L’esquerda al cercle de poder de Putin: “Alguna cosa ha canviat a Rússia”

Parlem amb Marta Ter, experta en el món rus, sobre la propaganda oficial de Putin i el desgast intern que pot tenir

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
28.02.2022 - 22:42
Actualització: 28.02.2022 - 23:42

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’informatiu del primer canal de la televisió estatal russa de dissabte connecta amb un reporter que és a Sebastòpol, a Crimea, i que mostra un grup de soldats acabats de desembarcar, a qui donen un petit lot de menjar i una ampolla d’aigua mineral. Explica que són soldats ucraïnesos capturats a Odessa, uns homes que les autoritats d’Ucraïna donen per morts, però que són ben vius, i que les autoritats russes tenen la benvolença de mantenir-los en vida, fer-los pujar a uns minibusos amb menjar i aigua per a retornar-los sans i estalvis a casa seva. Amb prou feines veiem els rostres dels militars enfocats per les càmeres, però el missatge de la televisió estatal russa és clar: Ucraïna difon mentides, fa propaganda basada en informacions falses, intenta de fer creure que hi ha uns militars morts convertits en màrtirs que, en realitat, són desertors que Rússia ha tractat bé i que els ha tornats a casa.

És un exemple de la manera d’explicar el conflicte que tenen els mitjans oficials russos, segons Marta Ter (@marta_ter), experta en relacions internacionals, investigadora i una gran coneixedora de Rússia i del Caucas, co-autora del llibre Sistema mediático y propaganda en la Rusia de Putin (Comunicación Social Ediciones y Publicaciones, 2018). “La televisió i la premsa escrita estatal expliquen que les forces armades russes són a Ucraïna defensant la seva població dels neonazis que volen agredir-los, que són ells els qui van a protegir la població del país veí. Arriben a dir que quan les tropes russes entren en un nou poble o ciutat d’Ucraïna, els seus habitants els surten a rebre, i que fins i tot alguna gent gran surt brandant banderes soviètiques”, explica Ter a VilaWeb.

Marta Ter, en una imatge d’arxiu.

Vet aquí el relat oficial rus sobre la guerra d’Ucraïna, que no és presentada com una guerra. “Ells asseguren que tan sols hi ha atacs quirúrgics només sobre infrastructura militar d’Ucraïna, i emfasitzen que cap civil no pren mal. I ho reblen explicant que hi ha desercions en massa dels soldats ucraïnesos”, com el cas dels presumptes soldats arribats a Crimea i retornats a casa.

El dia del canvi sobtat en el discurs oficial rus

Però Ter posa l’accent en un fenomen que es va veure en els mitjans oficials russos pocs dies abans de començar la invasió d’Ucraïna. “Quan la Casa Blanca va començar a fer públics informes de la intel·ligència dels EUA que indicaven que Rússia envairia Ucraïna al cap de pocs dies, els mitjans russos, tant a l’interior com a l’exterior (Russia Today i Sputnik), feien befa d’aquells advertiments. Deien que occident feia proclames histèriques, que Rússia no tenia cap intenció d’envair Ucraïna, i que els únics que envaïen països sobirans eren els EUA. Tots els mitjans van mantenir aquest discurs fins el 18 de febrer. Aquell dia la propaganda va fer un tomb. A la tarda, els informatius de televisió ja parlaven de genocidi al Donbass i que evacuaven població de les repúbliques de Donetsk i de Lugansk.”

I la intensitat de la propaganda va augmentar espectacularment, segons que explica: “Mostraven sabotatges en una fàbrica química de Donetsk, apareixia un militar ucraïnès capturat al Donbass que explicava que el govern de Kíev planejava un atac mortífer, informaven de cotxes bomba que explotaven sense haver deixat víctimes, de bombes sense explotar trobades a les carreteres per on fugien els autobusos plens de refugiats que fugien cap a Rússia… Els informatius es van omplir d’imatges de gent gran. de dones i nens que arribaven espantats a Rússia, i només es parlava de les atrocitats que Kíev era a punt de cometre. Vladímir Putin apareixia com a salvador dels russos que eren a punt de sofrir un genocidi.”

És en aquest punt, explica Marta Ter, que Putin diu directament que Ucraïna és un estat fictici governat per uns neonazis, que “s’ha de desmilitzaritzar i desnazificar”. És el missatge que difon el president rus la matinada en què engega l’ofensiva a gran escala contra Ucraïna. Però en el seu discurs del dia abans, en què reconeixia la independència de Donetsk i de Lugansk, ja hi havia els elements amb què Putin preparava el relat de la invasió. Ter n’agafa extractes significatius. La investigadora observa: “D’ençà que Putin és al poder ha volgut donar una imatge de líder i de país que responen amb contundència a les agressions imperialistes dels EUA i l’OTAN. S’ha creat i difós pels mitjans estatals un discurs patriòtic i autoritari en què es destaca que Rússia ha de tenir el paper de potència global que històricament li correspon. I que si no és una potència mundial és perquè occident la perjudica constantment, i que la seva sobirania i integritat són constantment en perill.” Així ho deia Putin: “Reitero, les nostres accions són en defensa pròpia contra les amenaces que ens creen, i en prevenció d’un desastre encara més gran del que s’esdevé avui.”

La imatge d’una Rússia descrita com un país assetjat per enemics que la volen pobra i humiliada va acompanyada als mitjans oficials d’un relat fortament patriòtic. “El punt fort d’aquest relat és el fet que l’Exèrcit Roig va ser la peça clau per a derrotar Hitler i el feixisme. No és casual que la gran festa nacional de la federació russa sigui el 9 de maig, quan es commemora la victòria sobre els nazis. I això lliga totalment amb el discurs actual de desnazificació i de lluita contra el feixisme, i que aquest sigui un dels punts centrals a la guerra d’Ucraïna. Hi ha la idealització d’un país que es queda sol lluitant contra el feixisme a Ucraïna en aquests missatges.”

Sobre això, Marta Ter destaca un fragment del discurs de Putin: “Ells [els dirigents ucraïnesos] aniran contra Crimea, de la mateixa manera que contra el Donbass, amb una guerra, per a matar, com les bandes de nacionalistes ucraïnesos, còmplices de Hitler, que van matar persones indefenses durant la gran guerra pàtria. Declaren obertament que reclamen més territoris russos. Lluitarem per la desmilitarització i desnazificació d’Ucraïna. […] El resultat de la Segona Guerra Mundial, com també els sacrificis realitzats pel nostre poble per a la victòria sobre el nazisme, són sagrats.”

Al mateix temps, els mitjans ofereixen una imatge positiva i heroica de la història nacional russa, de la qual els ciutadans puguin sentir-se orgullosos, destaca Marta Ter. Putin deia, per a justificar la guerra: “Calia aturar immediatament aquest malson: el genocidi contra milions de persones que viuen allà, que només confien en Rússia, que tenen l’esperança només en nosaltres.”

Per a ell, Ucraïna, la “petita Rússia”, només és una extensió de Rússia, diu la investigadora. “Vol continuar dominant l’espai de l’antiga URSS. Abans, en la guerra del 2014, defensava que eren el mateix poble, ‘un poble germà’, però ara ja va més enllà i descriu Ucraïna com un estat fictici, creat per Lenin. Per tant, a Ucraïna hi viuen russos i té l’obligació moral d’intervenir en favor de qualsevol rus que es trobi amenaçat. Aquest mateix discurs dels russos que viuen a l’estranger però que ell ha de salvar ja el va fer servir a Abkhàsia i a Ossètia del Sud el 2008.”

El desgast de Putin a l’interior

Però hi ha un factor diferencial entre aquesta invasió i les d’Abkhàsia i d’Ossètia, segons Ter. “Hi ha alguna cosa que ha canviat dins Rússia. La seva deriva bel·licista no té el suport d’una part de la població. En les guerres en què fins ara havia enviat tropes obertament, a Geòrgia el 2008 i a Ucraïna el 2014, la popularitat de Putin va créixer molt. Aleshores també va fer servir la carta dels russos a l’exterior, que ell els havia de salvar de salvatjades, etc. Aleshores li va funcionar. Però aleshores no hi va haver un atac de l’escala de l’actual. Ara n’ha fet un gra massa. Si s’hagués quedat en el reconeixement de les dues repúbliques del Donbass, hauria arribat fins allà on va arribar amb Ossètia i Abkhàsia. En aquell moment va saber jugar les seves cartes, i li va servir perquè Geòrgia no pogués entrar a l’OTAN i per tenir un element desestabilitzador. Però ara ha traspassat la línia.”

I, segons que explica, a Rússia hi ha molta gent que no ho entén, això. “Des del primer dia, en comptes de l’eufòria i de les mostres de patriotisme, hem vist gent que se la juga sortint al carrer per dir ‘no a la guerra’. I no tan sols a Sant Petersburg i a Moscou, sinó a Sibèria. Això és nou, no havia passat mai d’ençà que hi ha Putin al poder, ni amb Txetxènia ni amb Síria, que són llocs que sonen llunyans. Però Ucraïna és diferent, el consideren un poble germà, parlen rus, són eslaus.”

Aquest és el primer element diferencial que hi ha ara en clau interna, segons Marta Ter. El segon és el dels oligarques. “Amb aquestes sancions, i si l’ofensiva bèl·lica dura gaire temps, se’ls fonen els diners. Són gent pragmàtica, capitalistes, i això que passa no els fa gens de gràcia. Aquesta aventura patriòtica i bèl·lica de Putin els deu semblar una animalada. Mikhaïl Fridman, Oleg Deripaska i Oleg Tinkov ja han dit que no la veuen bé, la guerra. Aquesta gent té molt poder, dins de Rússia i fora, i poden moure molts recursos i molts fils al Kremlin.”

Hi pot haver per aquí una esquerda oberta dins el cercle de poder de Putin? “Exacte –respon Ter–. Que la gent que hi ha al voltant de Putin, o si més no alguns, vegin que això no duu cap benefici a Rússia, que aquesta invasió no té ni cap ni peus, pel mal econòmic que pot causar.” Considera més probable que Putin sigui aturat a l’interior de Rússia que no pas a l’exterior, que l’esquerda de què parla sigui prou grossa per a apartar-lo. Mentrestant, la repressió interna a Rússia creix exponencialment. “Tot augmenta, tot s’accelera, com una gran bola de neu que no s’atura.”

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes