16.10.2023 - 21:40
The Washington Post · Rick Noack
Islamabad, Paquistan. Al districte de Zinda Jan, a l’oest de l’Afganistan, el terratrèmol de magnitud 6,3 del dissabte 7 d’octubre va arribar sense avís previ.
El dia va començar com de costum: els veïns van sortir cap a les cabanyes i els camps sota les gèlides temperatures matinals, les dones feien les seves feines quotidianes i els nens jugaven a les cases de tova habituals de la regió.
Unes hores després, famílies i llogarets sencers van quedar polvoritzats per un terratrèmol que tan sols va durar uns segons. El govern talibà estima que hi van morir milers de persones, cosa que faria del sisme un dels pitjors desastres naturals esdevinguts a l’Afganistan aquestes darreres dècades.
Reshma Azmi, treballadora humanitària de CARE Afganistan, explica que ningú no s’esperava una cosa així en aquesta part de l’Afganistan, que no es considera especialment propensa als terratrèmols. I ningú no hi estava preparat, afegeix.
Abdulhai, un voluntari de 35 anys que va ser dels primers a arribar a l’epicentre, diu que les víctimes que va treure entre les runes havien mort a pocs centímetres de la porta. Les cases es van esfondrar en qüestió de segons després del primer sisme, i van matar, sobretot, dones i nens, que eren a casa en aquell moment, segons que expliquen les organitzacions humanitàries.
Enmig dels primers informes sobre el sisme, l’atenció es va centrar, inicialment, en les llaunes caigudes dels supermercats i les esquerdes dels gratacels de la capital provincial d’Herat, situada prop de l’epicentre. Els equips de rescat i les autoritats locals van tardar hores a adonar-se de la magnitud dels danys als indrets més remots de la rodalia, on el servei de telefonia mòbil va quedar interromput pel sisme.
Mawlawi Mir Ahmad, un supervivent de 32 anys, diu que els serveis d’emergència van arribar al seu poble dues hores després del sisme. Les Nacions Unides han confirmat més de mil morts i han anunciat que encara hi ha centenars de desapareguts.
Mentre les autoritats semblaven preses per la paràlisi, els veïns empraven les seves mans nues per a retirar la runa mentre les rèpliques sacsejaven les piles de cases esfondrades. Al final, les pregàries i els laments dels supervivents van quedar ensordits pels helicòpters militars afganesos que van començar a arribar a l’epicentre per traslladar els supervivents –i els morts– a l’hospital regional d’Herat.
Construït per a 600 pacients, l’hospital va haver de fer front a una afluència de més de 1.500 víctimes del terratrèmol, segons que expliquen els metges. Moltes víctimes van haver de ser tractades als passadissos de l’hospital i en sales improvisades fora de l’edifici.
A l’epicentre, l’operació de rescat semblava molt descoordinada les primeres hores clau, segons que expliquen els veïns. “No hi havia ningú que guiés els voluntaris”, diu Aziz Ahmad Mehruban, resident d’Herat.
Els esforços van augmentar l’endemà i es van intensificar aquell dilluns, quan uns quants països veïns van començar a oferir ajut a les autoritats afganeses. El govern del Paquistan va dir que havia enviat al país milers de tendes de campanya, mantes, equips d’higiene i bosses de racionament. L’Iran, la frontera oriental del qual es troba a pocs quilòmetres de l’epicentre del terratrèmol, va enviar-hi un equip d’especialistes.
Janan Saiq, portaveu del Ministeri de Gestió de Desastres afganès, va dir que fins dilluns a la tarda s’havien desplegat a l’àrea més de trenta equips de rescat, més del doble de la dotzena que hi havia el dia anterior.
Tanmateix, Saiq demanava més ajut internacional. “Faig una crida a les organitzacions internacionals perquè ajudin els afectats pel terratrèmol. No tenen recer ni menjar”, va dir en una conferència de premsa.
L’Afganistan s’ha enfrontat enguany a un dèficit creixent d’ajut internacional. Els donants habituals han centrat la seva atenció en unes altres crisis, com ara la guerra d’Ucraïna, i molts s’han cansat de ser vists com a partidaris del govern afganès o bé s’han sentit aliens per les polítiques, i en particular per la repressió contra les dones.
Salma Ben Aissa, directora per a l’Afganistan del Comitè Internacional de Rescat, diu que més de 29 milions d’afganesos ja necessitaven ajut humanitari abans del terratrèmol. “Com més va és més difícil fer front a tot el que passa”, diu, i adverteix que un hivern dur pot agreujar la crisi humanitària del país.
A Herat i la rodalia, una àrea situada a uns mil metres sobre el nivell del mar, les temperatures nocturnes poden descendir fins als 4 graus aquesta època de l’any.
Aziz Ahmad Mehruban, veí d’Herat, explicava que la manca de subministraments per a mantenir calents els supervivents és tan aguda que, l’endemà del terratrèmol, els voluntaris van regalar les seves pròpies tendes de campanya als afectats.
Hi va haver unes quantes rèpliques –incloent-hi un sisme de magnitud 5,1 dilluns a la nit– que van complicar encara més l’operatiu d’emergència. A la seu regional d’Herat de l’organització humanitària World Vision, els treballadors van ser enviats a casa després d’una sèrie de tremolors dilluns, segons que explicà el director nacional, Thamindri De Silva, en una entrevista.
De fet, De Silva va haver d’interrompre breument l’entrevista quan una nova rèplica va sacsejar l’edifici de l’organització en plena conversa.
“Els nens de les nostres famílies estan completament traumatitzats”, va dir quan havia passat la rèplica. “Tenim criatures de tan sols tres anys que l’única cosa que diuen és: ‘No vull tornar a casa’.”
Haq Nawaz Khan, des de Peixawar (Paquistan), ha contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
