Nosaltres hem tornat a omplir els carrers, ara vosaltres proclameu la independència abans de la Diada vinent

'Els pròxims dotze mesos són l’hora de la decisió. I en això, president, govern, diputats, no s’hi val a badar ja'

Vicent Partal
12.09.2016 - 08:39
Actualització: 12.09.2016 - 10:39
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Per cinquena vegada consecutiva, el país ha reaccionat multitudinàriament a la crida de les organitzacions independentistes i ha deixat clar al carrer que la majoria social està disposada a fer el pas que ens ha de convertir en una república independent.

Els qui tenien por d’un fracàs, o tenien ganes que fracassàssem, s’han quedat amb un pam de nas. Una vegada més. Perquè la gent ha tornat a demostrar que l’independentisme, al cap de cinc diades, no és cap suflé (us en recordeu?), ni dubta sobre l’objectiu a assolir.

Ha estat la cinquena gran diada seguida. És a dir, fa només quatre anys de la primera. I en quatre anys hem girat aquest país com un mitjó, l’hem canviat per sempre i ho hem fet amb una alegria, amb una convicció en nosaltres mateixos que ens hauria de fer sentir orgullosos.

Però ha arribat el moment dels resultats. El 27 de setembre de l’any passat els ciutadans de Catalunya van votar un parlament on els independentistes som la majoria. I un full de ruta de divuit mesos que ens ha de menar a la proclamació de la independència. Segons si els comptem des de la nit electoral o si els comptem des de la formació del govern, el termini oscil·la entre l’abril i l’agost del 2017. Aquest és el límit. Aquest és el moment, just abans de la Diada vinent, en què el resultat de tanta feina i de tant d’esforç ha de fer-se realitat. El setembre del 2017 s’ha d’haver superat el marc legal espanyol i s’ha d’haver proclamat la independència.

A final d’aquest mes el govern ha de superar una qüestió de confiança que hauria de significar un acord ferm dels setanta-dos diputats independentistes per a explicar-nos com es clourà el procés i per a aclarir-nos exactament quan s’acabarà. És evident que hi ha qüestions de dubte sobre la manera de resoldre’l. Aclarir-los és feina dels partits, dels diputats i del govern. Nosaltres, la gent, aquest Onze de Setembre hem tornat a fer la feina eixint al carrer en massa. Nosaltres no els hem fallat. Ara no ens poden fallar ells. Per això aquestes setmanes que vénen volem objectius clars i comprensibles, que incloguen la proclamació de la República Catalana, sense subterfugis. I volem terminis raonables per a obtenir-ne els resultats.

Al carrer, durant la manifestació, he de dir que no he observat el neguit que als actes públics, a les reunions o a les xarxes socials domina aquest debat. Hi he vist, per contra, molta serenitat i molta seguretat en allò que fèiem tots. La gent sap què va votar i sap quan s’han d’atènyer els resultats. Crec que hi ha marge, per tant, per a fer propostes, per a discutir, per a pactar, si cal i es considera necessari, addicions al full de ruta, canvis del projecte que vam votar el 27-S. Però els dotze mesos vinents són l’hora de la decisió. I en això, president, govern, diputats, ja no s’hi val a badar. Nosaltres hem tornat a omplir els carrers. Ara vosaltres proclameu la independència abans de la Diada de l’any vinent.

PS: A hores d’ara, només des del pessimisme més voluntarista es pot dubtar de l’enorme consistència i de la gran coherència del moviment cap a la independència. Ja és hora que els dubitatius estigueu segurs d’això que fem.

Només es pot dubtar des del pessimisme o des de la voluntat de disfressar la realitat. Que cada any ho hem vist, això, també: les hores immediatament posteriors a la manifestació, la força de la gent, l’impacte de les imatges, tapa totes les boques. Ni els mitjans més unionistes no s’han atrevit a dubtar-ne. Però ja veureu com demà o demà passat, la setmana vinent o d’ací a uns quants mesos, la mateixa gent que avui no s’atreveix a fer el ridícul ens tornarà a dir que ja no som tants, que fem figa, que fallem, que l’independentisme es desinfla o que no sap on va. No els feu cas, perquè només cerquen la vostra decepció, només volen que, decebent-nos d’un en un, ens decebem tots plegats.

 

 

[Si ens llegiu per la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben l’editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb què els subscriptors de VilaWeb participen en la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens hi voleu ajudar, amb una petita quantitat us podeu fer subscriptors del diari. Per saber-ne més, aneu ací.]

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Antoni
Antoni
11.09.2016  ·  21:04

1) Efusives felicitats als organitzadors. / 2) Els partits estatals, i singularment el PSOE, han de comprendre la necessitat de reconsiderarles seves posicions i, si no de cop, de mica en mica, anar canviant i acceptant la necessitat d’un referèndum pactat. / 3) El Parlament “actual”, on hi ha una majoria independentista de diputats, però que no correspon a una majoria de vots, pot: A) demanar insistentment al Govern central de torn un referèndum pactat. / B) Si no es concedeix en un termini raonable, convocar-lo pel seu compte. / C) Però NO pas proclamar cap independència, perquè seria basada en una majoria de diputats, però no en una majoria de vots. (Ho “poden” fer, però no seria “lleial”.)

Josep
Josep
12.09.2016  ·  00:22

barem escollir uns polítics per què entenguessin el que la majoria del poble, els demanava, la independència, i en cada manifestació, inclouen la de ahir els i barem repetir la mateixa comanda la independència, i també en cada una d’aquestes manifestacions, hem manifestat que confiàvem amb vosaltres, i us ajudàvem a fer beure al mon el nostre dret, demanat amb un alt grau de civisme i de democràcia.
Dit això, ara els polítics escollits, tenen de fer el seu treball amb el màxim esforç, amb el màxim d’amor a aquest treball, demostrant que estimeu la vostre feina, que el poble us ha encarregat, fen-la molt i molt be, i da pressa, per què en aquesta gent del poble ni a molta de mol gran, que vol veure la república catalana avanç d’anar sen.

Joan
Joan
12.09.2016  ·  02:59

Benvolgut Antoni, cap elecció es fa en el buit i, a hores d’ara, l’independentisme i el seu procés constituent és molt més “lleial” al poble que una constitució espanyola que una gran majoria de catalans (de manera explícita i aclaparadora) no volem. S’ha de fer un referèndum, d’acord!, però no amb les regles de l’estat espanyol (… que és provadament “deslleial”) i sí arbitrat internacionalment, … És a dir, ens cal una ruptura prèvia de règim … o, diguem-ne, si vols, … posar en suspens, si més no temporalment i mentre es fa el referèndum, la “dependència” de l’estat espanyol. Això sí, si els independentistes perdem aquest referèndum, no cal que esperis gaire “lleialtat” per part de “l’estat guanyador”.

Pepi
Pepi
12.09.2016  ·  09:21

Aquella sentiment semblant a un enamorament s’hauria pogut fondre, però no: ha donat pas a una relació sòlida, a una determinació serena. La nostra convicció ja no depèn d’estratègies publicitàries que l’exaltin. Però voldríem anar acabant i, sí, caldria que els polítics enllestissin la feina abans de la propera Diada. Culminem el procés. Ens ho mereixem i estem a punt.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU
12.09.2016  ·  09:36

Estic absolutament d’acord amb n’Antoni Ferret, que cal ser lleials amb els lleials al regne d’España:
Aquelles que:
1. lleialment canviaren el M.H. president de la Genralitat VALENCIANA Josep-Lluís Albinyana per un domesticat Joan Lerma des de Madrid amb l’anuènci de Guerra i Abril Martorell.
2. Tancaren Forns Alts de Sagunt, mijançant un pacte entre F. González i sandro Perttini durant els mundials d’españa 82, malgrat ser la siderúrgia de més projecció europa subsumint la comarca del camp de Morvedre en un infern de droga, atur i decadència mai no vistes abans.
3. Amb diners de fons reservats no tingueren cap escrúpol a subvencionar la batalla de VLC amb ferits, assassinats, morts en un clima de guerra que semblàvem l’Ulster a escala petita, des dels 1970′ ençà.
4. Que propiciarien muntar Canal9 TVValenciana damunt del senyal de freqüència de TV3, per esbandir de les llars valencianes aital senyal que costejàrem la societat civil.
5. Que perseguiren banalment però amb violència les restes de TLL, quan estaven ja autodissolts amb el seu gran jutge i demòcrata de pro B. Garzón.
6. Exàctament igual que a les Balears des del Prsident Canyellas fins titella d’en Bauzà.
7.Que s’inventa un GAL i dóna cobertura a unes clavegueres d’estat que encara funcionen contra gent de bé des de Santi Brouard fins al M.H. President Mas, la presidenta Forcadell, les conselleres Ortega i Rigau.
8. Que propicien un clima d’amenaça terrorista inquisitorial des que Aznar mamprèn en 1995 fins a que Carod-Rovira se la juga a Perpinyà, on tothom que no pense com “ells” som etarres. I un partit socialista que scpom pensen igual és incapaç a esmenar res, només fa seguidisme.
9. que han amagat les balances fiscals fins que ERC fa el vot al seu president Rodríguez-zapatero a canvi de treure-les a la llum, cosa que en qualsevol estat democràtic han d’estar a la vista de tothom.
10. aquells que s’inventen la llei 07/1997 de liberalització de tot amb eixe autor impol·lut de nom R.Rato, el “liberalisme” de la gàbia plena d’impales amb 35 tigres (de l’IVEX) per que facen els que els rote a costa nostra, puix nosaltres som les futures víctimes i sense cap possibilitat de fugida.
11. Un estat que ha arruïnat les 3 societats que conformem aquesta nació al sud del Pirineu i hem de fer de captaries per a recuperar els diners dels nostres impostos per a cobrir necessitats bàsiques de la bona gent amb préstecs amb interessos que tripliquen el valor dels préstecs que els hi dóna el banc central europeu.

Ferret a qui vols enganyar amb allò de la lleialtat envers el regne d’España?

La bona lleialtat comença per ser-nos lleials a nosaltres mateixos i deixar de fer el borinot.
11

Antoni
Antoni
12.09.2016  ·  09:38

Algú em pot explicar perquè el PP amb un 44,42 % de vots pot tenir majoria absoluta a España i fer i desfer, fins i tot canviant la funció d’un TC que declara inconstitucionals uns quants articles d’un Estatut i deixa vigents (I per tant constitucionals) articles en altres estatuts, (Que es van calcar dels declarats inconstitucionals a l’Estatut català) i Junts pel sï i les CUP a Catalunya, amb un 47,8 % no seria lleial?

Antoni
Antoni
12.09.2016  ·  09:46

Algú em pot explicar perquè a España és “lleial” fer i desfer amb majoria absoluta amb un 44,42 % (PP) i a Catalunya amb un 47,8 % (JxS + CUP) no és “lleial” ???

Joaquim
Joaquim
12.09.2016  ·  11:05

Voleu dir que proclamaran alguna cosa? Quin és, en el fons¡, el seu veritable objectiu?….

laura
laura
12.09.2016  ·  16:42

72 diputats, majoria absoluta al parlament, escollits a les urnes democràticament amb un mandat concret. insisteixo.

laura
laura
12.09.2016  ·  16:43

72 diputats. Majora absoluta i un mandat concret.

Secundí
Secundí
12.09.2016  ·  22:24

josep Blesa, molt ben dit i molt clar.

Antoni
Antoni
12.09.2016  ·  22:40

La “lleialtat”, companys, és en relació ALS CATALANS, i no en relació a Espanya.

jaume
jaume
12.09.2016  ·  23:20

Algú a Espanya va dir : “Abans es trencarà la societat catalana que l’espanyola”
Alguns -molts- a Catalunya acabem de dir : “Abans desapareixerà l’estat espanyol que la nació catalana.”

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes