El govern espanyol, mitjançant la fiscalia i un jutge de confiança, ha desplegat una estratègia repressiva contra Catalunya sense precedents, per mirar d’aturar logísticament els preparatius del referèndum i escampar la por entre els catalans, per tal de dissuadir-los d’anar a votar. Malgrat això, la convocatòria del referèndum, l’organització i la campanya continuen endavant, la mobilització ciutadana s’ha fet permanent i la premsa internacional ha posat el crit al cel en veient la coerció i la persecució política. I falten tres dies per a l’1-O. Per tot plegat, el nerviosisme s’ha anat apoderant dels principals mitjans espanyols. Encara sostenen que a Catalunya hi ha hagut un cop d’estat, que la violència s’ha ensenyorit del carrer i que la ‘desobediència’ s’ha d’aturar i reprimir. Tanmateix, comencen a expressar obertament crítiques a la manca d’eficàcia del govern espanyol.

Desesperació amb Rajoy
Arran del cop d’estat contra la Generalitat del 20 de setembre, pràcticament tots els mitjans espanyols van fer pinya entorn de l’estratègia de Rajoy. Era una qüestió d’estat. Però a hores d’ara ja ha esclatat la crítica a Rajoy per no haver estat capaç de prendre políticament les regnes de la situació. I el lloc on s’ha fet més visible és en l’editorial d’avui del diari El País, que fins ara havia acompanyat absolutament l’estratègia de la Moncloa.

L’editorial comença així: ‘Pot ser estratègia o incompetència, però, en qualsevol cas o interpretació, l’actuació del govern d’Espanya en aquest moment –enmig de la crisi d’estat més forta que ha viscut el país possiblement des del 23-F– és desconcertant, insuficient, voreja la irresponsabilitat i, naturalment, és mereixedora d’una ferma reprovació.’ Perquè, segons el diari, Rajoy ho ha deixat tot a les mans del fiscal general, i troba ‘inacceptable’ que tots els ministres s’espolsin les puces de sobre quan els demanen per les mesures que es prenen i les sortides que pot tenir la crisi.

‘És inadmissible que el president i els seus ministres continuïn sense donar la cara davant del país’, diu l’editorial. I afegeix: ‘De debò el govern [espanyol] no té res a dir als ciutadans, catalans i no catalans? No cal explicar les mesures coercitives imposades per la justícia? No se sent obligat a assumir la responsabilitat d’aquestes mesures? No hi ha cap projecte per defensar, cap pla per exposar, cap política per impulsar?’

La part més sorprenent d’aquest editorial ve al final, quan diu que el govern espanyol encara és a temps de fer alguna cosa, però que ‘ja no servirà per a evitar l’1-O’.

El referèndum, inevitable
És això que comença a fer por: que el referèndum es faci i hi hagi una gran participació, malgrat tot allò que han arribat a dir. Els dirigents del govern espanyol van començar dient, just després del cop del 20 de setembre, que el referèndum ‘havia estat desactivat’, amb les detencions, els escorcolls, el segrest de deu milions de paperetes i els atacs contra les webs que n’informaven. Però, pocs dies després, una vegada publicades les dades dels col·legis i les meses, veient que els preparatius del govern anaven endavant, van canviar el missatge que és impossible de fer l’1-O per aquell que ‘no podrà ser un referèndum perquè no es farà amb garanties’. Les garanties que ells mateixos s’han escarrassat a impedir.

Aquest discurs es trasllada també a la premsa espanyola, en forma de crítica al govern espanyol, per no haver pogut evitar una votació que compten que es farà, tot i que proven de menystenir-la. Del no es farà a un titular com aquest del diari El Español: ‘El govern [espanyol], camí de permetre un altre 9-N amb urnes al carrer‘.

També ho enfoca així el periodista Joan Tapia en aquest article a El Confidencial, en què veu a venir ‘una mena de consulta participativa com la que Artur Mas va fer el 9-N del 2014’. En l’article de Tapia també hi ha una crítica oberta a la via repressiva per la qual ha optat Rajoy, per la ‘desproporcionalitat’ de mesures com l’amenaça a més de set-cents batlles i la detenció d’alts càrrecs de la Generalitat. Per a reforçar la reprovació al govern de Rajoy, agafa dades d’una enquesta recent d’El País segons la qual el 82% dels enquestats opinava que el govern espanyol havia contribuït ‘a enfortir l’independentisme’. I fa notar una dada que va restar molt amagada d’aquella enquesta: que justament hi ha un 82% de catalans que són partidaris ‘d’un referèndum pactat i legal sobre la independència’.

‘L’angoixa’, segons Juliana i Gabilondo
Són només tres botons de mostra d’això que Enric Juliana anomena avui ‘Angoixa a Madrid’. Un article sobre el vídeo d’una colla de gent a Huelva aclamant els guàrdies civils que sortien cap a Catalunya amb el crit de ‘a por ellos, oé’. ‘El vídeo és un terrible espot per a l’immobilisme de Mariano Rajoy’, diu el periodista.

Per acabar, una de les veus més reconegudes entre els analistes a Madrid, la del periodista Iñaki Gabilondo, que en el seu videobloc també dóna per fet que, ‘per més que segur que no hi haurà un referèndum com a tal, alguna cosa sembla que es podrà votar. Com i quant?’. Gabilondo compta que diumenge al vespre hi haurà ‘alguna dada comptable i molta informació no comptable d’un gran interès’. En l’anàlisi va més enllà, i ja es fixa en la declaració d’independència. ‘Espero i crec que no faran la DUI’, diu Gabilondo, que agita l’espantall del 6 octubre per les coincidències del calendari. En tot cas, el referèndum com a cosa inevitable, la DUI en l’horitzó i la incapacitat de Rajoy de saber-hi respondre políticament inquieten cada vegada més els cercles d’opinió de Madrid.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]