El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

La campanya, mediàtica i política, contra els Mossos d’Esquadra s’ha intensificat molt aquests darrers dies. Hi ha un intent molt exagerat, sembla gairebé que desesperat, de dibuixar l’actuació dels Mossos en relació amb els atemptats de Barcelona i Cambrils com un desastre. Això amaga una intencionalitat política evident. Quan la Gendarmeria francesa posa un mosso en la foto de la seua capçalera de Twitter, o bé les policies anglesa, portuguesa, neerlandesa, italiana… remarquen la bona feina feta i feliciten la policia de Catalunya, que a Espanya s’engegue una campanya tan exagerada, provant de denigrar l’actuació del cos –i el cos mateix– sembla increïble. Però, de fet, respon a una gran por.

És ben clar que els Mossos van fer tota la feina de desarticulació de l’escamot i que la van fer amb una capacitat excepcional de control del territori. Van crear un dispositiu a Barcelona que va aturar el principal sospitós, encara que s’escapàs momentàniament. Van matar els qui pretenien fer un segon atemptat abans no poguessen cometre’l i també van matar finalment el causant de l’atemptat de la Rambla després d’una cerca intensíssima de dies. Això els va dur a mantenir més de vuit-cents controls simultanis, a coordinar accions complicades de cap a cap del Principat i fins i tot a controlar les fronteres i a explicar què feien d’una manera exemplar a l’opinió pública. Com tants i tants mitjans internacionals importants han posat en relleu, això demostra que la futura república catalana està preparada per a funcionar tota sola en un dels terrenys més bàsics i transcendents: la seguretat i el control del territori.

Malgrat la creença popular, l’existència d’un estat no és determinada pel reconeixement dels altres estats, sinó per la capacitat de governar el territori propi. De fet, el reconeixement diplomàtic no és sinó una derivació lògica del reconeixement de la realitat. Un estat és reconegut perquè governa de manera efectiva sobre un territori. I això ningú no li ho discuteix, perquè són fets. La independència és un procés factual i si l’estat del qual et separes no pot controlar el territori on la proclames, el reconeixement dels altres només és qüestió de temps, d’acomodar-se a la nova situació.

En aquest context, cal que siguem conscients que després dels atemptats va passar precisament això: l’estat espanyol va perdre el control de Catalunya i la Generalitat va actuar d’una manera ben visible com un estat independent. I ací hi ha l’origen d’aquesta onada de pànic descontrolat, exagerat i tens, que des de fa dos dies ens arriba a tots des de Madrid.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.