Per cinquena vegada consecutiva, el país ha reaccionat multitudinàriament a la crida de les organitzacions independentistes i ha deixat clar al carrer que la majoria social està disposada a fer el pas que ens ha de convertir en una república independent.

Els qui tenien por d’un fracàs, o tenien ganes que fracassàssem, s’han quedat amb un pam de nas. Una vegada més. Perquè la gent ha tornat a demostrar que l’independentisme, al cap de cinc diades, no és cap suflé (us en recordeu?), ni dubta sobre l’objectiu a assolir.

Ha estat la cinquena gran diada seguida. És a dir, fa només quatre anys de la primera. I en quatre anys hem girat aquest país com un mitjó, l’hem canviat per sempre i ho hem fet amb una alegria, amb una convicció en nosaltres mateixos que ens hauria de fer sentir orgullosos.

Però ha arribat el moment dels resultats. El 27 de setembre de l’any passat els ciutadans de Catalunya van votar un parlament on els independentistes som la majoria. I un full de ruta de divuit mesos que ens ha de menar a la proclamació de la independència. Segons si els comptem des de la nit electoral o si els comptem des de la formació del govern, el termini oscil·la entre l’abril i l’agost del 2017. Aquest és el límit. Aquest és el moment, just abans de la Diada vinent, en què el resultat de tanta feina i de tant d’esforç ha de fer-se realitat. El setembre del 2017 s’ha d’haver superat el marc legal espanyol i s’ha d’haver proclamat la independència.

A final d’aquest mes el govern ha de superar una qüestió de confiança que hauria de significar un acord ferm dels setanta-dos diputats independentistes per a explicar-nos com es clourà el procés i per a aclarir-nos exactament quan s’acabarà. És evident que hi ha qüestions de dubte sobre la manera de resoldre’l. Aclarir-los és feina dels partits, dels diputats i del govern. Nosaltres, la gent, aquest Onze de Setembre hem tornat a fer la feina eixint al carrer en massa. Nosaltres no els hem fallat. Ara no ens poden fallar ells. Per això aquestes setmanes que vénen volem objectius clars i comprensibles, que incloguen la proclamació de la República Catalana, sense subterfugis. I volem terminis raonables per a obtenir-ne els resultats.

Al carrer, durant la manifestació, he de dir que no he observat el neguit que als actes públics, a les reunions o a les xarxes socials domina aquest debat. Hi he vist, per contra, molta serenitat i molta seguretat en allò que fèiem tots. La gent sap què va votar i sap quan s’han d’atènyer els resultats. Crec que hi ha marge, per tant, per a fer propostes, per a discutir, per a pactar, si cal i es considera necessari, addicions al full de ruta, canvis del projecte que vam votar el 27-S. Però els dotze mesos vinents són l’hora de la decisió. I en això, president, govern, diputats, ja no s’hi val a badar. Nosaltres hem tornat a omplir els carrers. Ara vosaltres proclameu la independència abans de la Diada de l’any vinent.

PS: A hores d’ara, només des del pessimisme més voluntarista es pot dubtar de l’enorme consistència i de la gran coherència del moviment cap a la independència. Ja és hora que els dubitatius estigueu segurs d’això que fem.

Només es pot dubtar des del pessimisme o des de la voluntat de disfressar la realitat. Que cada any ho hem vist, això, també: les hores immediatament posteriors a la manifestació, la força de la gent, l’impacte de les imatges, tapa totes les boques. Ni els mitjans més unionistes no s’han atrevit a dubtar-ne. Però ja veureu com demà o demà passat, la setmana vinent o d’ací a uns quants mesos, la mateixa gent que avui no s’atreveix a fer el ridícul ens tornarà a dir que ja no som tants, que fem figa, que fallem, que l’independentisme es desinfla o que no sap on va. No els feu cas, perquè només cerquen la vostra decepció, només volen que, decebent-nos d’un en un, ens decebem tots plegats.

 

 

[Si ens llegiu per la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben l’editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb què els subscriptors de VilaWeb participen en la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens hi voleu ajudar, amb una petita quantitat us podeu fer subscriptors del diari. Per saber-ne més, aneu ací.]

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.