Més núvols de tempesta sobre moltes pimes

La pujada dels tipus d'interès, l'encariment de l'energia, l'enduriment dels criteris bancaris i la caiguda de la demanda són factors molt difícils d'encaixar dins una tendència generalitzada de marges minvants

Jordi Goula
18.11.2022 - 19:50
Actualització: 18.11.2022 - 19:52
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els desafiaments a què s’enfronta el sector empresarial han crescut en un context de pujada dels costs de l’energia i d’altres components de la producció, i s’espera que els beneficis disminueixin a mesura que s’elevin els costs de finançament. Si les perspectives continuen deteriorant-se, no es pot descartar que augmenti la freqüència dels impagaments empresarials, en particular entre les empreses més intensives en energia. Ho deia abans-d’ahir el vice-president del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, que va alertar que els riscs de moltes empreses han pujat un esglaó més amb l’augment del cost del diner.

Certament, el diner ha passat de ser un bé abundós i barat, fa quatre dies, a ser més escàs i més car. Els bancs tampoc tenen l’aixeta tan oberta com fa uns mesos. El Banc d’Espanya està molt al damunt de la banca en aquests moments, i en el seu darrer “Informe d’estabilitat financera” deia que els bancs no notaven cap mena de deteriorament però que calia que estiguessin molt al cas. Segons l’informe, la ràtio de dubtosos va baixar del 4% per primera vegada d’ençà del 2008 i la de vigilància especial es va situar en el 7,2% (encara 1,3 punts percentuals per sobre de la del 2019). Assenyalava que la cartera de préstecs avalats de l’ICO es va deteriorant cada vegada més, encara que la ràtio de dubtosos continua per sota de la del total de la cartera d’empreses. I, de moment, els préstecs que han acabat el període de carència o que han allargat el venciment no es comporten significativament pitjor que la resta.

Els bancs són sota l’ull del supervisor, perquè els canvis en la política monetària del BCE poden portar efectes col·laterals no desitjats. Però les paraules del senyor De Guindos anaven més dedicades a les empreses, i sobretot a les pimes. Segons la darrera “Enquesta de préstecs bancaris” del Banc d’Espanya, l’enduriment dels criteris de concessió el tercer trimestre del 2022 s’explicaria, principalment, per l’augment dels riscs percebuts, per l’augment dels costs de finançament i pel menor accés als fons. L’enduriment es va traduir en un augment dels tipus d’interès, que en molts casos només haurien recollit parcialment l’increment dels tipus de mercat, cosa que va portar a un lleuger estrenyiment dels marges. Per al quart trimestre del 2022, les entitats financeres enquestades ja preveien una accentuació, tant de la pauta d’enduriment dels criteris de concessió de préstecs com de la caiguda de la demanda.

Amb tots aquests arguments, hem de pensar que la situació actual de les pimes torna a ser complicada, atès que han canviat moltes coses en poc temps. Parlo amb Antoni Cañete, que és el president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMCM). I efectivament diu que, en certa manera, “la situació actual és pitjor que la del 2008, perquè hi ha nous factors, com ara la pèrdua de liquiditat per l’encariment de l’energia i de les primeres matèries, un augment dels passius per l’endeutament per a fer front a la pandèmia, una pujada dels tipus d’interès i una caiguda de la demanda”. I jo hi afegiria la preocupació que significa treballar amb marges més estrets, amb la qual cosa les possibilitats de maniobrar són molt més reduïdes.

Recorda que el termini de pagament creix a mesura que augmenta la dimensió de l’empresa. I que en una conjuntura empresarial com l’actual “la manera més fàcil de finançar-se és carregant aquest pes al proveïdor, que és la baula més feble de la cadena, aprofitant que la llei ho permet, perquè en la pràctica no existeixen sancions ni penalitzacions per a qui supera els períodes permesos de pagament.”

De Guindos no parlava en va, l’impacte de la morositat s’ha intensificat sobre el teixit empresarial. El 60% de les empreses espanyoles (sis punts més que fa un any) rep avui l’impacte negatiu de la morositat al seu compte de resultats i el 12% (tres punts més que fa un any) afirma que corre el risc de tancar per l’impacte dels impagats, fet que representa prop de 171.000 pimes, d’acord amb les dades d’empreses actives a la Seguretat Social. Aquesta dada és una de les conclusions més importants de l’onada de tardor de l’Estudi de la Gestió del Risc de Crèdit a l’estat espanyol, que impulsen Crédito y Caución i Iberinform, i que es va presentar dilluns passat.

I posen un exemple que tothom hauria de tenir clar, però que sembla que no és així. Expliquen que l’impacte d’un impagat comercial s’accentua com més reduït és el marge de beneficis, perquè multiplica necessàriament el nombre de vendes amb clients solvents per compensar la pèrdua. Si una societat amb un marge comercial del 10% té un impagament de 10.000 euros, per exemple, haurà de generar un negoci nou per 100.000 euros per compensar l’impacte dels 9.000 en costs de producció. En un context d’estrenyiment dels marges comercials, a conseqüència dels increments de costs de producció i la pujada de tipus d’interès, és especialment important per a la supervivència de l’empresa gestionar adequadament els seus riscs d’impagament.

Segons Cañete, la inflació té una derivada molt perillosa. Pot esperonar la morositat, i parla de dos motius. L’un, que en moments com l’actual, amb pujades de preus molt fortes, com més es trigui a fer efectiva una factura menys diners reals es pagaran. I, dos, que una bona manera de finançar-se pot ser per aquest camí, que a més no costa ni un cèntim d’interès. I afegeix: “De moment, parlem de morositat, que ocasiona retards i afecta el circulant, però aviat parlarem d’impagaments, que van directament a les pèrdues. I això serà un problema greu.”

La realitat és que els concursos de creditors van créixer d’un 30% el tercer trimestre de l’any a tot l’estat espanyol fins a assolir 3.108 procediments, segons les dades divulgades dilluns passat pel Col·legi Oficial de Registradors, que constaten un increment del 9% respecte del segon trimestre. Aclareixen que aquesta pujada “pot estar influïda per l’aixecament de la moratòria concursal el 30 de juny passat, moratòria que significava la inadmissió a tràmit de les sol·licituds de concurs necessari”.

Demano a Cañete què en pensa, d’aquest punt. I la resposta és taxativa. “Hi ha menys concursos que no es temia per dos motius. D’una banda, hi ha la moratòria per a les micropimes fins a l’1 de gener. I, d’una altra, hi ha moltes pimes que no passen pel concurs sinó que van directament a la liquidació. Aquest segon procediment va creixent i penso que som davant una veritable tempesta.” Les paraules inicials de Luis de Guindos, doncs, van prenent més cos…

Finalment, vull saber com va l’evolució del reglament sancionador que cal aplicar a la llei de morositat, que es va aprovar el 2010 –dotze anys fent el que es vol amb els pagaments– i en què Cañete fa molts anys que lluita. “L’any 2019, finalment, el reglament es va aprovar al congrés dels diputats per unanimitat. Ara bé, d’ençà de llavors, hi ha hagut 72 pròrrogues que han anat ampliant els períodes d’esmenes. És evident que molts poders econòmics pressionen durament i ho retarden tant com poden”, diu. I com a notícia més positiva, comenta que l’any vinent hi haurà una nova directiva de Brussel·les sobre el tema. “A la plataforma fa molt de temps que treballem també a Europa sobre la xacra de la morositat, i allà són més conscients dels problemes que genera en l’activitat econòmica de les pimes. Serà un pas endavant molt important.”

De tot plegat, em quedo amb el temor d’una tempesta d’impagats de què parla, i que De Guindos ja havia insinuat de manera difusa, i amb les dificultats que hauran d’afrontar moltes pimes, que ja treballen amb uns marges operatius molt estrets, la qual cosa els resta possibilitats de maniobra per a tirar endavant.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes