El misteriós cas dels oligarques russos que no paren de morir

Cinc oligarques russos s'han mort en circumstàncies sospitoses d'ençà de l'esclat de la guerra d'Ucraïna

VilaWeb
Perímetre acordonat a la urbanització Els Pinars de Lloret de Mar, on es van trobar els cossos de la família Protosenya. Fotografia: Marina López/ACN.
Blai Avià i Nóvoa
30.04.2022 - 21:30
Actualització: 02.05.2022 - 18:44

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El 19 d’abril, Lloret de Mar es despertà amb una notícia tràgica: Serguei Protosenya, magnat rus empadronat d’ençà de feia anys al municipi, s’havia suïcidat després d’haver assassinat a ganivetades la seva dona i la seva filla. Lluny de ser un cas aïllat, tanmateix, el de Protosenya és merament el darrer d’un reguitzell d’oligarques russos morts en circumstàncies sospitoses d’ençà del començament de la guerra d’Ucraïna. Els casos, que tot i no tenir fil conductor aparent comparteixen moltes semblances, suggereixen una cosa incòmoda: que paral·lelament als milers de morts a Ucraïna, el conflicte entre Kíiv i Moscou podria endur-se vides ben lluny del camp de batalla.

Un crim i molts interrogants

A efectes de la investigació oficial, l’homicidi de la família Protosenya és considerat un crim masclista: l’oligarca, membre fins l’any 2015 de la junta directiva del gegant energètic rus Novatek, hauria apunyalat primer la seva família i seguidament s’hauria suïcidat tot penjant-se d’una barana. Els Mossos d’Esquadra continuen sense contemplar cap hipòtesi més, però hi ha uns quants elements que no acaben d’encaixar amb el patró que habitualment segueixen aquesta mena de casos. L’homicidi no té un mòbil clar –ni tan sols una infidelitat o una possible amenaça de separació– i Protosenya estaborní les seves víctimes abans d’assassinar-les en un intent aparent d’estalviar-los patiment, cosa que no encaixa amb l’ànim venjatiu que sol motivar els crims masclistes. Un altre element discordant és el testimoni de l’altre fill del matrimoni, que en el moment de l’assassinat era a París i que declarà que mai havia observat conductes agressives per part del seu pare, sense antecedents per violència masclista. “Estimava la meva mare, i especialment la meva germana. […] Mai no els hauria fet res. No sé què va passar aquella nit, però sé que el meu pare no els va fer mal”, explicà al rotatiu anglès Daily Mail.

Primerament, s’havia especulat amb la possibilitat que els homicidis haguessin estat comesos per algú extern a la família i encoberts sota l’aparença d’un crim masclista, però ara com ara no hi ha cap prova que apunti en aquesta direcció: cap dels accessos a la finca havia estat forçat, cap de les càmeres de seguretat no havia enregistrat res inusual i tampoc no s’han trobat restes de l’ADN d’una quarta persona a l’escena del crim. No obstant això, les circumstàncies de l’homicidi sobten perquè són pràcticament idèntiques a les d’un altre crim que hi va haver el dia abans a Moscou, en què Vladislav Avaiev –antic membre del gabinet de Putin i ex-vice-president de Gazprombank– assassinà la seva dona i filla a trets i tot seguit se suïcidà.

Les similituds amb el crim de la família Avaiev, i encara més en un espai temporal tan curt, plantegen una tercera possibilitat: que va ser Protosenya mateix qui va assassinar la seva filla i dona, però no pas per voluntat pròpia. Els Mossos examinaran els dispositius mòbils dels Protosenya per mirar d’establir si el presumpte homicida es va arribar a comunicar amb Avaiev, una tasca que, tanmateix, es preveu difícil perquè Rússia molt probablement refusarà de cooperar amb els investigadors catalans. Les declaracions del fill de Protosenya, que manifestà haver observat el seu pare inusualment nerviós durant la vigília del crim, semblarien reforçar aquesta hipòtesi, però ara com ara els indicis continuen essent escassos.

Més casos sospitosos

Un altre cas que evoca els de Serguei Protosenya i Vladislav Avaiev és el del multimilionari Vasili Melnikov, el cos del qual fou trobat el mes de març al seu pis, a la ciutat russa de Nijni Nóvgorod, al costat dels de la seva dona i la seva filla. Segons la versió oficial, Melnikov va assassinar a ganivetades la seva família abans de suïcidar-se.

Mikhaïl Watford, empresari del sector energètic d’origen ucraïnès instal·lat al Regne Unit, és un altre dels magnats morts en circumstàncies inusuals d’ençà del començament de la invasió. El cos de Watford fou trobat al garatge de casa seva el 28 de febrer, dies després de l’esclat de la guerra. La policia local ha titllat el cas d’inexplicable, si bé considera que les circumstàncies de la mort de l’oligarca no són sospitoses. Ara com ara, les autoritats angleses no preveuen d’obrir una investigació més profunda.

En unes circumstàncies molt semblants a les de Watford s’havia mort tres dies abans Alexànder Tiuliakov, alt directiu de la companyia estatal de gas russa Gazprom. El cos de Tiuliakov fou trobat el 25 de febrer, el segon dia de la invasió, penjat d’una biga en una casa de camp a prop de Sant Petersburg. Segons que informà el diari rus Nóvaia Gazeta, els investigadors es van personar el domicili per investigar el cas tan bon punt en van ser alertats, però, poc després, el personal de seguretat de Gazprom hi va arribar i va procedir a acordonar l’edifici, tot fent-los-en fora. La investigació del cas ha estat adjudicada al gegant energètic.

Un llarg historial de morts sospitoses

No és pas la primera vegada que uns quants oligarques russos es moren en circumstàncies inusuals en interval de temps reduït. Entre el 2014 i el 2017, per exemple, s’estima que trenta-vuit personalitats russes es van morir sobtadament. Les causes d’aquests trenta-vuit casos inclouen una mort per lesions cranials no especificades, una mort per una relliscada en uns banys públics, un suïcidi en una cel·la i un atac sobtat després d’haver begut cafè, entre més circumstàncies. És pràcticament impossible de provar un nexe causal entre aquestes morts i les accions del govern rus, però és remarcable que vint-i-sis d’aquests trenta-vuit casos estiguessin vinculats al conflicte entre forces ucraïneses i pro-russes pel control del Donbass.

Rússia, al cap i a la fi, no ha tingut mai gaires reserves a l’hora de desfer-se d’aquells que li resulten incòmodes, fins i tot més enllà de les seves fronteres. L’any 2018, per exemple, el govern rus va provar d’enverinar en un centre comercial de Salibury, al Regne Unit, l’espia Serguei Skripal i la seva filla. Fa poc, a final de març, el magnat del petroli Roman Abramóvitx va tenir símptomes d’enverinament durant una ronda de negociació a la frontera bielorussa entre les delegacions de Rússia i Ucraïna.

És possible, estrictament parlant, que les morts d’aquests cinc oligarques –i de les seves respectives famílies, en tres casos– siguin episodis fortuïts, sense fil connector que els uneixi. Però tal com explica a Fortune Grzegorz Kuczyński, director del programa de recerca sobre Euràsia del think-tank polonès Warsaw Institute, en tots els casos hi ha àmplies sospites que aquestes morts han estat fetes passar per suïcidis. Certament, sembla improbable que cinc oligarques diferents –quatre dels quals vinculats al sector energètic– decideixin de suïcidar-se en un període de temps tan curt, i l’historial del govern rus en aquest àmbit incita tota mena d’especulacions. Però, així com bona part d’allò que envolta el conflicte d’Ucraïna, és una història que ara com ara continua tenint moltes ombres i poques llums.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes