17.03.2023 - 21:40
|
Actualització: 17.03.2023 - 21:42
A qui tenia al cap el PP quan va idear la llei mordassa el 2015? Als manifestants d’aquell partit mateix? Als del PSOE? Als del PNB? No sembla que aquesta llei redactada pels policies espanyols i aprovada pel congrés espanyol tingués al punt de mira els membres d’aquests partits. Aquesta llei no inclou solament els aldarulls que passen al carrer, sinó que té tota una bateria de mesures repressives perquè els policies, i els seus responsables polítics, tinguin protecció legal a l’hora de reprimir sense cap impediment.
El govern espanyol ha desaprofitat la legislatura per derogar o modificar del tot aquesta llei. Abans d’arribar al govern, Pedro Sánchez va prometre unes quantes vegades que la derogaria perquè restringia alguns drets: ho va prometre el 2015, dues vegades el 2018 i, cosa més important, el 2019, quan va signar l’acord de govern amb Unides Podem. Molts vam pensar –bo i recordant la decisió que va prendre el president socialista José Luis Rodríguez Zapatero de retirar l’exèrcit de l’Irac l’endemà de la presa de possessió, l’abril del 2004– que compliria la seva paraula poc temps després d’haver arribat a la Moncloa, amb l’objectiu de ser la primera mesura efectiva de la nova legislatura. No ho ha fet. Per por dels policies.
Si el PP no pensava en els membres dels partits polítics mencionats més amunt, els membres de quin partit tenien al cap? Els d’Unides Podem a Madrid, els independentistes a Catalunya, els d’EH Bildu al País Basc, els del BNG a Galícia, els sindicats d’un lloc i d’un altre, els vaguistes, els grups alternatius, els ocupes, els contraris als desnonaments…
Podem va sorgir del procés que va començar el 2011 a la plaça del Sol de Madrid, i per als policies era prioritari de disposar d’una eina jurídica dura per poder sancionar aquesta mena de mobilitzacions que sorgien. També ho era per a l’Ertzaintza, que ha fet servir aquesta llei moltes vegades.
Aquesta setmana, Unides Podem ha donat suport a la llei que va ser dissenyada per tallar-li les ales del carrer; segurament és una de les contradiccions més grans que s’ha hagut d’empassar aquest partit en aquesta legislatura.
No esmolis la destral del teu botxí.
