Non Casadevall es converteix en el primer secretari general de la història de la CUP

Per primera vegada, la CUP tindrà un secretari general i una coordinadora, que seran els màxims responsables de la direcció i el bon funcionament del partit. Seran Non Casadevall, professor i ex-regidor de l’Ajuntament de Banyoles (Pla de l’Estany), i Berta Ramis, metgessa de família a Navàs i Balsareny (Bages). A més de ser-ne el secretari general, Casadevall també serà un dels portaveus de l’organització, i l’altra serà Susana Moreno, ex-regidora de l’Ajuntament de Capellades (Anoia). Els nous càrrecs i el conjunt del secretariat nacional s’han presentat al casal popular la Gueralda de Vilafranca del Penedès, una vila on la CUP té bons records, perquè fou de les primeres on va aconseguir representació, el 2003.

A l’acte també hi han participat membres del secretariat sortint i diputats de la CUP al parlament. “Venim amb el compromís renovat, un compromís que sap que no val a rendir-se. Un compromís regenerat, ple d’il·lusió i esperança”, ha dit Casadevall, que també va ser un dels portaveus del grup motor del Procés de Garbí, el cicle de debats interns per a redefinir el rumb de la CUP i que ha fet que es reforci la capacitat i l’estabilitat del secretariat nacional, que ara tindrà mandats de quatre anys. “La CUP som els únics que hem fet els deures, que passem pantalla i avancem”, ha dit, en referència als processos interns dels altres partits independentistes. “Volem una CUP gran, forta, referencial i en lluita”, ha afegit.

Non Casadevall, de quaranta-nou anys, va començar en l’activisme polític en la lluita estudiantil, la plataforma d’insubmisos, el moviment okupa i les mobilitzacions antiglobalització. Actualment, forma part del col·lectiu Tren-tram Girona-Banyoles-Olot i d’Òmnium Cultural al Pla de l’Estany. Va ser regidor a l’Ajuntament de Banyoles i conseller comarcal al Pla de l’Estany del 2015 al 2023, i en les darreres eleccions al parlament va ser el número 7 de la CUP a Girona.

Per la seva banda, Berta Ramis, de trenta-un anys, va començar la militància a Sant Cugat del Vallès, tot i que ara viu a Manresa. Va militar a Arran i més tard va entrar a Endavant-OSAN i a la CUP de Manresa. És metgessa de família i la seva feina diària va ser recollida a la sèrie documental de 3Cat Històries de la primària, on es mostrava el dia a dia dels professionals de la salut i els seus pacients.

Susana Moreno, portaveu, també és militant d’Endavant-OSAN, i afiliada a la Coordinadora Obrera Sindical (COS). Té trenta-nou anys i va començar la seva trajectòria a l’Assemblea de Joves de Capellades, antecedent d’Arran. A les darreres eleccions al parlament va ser la número 7 de la CUP per Barcelona, però no va sortir elegida. Va formar part del govern de Capellades durant vuit anys, però el 2023, pocs mesos abans de les eleccions, la CUP va trencar el govern de coalició amb ERC perquè l’ajuntament havia autoritzat Vox a posar una parada informativa al carrer.

“Després d’un cicle polític intens, ens hem aturat a pensar i reflexionar, i a fer-ho de manera col·lectiva, oberta i amb autocrítica”, ha dit Moreno. Ha descrit que l’objectiu de la CUP era convertir-la en “una eina més útil als objectius” que sempre han perseguit: “La independència, el socialisme, el feminisme i l’ecologisme.” A més, ha remarcat que les noves ponències del partit marcaven “uns mandats polítics i organitzatius que, en un moment com l’actual”, eren “més necessaris que mai”.

A més d’ells tres, el nou secretariat nacional el conformen Roger Bigas (Salt), Marlene Fautsch (Badalona), Bernat Lavaquiol (la Seu d’Urgell), Isabel Llari (Sant Pol de Mar), Cesc Manrique (Torelló), Joan Massachs (Arbúcies), Jordi Pujol (Sant Sadurní d’Anoia), Adrià Plazas (Barcelona), Glòria Rubio (Gelida), Jordina Salvat (Reus), Carles Solé (Corbera) i Blai Taberner (Cardedeu).

Un nou full de ruta

Les noves ponències de la CUP marquen un camí amb l’objectiu de créixer i, per primera vegada, aspirar a les màximes quotes de poder. A més, han volgut consolidar els lideratges amb l’allargament del mandat del secretariat nacional i la creació de les figures de secretari general i coordinador. Unes decisions que, esperen, ajudaran a millorar-ne la referencialitat entre les capes socials que la CUP vol representar.

La nova ponència estratègica proposa la ruptura democràtica com a eina per a trencar amb l’estat espanyol i impulsar una transformació social. Per fer possible aquest trencament i sostenir-lo fins guanyar, la CUP considera que cal ocupar tants espais de poder polític com sigui possible, tant a les institucions actuals com creant noves estructures de poder popular que puguin prendre el control.

El Procés de Garbí també ha servit per a superar l’antiga tensió entre la lluita al carrer i la lluita institucional. La ponència aprovada ofereix una guia clara per a l’acció política de la CUP a tot el país, amb tres objectius estratègics que s’han de seguir en qualsevol política que apliquin els seus representants, tot i que de vegades un pugui tenir més pes que uns altres. Aquests objectius són: construir hegemonia –fer que la societat s’acosti als ideals de la CUP–, generar organització i conflicte –enfortir i mobilitzar els moviments socials–, i conquerir victòries materials i polítiques –aprovar mesures que millorin la vida de la gent i avancin cap als objectius estratègics.