Núria Marín en una imatge d'arxiu (Foto: Europa Press)

Núria Marín (1963) és batllessa de l’Hospitalet de Llobregat des de l’any 2008 pel PSC-PSOE. Viu al barri on va néixer, a la Torrassa. La batllessa Marín va ser present al comitè federal que va provocar la dimissió de Pedro Sánchez i en aquesta entrevista parla de la decepció que hi va viure. Però també té temps de parlar de les primàries del PSC que enfronten Miquel Iceta i Núria Parlon i dels projectes que ha promogut a la seva ciutat.

El recordareu, suposo, el comitè federal del PSOE.
—I tant. No va ser una cosa fàcil d’oblidar. Parlar de trencament, jo no en parlaria però si d’una forta divisió entre els que donàvem suport a Pedro Sánchez i la seva proposta i els que pensaven que s’havia d’abordar una nova etapa amb una gestora, que finalment van guanyar.

Heu fet un comunicat on dieu que la gestora no pot decidir l’abstenció a Rajoy.
—No és la gestora l’òrgan que ha de validar un canvi de posició, sinó el comitè federal. I personalment penso que, en un tema com aquest, han de ser els militants.

I si ho acaba decidint la gestora? Jo pateixo.
—Jo també. Aquí patim tots. Per sort al PSC tenim una posició molt coherent: pensem el mateix els militants, els votants, i els dirigents del partit. Anem tots en la mateixa direcció. No sé si passa a tots els territoris. No sé si el que diuen els dirigents és el que pensen les bases. La gent no vol donar una abstenció perquè Rajoy sigui president.

I per què no vol donar suport a Rajoy?
—Tenim davant un partit, el PP, i un president, Rajoy, que aquests últims anys han fet unes polítiques nefastes per al conjunt de la població. Nefastes tant per les lleis com per la inacció en aspectes tan importants per a Catalunya com l’encaix de Catalunya i Espanya. No veiem cap motiu pera  donar suport a Rajoy ni al PP. Un partit destacat en els darrers anys i mesos per una corrupció que forma part de l’estructura del partit. Es fa molt difícil. I també perquè ha estat el nostre adversari polític.

Com us expliqueu que figures tan prominents com Felipe González sí que ho vulguin?
—Els ho hauries de preguntar a ells. No és que em sobti. Però no comparteixo en absolut el seu discurs. Ni jo ni la majoria. Penso que González va fer una tasca molt important per a aquest país, i el respecto com a dirigent i president. Però és evident que Felipe González fa molts anys que és fora de la política activa, i crec que en aquest tema la seva posició no és encertada. A mi m’ha decebut molt. Ho sento, escolta’m.

Amb aquesta esquerra, no cal dreta.
—Exacte. En política s’ha de ser coherent.

És la interferència dels poders fàctics?
—Crec que la política real es fa als carrers i a les ciutats. Hi ha molt pocs alcaldes, regidors i regidores que estiguin d’acord amb la posició que pot representar Felipe González. No trobo cap argument per a donar suport a Rajoy. Si fos diputada, no tindria cap argument per a abstenir-me o votar a favor de Rajoy.

Potser el grup propi del PSC arribarà ara?
—No és una qüestió que s’hagi de decidir ara. En aquests moments els diputats del PSC tenen l’obligació de representar un partit, uns votants i uns militants, que han dit clarament què han dit. Això ho tenim molt clar, ara hem d’intentar que més gent del comitè federal també ho tingui.

I com ho veieu? El no a Rajoy guanyarà al comitè federal?
—Gent que va votar contra Pedro Sánchez ara no donarà suport al canvi de posició. Crec això. Tinc números fets per a saber-ho? No, però ho crec així. Una cosa és la força d’aplegar gent contra Pedro Sánchez i una altra cosa és aplegar-se al voltant d’una altra idea de la qual no sabem encara la concreció.

Venint he vist estelades a l’Hospitalet. Teniu familiars independentistes?
—Sí. Familiars propers. Gent que possiblement abans no es manifestaven com a independentistes i que ara ho són més que fa uns anys.

Deuen ser els joves de la família.
—No precisament.

Si el referèndum unilateral es convoca, aniríeu a votar?
—No ho he pensat, però segurament si no és acordat i legal no contribuiré amb el meu vot a fer una cosa en què no crec.

No us sabrà greu, després? I si guanyen els independentistes?
—Bé. Jo crec que les coses d’aquesta importància s’han de fer bé. Sé que és difícil davant un PP com aquest.

I davant d’un PSOE com aquest?
—El PSOE té una posició molt diferent de la del PP. El PP és l’immobilisme. EL PSOE vol obrir el debat. A mi no m’agrada la situació actual. No n’estic contenta. Hem d’avançar però també respectar les regles del joc.

L’etimologia de la paraula decidir és ‘tallar’. El dret de decidir és el dret de tallar.
—Jo no tenia aquesta percepció.

Jo tampoc. Ho he après fa un dia.
—És cert que quan prens una decisió n’agafes una, i en deixes unes altres. Els alcaldes ho fem cada dia vint-i-cinc vegades. Per tirar endavant has de decidir.

A les primàries del PSC a qui doneu suport? A Miquel Iceta o a Núria Parlon?
—Jo he pres posició per la via que creia, i crec, més intel·ligent: fer un tàndem. Sumar. Totes dues són figures prou importants, de pes. No són antagònics, sinó complementaris. No hi veig grans diferències ni polítiques ni ideològiques. En fi. Crec que si hi ha voluntat qui va de número u i qui de dos no té importància.

I si no fan tàndem, qui votareu?
—Aleshores decidiré. No us diré a qui.

A l’Hospitalet no hi ha tants desocupats (per sota del 15%) com a Catalunya i té el segon PIB més alt de tot el país. Contra el tòpic, l’Hospitalet és una ciutat rica.
—Catalunya tira perquè l’àrea metropolitana tira. La gran Barcelona és la que tira econòmicament el país. Som la segona ciutat en nombre d’habitants, en localització de llocs de feina, en aportació de PIB, i tenim turisme de negoci gràcies a la Fira, l’aeroport i Barcelona.

Viviu a l’Hospitalet, espero.
—Sí. I tant. Només faltaria.

Hi ha batlles de l’àrea metropolitana que vivien al Turó Parc, Barcelona.
—Jo he nascut a la Maternitat, les Corts, que era on anaven els veïns de la Torrassa. Els meus pares van venir a viure a l’Hospitalet, i és on visc jo. No veig cap motiu per a marxar de l’Hospitalet. No em passa pel cap.

Què feia Núria Marín a Brooklyn, fa pocs mesos?
—El Districte Cultural. Ens vam adonar que d’una manera natural, per manca d’espais adequats per a artistes, a l’ Hospitalet hi venia gent d’uns altres llocs. Vam identificar un espai a la ciutat, una antiga zona industrial. Els experts ens van avisar: això pot ser com un Brooklyn. Els preus són més competitius, i amb espais molt adequats per al món de la cultura. I ens hi hem posat. Vam fer la visita a Brooklyn perquè era una trobada de ciutats que havien desenvolupat districtes culturals. Volíem escoltar i explicar el projecte. Comença a haver-hi propostes molt interessants. Amb el Cirque de Soleil hem signat un acord d’intencions. S’hi establirien quatre mesos l’any fins el 2030. En l’àmbit cultural des de fa un any hem fet bonificacions amb els impostos de l’IAE i l’IBI.

Ah, Jaume Collboni us ha copiat.
—Ell ho ha fet ara, sí. Nosaltres fa un any. Podem afavorir i ho fem.

Com us expliqueu que la majoria de batlles de l’àrea metropolitana siguin dones?
—Han estat anys molt durs per la crisi. I crec que amb això les dones són molt pràctiques, i molt sensibles amb els problemes. I possiblement una mica més valentes. I també és veritat que de mica en mica el fet de ser home o dona ja no és notícia. O no hauria de ser-ho.

Com els viviu, els desnonaments a la ciutat?
—El recurs del PP a la llei 25 ens ha mort. A l’ajuntament ja fèiem expedients amb aquesta llei. Els del PP no tenen vergonya.

I la llei al parlament català que la vol substituir, no és ben bé igual.
—No és igual, no. Jo podria entendre que a Madrid diguessin escolti, això és competència estatal. Doncs molt bé, legisli. Doncs no, cap al Constitucional.

També diu molt que la banca només es bellugui si hi ha una llei que els hi obliga.
—Sí. I ells, els bancs, han pressionat perquè la llei es porti als tribunals. Per això dic, que aquí a bodes em convides amb el PP. És que és així.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.