressors d’ahir a la nit als Lledoners, però les xarxes són més ràpides i al cap de poques hores ja corria el nom de dos implicats i unes quantes fotografies que demostraven la seva vinculació a grups ultres violents. Són del grup que aquests darrers mesos ha actuat al Bages, una de les comarques que més ha rebut la violència ultra, juntament amb el Maresme, com sap molt bé el conseller Buch, ex-batlle de Premià de Mar. És una violència de baixa intensitat però constant, que segurament no té gaire recorregut judicial, i menys en la justícia espanyola, però policialment sí que es pot fer alguna cosa més per evitar-la. No es tracta que els Mossos persegueixin ningú per raons ideològiques, com fan els cossos policíacs espanyols, sinó que actuïn contra aquells qui fomenten i practiquen la violència a Catalunya. I protegeixin aquells que volen expressar lliurement la seva indignació per tot això que passa.

MÉS QÜESTIONS
El govern espanyol promet als empresaris valencians d’accelerar el corredor mediterrani.
El president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), Vicente Boluda, ha revelat que ja havia tingut una reunió amb el nou ministre de Foment espanyol, el socialista valencià José Luis Ábalos. ‘S’ha compromès a mantenir la programació de les obres del corredor mediterrani i a accelerar els terminis tant com siga possible’, ha dit Boluda. Ha explicat que havia estat una reunió ‘més privada que oficial’ encara que es va fer al seu despatx, i que el ministre no aturarà res de tot allò que hi ha programat, que tot continuarà tal com s’havia programat i que fins i tot es compromet a ‘millorar els terminis’. Boluda ha fet aquestes declaracions en la primera revisió semestral del 2018 de l’AVE, que d’ençà de fa un any revisa cada sis mesos l’avanç de les obres al corredor mediterrani. Els empresaris volen comptar amb doble plataforma ferroviària entre França i Algesires pel litoral per a l’any 2025. El diagnòstic dels empresaris és positiu perquè hi ha ‘tots els trams en marxa’. Amb tot, l’associació ha lamentat que el ‘ritme no és ni de bon tros el desitjat’, sobretot a la part de Múrcia i Andalusia, que necessita més empenta. La principal reivindicació dels empresaris és que s’agiliti el túnel per travessar la ciutat de València i solucionar així el coll d’ampolla a l’entrada nord de la capital valenciana.

PSPV i Compromís discrepen sobre la dissolució de Divalterra. La crisi de la Diputació de València té una derivació que enfronta socialistes i nacionalistes, que és el futur de l’empresa Divalterra, investigada en l’operació Alqueria. Pels socialistes s’hauria de liquidar però Compromís s’hi oposa i recorda que hi ha en joc molts llocs de feina. La portaveu Oltra creu que cal parlar sobre el futur de Divalterra ‘sense apriorismes ni dogmes previs’. Amb l’argument de la permanència dels set-cents treballadors contractats per l’empresa pública, diu que no es pot actuar ‘amb presses ni amb frivolitat’. I afegeix: ‘Tenim a les mans moltes vides de moltes persones.’ En canvi, Manolo Mata, del PSPV, diu directament que Divalterra ‘no mereixeria existir’, tant pel seu passat –quan es deia Imelsa– com pel present, amb l’escàndol de l’operació Alqueria. Mata assegura que estaria ‘contentíssim’ si es liquidés l’entitat. Però deixa la decisió en mans del futur president de la Diputació, que tot apunta que serà el socialista Toni Gaspar.

Els fabricants de tabac andorrans donen suport a l’acord amb la UE. Els fabricants de tabac abonen l’acord amb la Unió Europea (UE) perquè servirà per a adaptar la indústria, però tampoc no se’l miren amb eufòria. L’associació que els agrupa, l’AFPTA, explica en un comunicat que l’acord sobre la lliure circulació de mercaderies amb la UE, amb un període transitori de trenta anys per al tabac, sembla favorable a donar continuïtat a la indústria per un període de temps que en permeti l’adaptació. També dóna suport als compromisos d’Andorra en relació amb les directives de la UE, la convenció i protocol de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en matèria de lluita contra el tabaquisme i la lluita contra el tràfic il·lícit de tabac. L’associació també assenyala la predisposició a mantenir l’acord històric amb l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA), per la compra de la collita de tabac en períodes llargs i renovables. La perspectiva de renovació d’aquest acord hauria de donar suport, segons els fabricants, a la reconversió del sector agrícola.

LA XIFRA
1.119
inscrits participaran en els 61 cursos i tallers que impartirà l’Institut d’Estudis Baleàrics aquest estiu, destinats a millorar el nivell de català.

TAL DIA COM AVUI
El 4 de juliol de 1776
, el Segon Congrés Continental, reunit a Filadèlfia, aprovà la declaració d’independència dels Estats Units d’Amèrica.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any