L’oblit del català en campanya: silencis i poca concreció

  • Què proposen, els partits, per reincentivar el català, en les principals batalles electorals que es faran diumenge?

VilaWeb
Ot Bou Costa
23.05.2023 - 21:40
Actualització: 23.05.2023 - 22:13

Malgrat que se’n parli poc en campanya, la situació del català és, essent suaus, poc falaguera. Al Principat, la davallada ha estat important aquests últims anys. Sobretot a la capital i a la regió metropolitana. El 53% dels barcelonins no parlen mai català o el parlen molt poc. En la meitat dels districtes de la ciutat l’ús del català entre els joves no supera el 25%. A les Illes, on s’ha perdut el 8,2% dels parlants habituals els últims vint anys, el problema també se centra sobretot en els joves, perquè només el 30,6% el parlen amb els amics i companys d’estudi. Al País Valencià, el català només és la llengua d’ús principal entre el 32,1% de la població. Amb un agreujant: a casa se’n parla més, però amb els amics la xifra cau fins al 26,7%. La transmissió intergeneracional, de tan sols un 60%, és especialment preocupant. I a València la situació és demolidora: menys del 15% el parlen habitualment.

En canvi, com dèiem, el problema de la llengua sembla desaparegut de la campanya electoral per a les eleccions municipals i autonòmiques. A tot estirar, és en un segon pla, com si no servís per a esgarrapar vots. Als debats se n’ha parlat poc, i a la majoria d’entrevistes, també. Durant l’última legislatura, tanmateix, el català ha originat moments de tensió. Què proposen, els partits, en les principals batalles electorals que es faran diumenge?

A Barcelona, la batalla central al Principat

És especialment sonor el silenci dels socialistes. A l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, el PSC, que de moment encapçala la mitjana dels sondatges, no porta al programa cap proposta per a incentivar l’ús del català. Cap ni una. El candidat Jaume Collboni se’n justifica amb l’argument que “no és competència municipal”. Responent a una pregunta en conferència de premsa, va ser incapaç d’esmentar cap mesura concreta i va dir que el problema era haver associat el català amb una ideologia –l’independentisme. El silenci es trenca a Girona amb una sola proposta, la número 115 de la llista del programa socialista: “Defensar l’ús del català com a llengua vehicular a l’Ajuntament i fomentar el seu ús entre la ciutadania.”

Tan exagerat és el menysteniment del PSC cap a la qüestió de la llengua que, fa un parell de mesos, la batllessa Ada Colau va presentar el seu pla per a fomentar el català sense la presència dels socialistes, que se’n van rentar les mans amb l’argument que no n’havien vist els detalls. Colau va presentar seixanta-vuit mesures, tot i que ho va fer dos anys més tard de presentar l’estudi municipal sobre l’ús del català, que ja identificava clarament una situació alarmant. Els comuns proposen de crear una oficina de la llengua catalana a la Casa de les Lletres de Poblenou, un concurs de creació de continguts digitals en català, campanyes i un programa de padrinatge per a joves nouvinguts. El grup de la batllessa diu que continuarà treballant per fer servir el català com a llengua d’entrada en les seves intervencions, però Colau ha fet comunicacions en castellà unes quantes vegades, sobretot per les xarxes socials. “Vull comunicar-me amb el màxim nombre de persones possibles, de manera que en principi faré servir el castellà”, va dir en un vídeo.

A Barcelona, qui va més enllà és Esquerra Republicana, que hi porta trenta-quatre propostes concretes. Volen crear un comissionat de política lingüística, crear també una Oficina de la Llengua Catalana, incorporar clàusules lingüístiques en la contractació pública i bonificacions fiscals per a les empreses que es decideixin a favor pel català, o augmentar els treballadors del Consorci per a la Normalització Lingüística, entre més. El programa de Trias per Barcelona en porta dinou, la majoria força més vagues. Subscriuen la creació de l’oficina i la introducció de clàusules lingüístiques en la contractació i els concursos públics, i es comprometen a fer una auditoria interna sobre els usos lingüístics en l’atenció al públic. La CUP, més original, proposa –entre catorze propostes més– una Regidoria de Protecció de la Llengua Catalana, més delegacions per al Consorci i un servei municipal de traducció per a webs i cartells.

El PP de Daniel Sirera proposa de fomentar el bilingüisme i d’eliminar les multes pels incompliments de la normativa lingüística. El candidat, de fet, nega fins i tot que el català i el valencià siguin la mateixa llengua.

A les Illes Balears

A les Illes, els casos de discriminació contra catalanoparlants, sobretot a l’administració, han marcat la legislatura. Segons les dades de la memòria 2020-2021, que es va fer pública fa pocs mesos, el ciutadans de les Illes són els qui més discriminacions lingüístiques han de suportar de tot el país –208 en aquell període. Dos terços dels casos es produeixen a la sanitat, on finalment s’ha acabat aprovant l’exigència d’un requisit lingüístic per a 34 de les 49 categories de personal sanitari –la resta se n’eximeixen perquè hi ha menys candidats que no places requerides. Ha costat Déu i ajut, amb rectificació inclosa de la presidenta Francina Armengol, que s’havia fet enrere. Finalment, arran de la pressió de l’Obra Cultural Balear i l’STEI, va cedir.

El govern va arribar a tremolar. Més per Mallorca va qualificar d’inacceptable la posició d’uns quants consellers socialistes i va amenaçar amb dimissions si no s’aplicava el requisit. El PSIB ha encarat el problema discretament, mirant de minimitzar el problema i fins i tot d’amagar-lo. La posició d’Armengol és que no hi ha conflicte: “No hi ha cap problema entre llengües, és una cosa molt artificial i exagerada per part de la dreta i l’extrema dreta.” La consellera de Salut, Patricia Gómez, va reconèixer en aquest diari que “hi ha situacions incorrectes en el tema lingüístic”, però considerava que “fer-ho molt públic no és positiu”. El paper de la consellera, socialista, era que el requisit “és contraproduent perquè aquí no tenim prou professionals” i, en cas de baixes sobrevingudes, “si n’has de contractar a Madrid, ha de ser de manera immediata”.

La presència de la qüestió durant la campanya ha estat més aviat secundària. El PSIB i el PP miren de fer equilibris. En el debat televisat, Més per Mallorca, Més per Menorca i el PI van reivindicar la llengua més clarament. Més impulsa l’aprovació d’una llei de llengües per a una oficialitat equivalent a tot l’estat espanyol i un pacte per a blindar l’ús social del català. També diu que fomentarà la presència de creadors en català a les Illes, entre més propostes. Al programa dels socialistes, en canvi, la presència de la qüestió lingüística és ben minsa. Es limiten a dir que continuaran impulsant l’ús i l’aprenentatge del català com a llengua de cohesió i que garantiran el dret dels ciutadans a ser atesos en català i castellà, en termes genèrics. El PP de Marga Prohens mira d’escenificar un to més moderat, després de l’era de José Ramón Bauzá, però defensa el dret de les famílies a elegir la llengua del primer ensenyament i es compromet a eliminar el requisit lingüístic perquè el consideren dissuasiu.

Al País Valencià

La qüestió del requisit lingüístic també ha estat molt sensible al País Valencià durant tota la legislatura, perquè és una promesa inacabada ja del primer Botànic. Després de molta indefinició, el proppassat novembre el govern de Ximo Puig implantà finalment el requisit lingüístic en la funció pública, de manera que, per primera vegada des que existeix el Consell, els qui facin oposicions a una plaça com a funcionaris de la Generalitat o de l’administració local hauran d’acreditar un nivell de coneixement del català. Però hi retrona l’excepció d’un front clamorós, la sanitat, sobretot arran de la renuència de la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, la socialista Gabriela Bravo.

El PSPV procura de no trencar cap plat durant la campanya. Al programa electoral que hi ha penjat a la web del partit –amb el nom de “Programa completo valenciano”– tan sols hi ha quatre breus propostes, al final de tot del document. Propostes o, més aviat, conceptes vagues, la cançó habitual: continuar fomentant l’ús i el coneixement del català, un pacte institucional per al català que augmenti “la cohesió de la societat valenciana” i promogui la llengua, incentivar la producció de productes audiovisuals per a joves en català i estendre “les homologacions de les acreditacions de coneixement de valencià als graus mitjans i superiors” perquè els estudis de la llengua es reconeguin en tots els nivells educatius.

Per a Compromís, la llengua ha estat una ferida una mica més oberta durant la campanya. L’ús del castellà en uns quants cartells, en actes, en anuncis i en les xarxes socials –especialment en punts com Alacant o Elx– ha originat crítiques de militants i simpatitzants. Les joventuts del partit van ser objecte d’una forta polèmica a Twitter per un vídeo en què la síndica Papi Robles interpretava una psicòloga que parlava en castellà amb la seva pacient, i després encara n’hi va haver un altre per un vídeo, també en castellà, en què una noia explicava la seva situació de precarietat. El candidat a la reelecció a València, el batlle Joan Ribó, també rebé crítiques per haver parlat en castellà al debat de Televisió Espanyola. Al programa, Compromís hi proposa de potenciar l’ús del català als mitjans, noves campanyes per a fomentar-ne l’ús social, les accions perquè sigui oficial a la Unió Europea i l’ampliació del requisit, entre més.

Pel que fa a Podem, la candidata a l’Ajuntament de València, Pilar Lima, empra normalment la llengua de signes i el candidat a la Generalitat, Héctor Illueca, el castellà. Així i tot, en un apartat específic i força ampli, anomenat “Defensa de la nostra llengua”, la formació lila enumera vint-i-dues propostes concretes per a reforçar el català, com, per exemple, la modificació de la llei d’educació, que estableix un programa plurilingüe únic, per a recuperar les línies d’ensenyament en valencià als centres que ho sol·licitin; o bé més recursos per als serveis d’ensenyament del català, o “passos més valents” per a la reciprocitat d’À Punt, TV3 i IB3.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any