Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.

Muntanyes de cures

Visites a pastors d’ovelles per a administrar sintrom. Vaccinar àvies de 96 anys a pobles de menys de 200 habitants. Mirar de convèncer homes que viuen sols en masies grans que seria millor anar a viure a la residència de la vora. Tractar pacients bipolars, amb discapacitat des dels tres anys i que passen bona part del temps al llit. Aquests són alguns dels casos que tracten a l’Àrea Bàsica de Ribes Campdevànol (ABS Ribes Campdevànol), que atén des de fa vint anys 5.644 persones. VilaWeb ha seguit el funcionament d’aquest CAP que gestiona muntanyes de cures en aquesta vall del Pirineu, i la rodalia, en plena pandèmia. És la sanitat al món rural. A la imatge, la tècnica de laboratori Eva Cardona, fent una visita a Pardines, poble de 162 habitants.

Adiva Koenigsberg (fotografies i textos)

Pere Bonada
Pere Bonada (88) viu a Serrat, on treu a pasturar cada dia les seves cent cinquanta ovelles. A la imatge, rep a casa el control mensual de Sintrom, per veure si té la sang massa espessa. Aquest servei permet que en Pere no s'hagi de desplaçar al CAP de Ribes de Freser. Durant la setmana rep la pauta de medicament per correu electrònic, que rep el seu fill, amb qui viu.
Pere Bonada
Pere Bonada (88) viu a Serrat, on treu a pasturar cada dia les seves cent cinquanta ovelles. A la imatge, rep a casa el control mensual de Sintrom, per veure si té la sang massa espessa. Aquest servei permet que en Pere no s'hagi de desplaçar al CAP de Ribes de Freser. Durant la setmana rep la pauta de medicament per correu electrònic, que rep el seu fill, amb qui viu.
Temporalment, sense metge
El dispensari de Pardines és dins la casa de la vila i ara funciona a mig gas. Abans de la pandèmia, un metge visitava el poble una vegada la setmana. Però amb la covid-19 han canviat els serveis i l'assistència.
Temporalment, sense metge
El dispensari de Pardines és dins la casa de la vila i ara funciona a mig gas. Abans de la pandèmia, un metge visitava el poble una vegada la setmana. Però amb la covid-19 han canviat els serveis i l'assistència.
Home sol, masia gran
Pere Camprubí Cunill (77) viu a Gombrèn (186 habitants), en una masia molt gran. A la imatge, la infermera Alba Marty en comprova la salut mental, els hàbits i la memòria, que apunta a l'ordinador: "Qui és el president de Catalunya?" "Què has menjat?" "Qui compra?" "Quin dia és?" L'Alba treballa amb dos metges, una infermera i una treballadora social que valoren si en Pere pot continuar vivint sol a la masia, com vol ell, o han de mirar de convèncer-lo d'anar a una residència.
Home sol, masia gran
Pere Camprubí Cunill (77) viu a Gombrèn (186 habitants), en una masia molt gran. A la imatge, la infermera Alba Marty en comprova la salut mental, els hàbits i la memòria, que apunta a l'ordinador: "Qui és el president de Catalunya?" "Què has menjat?" "Qui compra?" "Quin dia és?" L'Alba treballa amb dos metges, una infermera i una treballadora social que valoren si en Pere pot continuar vivint sol a la masia, com vol ell, o han de mirar de convèncer-lo d'anar a una residència.
PCR als treballadors
Lourdes Foz Crespi (58), treballadora de la residència de Ribes de Freser, rep la PCR quinzenal de la tècnica de laboratori Eva Cardona, mentre la néta, Joana Delgado (18 mesos), es diverteix jugant als peus de la cadira. L'Eva treballa bàsicament fora del CAP, per disminuir el risc de contagi i per fer seguiments de patologia crònica a les cases. Aquest lloc de feina s'ha creat durant la pandèmia.
PCR als treballadors
Lourdes Foz Crespi (58), treballadora de la residència de Ribes de Freser, rep la PCR quinzenal de la tècnica de laboratori Eva Cardona, mentre la néta, Joana Delgado (18 mesos), es diverteix jugant als peus de la cadira. L'Eva treballa bàsicament fora del CAP, per disminuir el risc de contagi i per fer seguiments de patologia crònica a les cases. Aquest lloc de feina s'ha creat durant la pandèmia.
En la salut i en la malaltia
Fa sis anys que a la Maximiliana Cabello Heredia (78) li van operar les cames, i ara té poca mobilitat. De llavors ençà, en té cura el seu home, Vicenç Vives Garcia (80). Fa cinquanta-sis anys que són casats i tenen cinc fills i vuit néts. Viuen a Ribes de Freser (1.766 habitants) i fa disset anys que es van jubilar. La senyora Cabello acaba de rebre el tractament amb Sintrom.
En la salut i en la malaltia
Fa sis anys que a la Maximiliana Cabello Heredia (78) li van operar les cames, i ara té poca mobilitat. De llavors ençà, en té cura el seu home, Vicenç Vives Garcia (80). Fa cinquanta-sis anys que són casats i tenen cinc fills i vuit néts. Viuen a Ribes de Freser (1.766 habitants) i fa disset anys que es van jubilar. La senyora Cabello acaba de rebre el tractament amb Sintrom.
Rebre el vaccí a casa
Feliça Palmerola Lloses rep a casa el vaccí de Pfizer de mans d'Anna Martínez Sibat, responsable de malalties infeccioses de la Fundació Hospital de Campdevànol. Poc abans, l'Anna havia vaccinat la filla, Judit, i el marit, José Antonio, les persones que se n'ocupen.
Rebre el vaccí a casa
Feliça Palmerola Lloses rep a casa el vaccí de Pfizer de mans d'Anna Martínez Sibat, responsable de malalties infeccioses de la Fundació Hospital de Campdevànol. Poc abans, l'Anna havia vaccinat la filla, Judit, i el marit, José Antonio, les persones que se n'ocupen.
Noranta-dos anys de la Teresita
Fa tres anys la Teresa Desel Roca (92) es va trencar el fèmur i se li va reduir molt la mobilitat. La coneixen per Teresita i viu en una masia de Pardines, on ja no pot menar l'hort ni collir plantes per als seus remeis. Avui ha rebut la visita per a seguir el tractament de Sintrom. Viu amb el fill, cuiner al restaurant Can Serra, tancat fa un any per la pandèmia. El nombre de persones més grans de vuitanta-cinc anys a la Vall de Ribes i Campdevànol és un 24% superior a la mitjana de Catalunya.
Noranta-dos anys de la Teresita
Fa tres anys la Teresa Desel Roca (92) es va trencar el fèmur i se li va reduir molt la mobilitat. La coneixen per Teresita i viu en una masia de Pardines, on ja no pot menar l'hort ni collir plantes per als seus remeis. Avui ha rebut la visita per a seguir el tractament de Sintrom. Viu amb el fill, cuiner al restaurant Can Serra, tancat fa un any per la pandèmia. El nombre de persones més grans de vuitanta-cinc anys a la Vall de Ribes i Campdevànol és un 24% superior a la mitjana de Catalunya.
Formació contínua
Metges i infermeres del CAP es reuneixen cada quinze dies per fer formació. A la imatge, mentre es formen sobre ecografia abdominal amb un aparell que va arribar ara fa mig any. L'aparell els permet de fer un triatge i saber si cal derivar el pacient a hospitals de la vora. El paper de pacient el fa la coordinadora del CAP, Mireia Zarco.
Formació contínua
Metges i infermeres del CAP es reuneixen cada quinze dies per fer formació. A la imatge, mentre es formen sobre ecografia abdominal amb un aparell que va arribar ara fa mig any. L'aparell els permet de fer un triatge i saber si cal derivar el pacient a hospitals de la vora. El paper de pacient el fa la coordinadora del CAP, Mireia Zarco.
Noranta-cinc anys, sense vaccí
Joan Coma Orriols (95) fa trenta anys que no treballa. Fou el darrer forner del Queralbs (188 habitants) i baixa molt de tant en tant al CAP de Ribes. Avui rep la visita de l'equip mèdic a casa seva per fer la prova de Sintrom. Tot i tenir noranta-cinc anys, encara no ha rebut el vaccí.
Noranta-cinc anys, sense vaccí
Joan Coma Orriols (95) fa trenta anys que no treballa. Fou el darrer forner del Queralbs (188 habitants) i baixa molt de tant en tant al CAP de Ribes. Avui rep la visita de l'equip mèdic a casa seva per fer la prova de Sintrom. Tot i tenir noranta-cinc anys, encara no ha rebut el vaccí.
Trobada amb la besàvia
Lorenza Martínez (87) agafa la mà del seu besnét, Eytan Novas. La néta, Arantxa Penya (39), fa cinc mesos que està embarassada de bessons. La filla, Anna Cabrera (59), li explica que tornarà a ser besàvia. Ja li ho havien dit, però la Lorenza té demència i no ho recorda.
Trobada amb la besàvia
Lorenza Martínez (87) agafa la mà del seu besnét, Eytan Novas. La néta, Arantxa Penya (39), fa cinc mesos que està embarassada de bessons. La filla, Anna Cabrera (59), li explica que tornarà a ser besàvia. Ja li ho havien dit, però la Lorenza té demència i no ho recorda.
Un quadre complex
Joan Xibeli Duñach (71), al llit, viu amb la seva germana petita, la Mercè (67), i el seu cunyat Miquel a Cal Reganat, a Planoles (303 habitants). En Joan té discapacitat física des de molt petit i fa tres mesos es va trencar el fèmur. Els metges van recomanar-li que fes la cura al llit. No va ser res nou per a ell, que té trastorn bipolar i ja passava molt temps ajagut. A la imatge la tècnica, Eva Cardona, repassa l'evolució d'en Joan. Un 5% de la població catalana són casos d'alta complexitat com el d'en Joan. A l'ABS Ribes Campdevànol, n'hi ha un 7%.
Un quadre complex
Joan Xibeli Duñach (71), al llit, viu amb la seva germana petita, la Mercè (67), i el seu cunyat Miquel a Cal Reganat, a Planoles (303 habitants). En Joan té discapacitat física des de molt petit i fa tres mesos es va trencar el fèmur. Els metges van recomanar-li que fes la cura al llit. No va ser res nou per a ell, que té trastorn bipolar i ja passava molt temps ajagut. A la imatge la tècnica, Eva Cardona, repassa l'evolució d'en Joan. Un 5% de la població catalana són casos d'alta complexitat com el d'en Joan. A l'ABS Ribes Campdevànol, n'hi ha un 7%.
La doctora Perpinyà
La doctora Dolors Perpinyà té trenta-set anys d'experiència, i en fa més de vint-i-tres que treballa a Ribes de Freser, on va néixer, en una masia. Filla del veterinari, avui explica el seu mal dia: "Tinc una senyora que fa dos dies que va molt cansada, sense gana, té noranta anys i viu sola. És viuda, no vol entrar a la residència i no vol ajuda. Era molt autònoma i ens ha denegat l'ajuda. En zones com la nostra hi ha menys serveis, si vols, però tenim el suport del veïns."
La doctora Perpinyà
La doctora Dolors Perpinyà té trenta-set anys d'experiència, i en fa més de vint-i-tres que treballa a Ribes de Freser, on va néixer, en una masia. Filla del veterinari, avui explica el seu mal dia: "Tinc una senyora que fa dos dies que va molt cansada, sense gana, té noranta anys i viu sola. És viuda, no vol entrar a la residència i no vol ajuda. Era molt autònoma i ens ha denegat l'ajuda. En zones com la nostra hi ha menys serveis, si vols, però tenim el suport del veïns."
Dependents del mòbil
Núria Coma Orriols (64), filla de Joan Coma Orriols (95), ensenya els missatges al mòbil que ella rep del CAP per concretar visites i pautes El seu pare, al fons, no sap fer servir el mòbil. La gestió de salut ha fet molt avenços tecnològics, però a la gent que no domina la tecnologia li crea una gran dependència.
Dependents del mòbil
Núria Coma Orriols (64), filla de Joan Coma Orriols (95), ensenya els missatges al mòbil que ella rep del CAP per concretar visites i pautes El seu pare, al fons, no sap fer servir el mòbil. La gestió de salut ha fet molt avenços tecnològics, però a la gent que no domina la tecnologia li crea una gran dependència.
Superar tres mesos de covid
La infermera Alba Marty (29) va néixer a Ribes de Freser, on treballa des de fa sis mesos, amb plaça fixa. És una excepció: és difícil de trobar professionals que vulguin viure al món rural. A la imatge, fa una ecografia a les venes de la senyora Armengol (85) dins la residència del poble. La pacient hi va arribar fa dos mesos amb el seu marit, amb qui fa seixanta-cinc anys que són casats. Tots dos van passar tres mesos a l'hospital a causa de la covid, que els va deixar amb més necessitats de dependència.
Superar tres mesos de covid
La infermera Alba Marty (29) va néixer a Ribes de Freser, on treballa des de fa sis mesos, amb plaça fixa. És una excepció: és difícil de trobar professionals que vulguin viure al món rural. A la imatge, fa una ecografia a les venes de la senyora Armengol (85) dins la residència del poble. La pacient hi va arribar fa dos mesos amb el seu marit, amb qui fa seixanta-cinc anys que són casats. Tots dos van passar tres mesos a l'hospital a causa de la covid, que els va deixar amb més necessitats de dependència.
El dentista alemany
El doctor Stefann Oliver Braun (52) fa vint anys que viu a Campdevànol. Cremat de la feina a Stuttgart, Alemanya, el 2001 va agafar una plaça a Ribes de Freser perquè valora molt la natura: "Al meu país et guanyes molt més bé la vida, però aquí en gaudeixes més. Al món rural la gent és molt agraïda. I aquí toquen de peus a terra." Dentista, també fa substitucions de metge de capçalera, en plena covid.
El dentista alemany
El doctor Stefann Oliver Braun (52) fa vint anys que viu a Campdevànol. Cremat de la feina a Stuttgart, Alemanya, el 2001 va agafar una plaça a Ribes de Freser perquè valora molt la natura: "Al meu país et guanyes molt més bé la vida, però aquí en gaudeixes més. Al món rural la gent és molt agraïda. I aquí toquen de peus a terra." Dentista, també fa substitucions de metge de capçalera, en plena covid.
Cures de proximitiat
A la imatge, les mans de Pere Camprubí Cunill, els guants de la infermera, Alba Marty, i la gota de sang de la punció. La xarxa veïnal és un plus de la vida a pagès, perquè la metgessa i la infermera també són veïnes. La salut que es mira no és tan sols la física, sinó també la mental i la social. Per això en l'equip que tracta en Joan també hi ha treballadores socials.
Cures de proximitiat
A la imatge, les mans de Pere Camprubí Cunill, els guants de la infermera, Alba Marty, i la gota de sang de la punció. La xarxa veïnal és un plus de la vida a pagès, perquè la metgessa i la infermera també són veïnes. La salut que es mira no és tan sols la física, sinó també la mental i la social. Per això en l'equip que tracta en Joan també hi ha treballadores socials.
La saviesa de quaranta anys de carrera
El 30 de juny, la doctora M. Pilar Vilà Arbonès es jubilarà. Després d'una llarga carrera de quaranta anys, diu: "Abans la gent sabien cuidar-se més que no pas ara, i no anaven directes al metge per qualsevol cosa. Si tenien mal de panxa provaven abans una dieta, o aigua de romaní. La seguretat social va ser un gran pas, perquè va oferir accés universal, però ara depenem massa dels metges." A la imatge, la Dra. Pilar, amb la Carme. Fa disset anys que la té de metgessa.
La saviesa de quaranta anys de carrera
El 30 de juny, la doctora M. Pilar Vilà Arbonès es jubilarà. Després d'una llarga carrera de quaranta anys, diu: "Abans la gent sabien cuidar-se més que no pas ara, i no anaven directes al metge per qualsevol cosa. Si tenien mal de panxa provaven abans una dieta, o aigua de romaní. La seguretat social va ser un gran pas, perquè va oferir accés universal, però ara depenem massa dels metges." A la imatge, la Dra. Pilar, amb la Carme. Fa disset anys que la té de metgessa.
Cicle de la vida
La família porta a passejar la besàvia, Florentina, que viu a la residència. D'esquerra a dreta: la besneta Janina Garrido Cardona (8), l'àvia Carme Soy Palmeiro (60), la besàvia Florentina Palmeiro Hidalgo (89), la besnéta Abril Garrido Cardona (4) i la mare, Eva Cardona Soy (43), tècnica de laboratori al CAP. La Florentina va arribar a Ribes quan tenia quatre anys, durant de la guerra de 1936-1939. Ella i els seus dos germans van ser adoptats per gent de la vall i van viure en tres cases diferents. Quan es va acabar la guerra, els seus germans va tornar a viure amb els pares a Astúries. La Florentina va dir que es volia quedar amb els pares adoptius de Ribes. I encara hi és. Va ser de les primeres persones a rebre el vaccí.
Cicle de la vida
La família porta a passejar la besàvia, Florentina, que viu a la residència. D'esquerra a dreta: la besneta Janina Garrido Cardona (8), l'àvia Carme Soy Palmeiro (60), la besàvia Florentina Palmeiro Hidalgo (89), la besnéta Abril Garrido Cardona (4) i la mare, Eva Cardona Soy (43), tècnica de laboratori al CAP. La Florentina va arribar a Ribes quan tenia quatre anys, durant de la guerra de 1936-1939. Ella i els seus dos germans van ser adoptats per gent de la vall i van viure en tres cases diferents. Quan es va acabar la guerra, els seus germans va tornar a viure amb els pares a Astúries. La Florentina va dir que es volia quedar amb els pares adoptius de Ribes. I encara hi és. Va ser de les primeres persones a rebre el vaccí.