17.01.2025 - 08:13
|
Actualització: 17.01.2025 - 08:32
L’oficina del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha confirmat la signatura d’un acord d’alto-el-foc a Gaza amb el Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs), gairebé un dia després d’haver denunciat que el grup palestí creava “una crisi a última hora” perquè s’havia retractat d’uns acords explícits.
Netanyahu ha convocat una reunió del gabinet de seguretat per sotmetre l’acord a votació. “L’estat d’Israel està compromès a assolir tots els objectius de la guerra, inclosa la tornada de tots els nostres ostatges, tant els vius com els morts”, diu un comunicat recollit pel diari Times of Israel.
Hores abans, Netanyahu havia dit: “Hamàs es desdiu dels acords i crea una crisi a última hora que impedeix un consens”, i va al·legar que retractar-se d’allò que s’havia pactat amb els mitjancers i Israel era “un intent d’extorsió a última hora”. Així mateix, va assenyalar que Israel no fixaria una data per a la reunió del gabinet fins que Hamàs no hagués aprovat tots els detalls.
Tanmateix, uns quants alts càrrecs del braç polític d’Hamàs van reaccionar immediatament a les paraules de Netanyahu per remarcar que el grup islamista estava compromès amb l’acord d’alto-el-foc anunciat pels mitjancers i van denunciar que les acusacions eren infundades. “L’ocupació vol crear un estat de tensió en un moment crític i reclamem que sigui obligada a aplicar l’acord”, digueren.
A més, d’ençà de l’anunci de l’acord d’alto-el-foc, més de vuitanta palestins han mort a Gaza per bombardaments de les Forces de Defensa d’Israel (FDI), segons les autoritats de la franja.
L’acord, negociat durant mesos de converses indirectes amb la mediació de Catar, Egipte i els Estats Units, es dividirà en tres fases. La primera tindrà una durada de quaranta-dos dies, en què se certificarà el cessament de les hostilitats, la retirada de les tropes israelianes cap a la frontera i l’intercanvi de trenta-tres ostatges per presos palestins.
La segona fase consistirà en la distribució d’ajuda humanitària “segura i eficaç” a gran part de la franja de Gaza, devastada després de més de quinze mesos d’ofensiva israeliana. També es farà la reparació de centres sanitaris i es permetrà l’entrada de subministraments civils i combustible a l’enclavament. Una vegada certificada la primera fase del pacte, s’explicaran més detalls de la segona i tercera.
Israel va llançar l’ofensiva contra Gaza després dels atacs del 7 d’octubre de 2023, que van deixar prop de 1.200 morts i uns 250 segrestats. D’aleshores ençà, han mort més de 46.700 palestins a la franja, segons les autoritats de Gaza, controlades per Hamàs, als quals s’afegeixen més de 850 morts a mans de les forces de seguretat i en atacs executats per colons a Cisjordània i Jerusalem Est.