S’ha mort Rúben Castañer, l’home que volia convertir Tor en una estació d’esquí

Castañer es va aliar amb el cacic Josep 'Sansa' Montané per reconvertir la muntanya en un macroprojecte turístic

VilaWeb
Redacció
16.02.2022 - 15:27
Actualització: 16.02.2022 - 16:27

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

L’agent immobiliari Rúben Castañer, que als anys noranta va arribar a Tor amb el projecte de construir una estació d’esquí, s’ha mort a vuitanta-cinc anys, segons que ha informat Carles Porta. “Els grans personatges de Tor es van morint”, ha piulat el periodista, que ha explicat que Castañer ha mort a Màlaga acompanyat de la seva filla.

Nascut a l’Aragó, Castañer es va traslladar de molt jove a Andorra, on va fer carrera com a agent immobiliari. Hàbil pels negocis, els anys noranta va convèncer Josep ‘Sansa’ Montané, un dels cacics de Tor, per construir una estació d’esquí que connectés la banda principatina del Port Cabús amb Pal Arinsal. Tanmateix, el macroprojecte se’n va anar a norris quan Sansa va ser assassinat el 1995.

Castañer es va fer conegut pel gran públic gràcies al documentari Tor, la muntanya maleïda, en què apareixia defensant el macroprojecte turístic i el seu acord amb Sansa, tot enfrontant-se públicament amb l’altre cacic de Tor, Jordi Riba Segalàs, conegut pel sobrenom de Palanca (mort el novembre de 2019).

Així mateix, va protagonitzar una de les escenes més recordades del documentari, en la qual ensenyava un tros de diari amb el titular Por un puñado de dólares, que feia referència a la truculenta història de Tor, que més enllà de Sansa també va llevar la vida a dos treballadors de Palanca.

En aquella escena, enregistrada al seu despatx, Castañer, visiblement exaltat, malparlava de jutges, fiscals i policies.

La història del conflicte de Tor

El conflicte de Tor es remunta al 1896, quan es va constituir la societat de copropietaris de la muntanya, de manera que les tretze cases del poblet es repartien la sobirania sobre les terres. D’aquesta manera, els toredans evitaven que la muntanya, molt rica en pastures i fusta, fos declarada comunal i per tant propietat de l’estat espanyol.

A més a més, els estatuts de la societat incloïen una clàusula per a protegir els veïns de Tor de possibles reclamacions per part de forasters. Per a ser copropietari de la muntanya, calia viure tot l’any al poble, fins i tot durant l’hivern, quan Tor queda aïllat i incomunicat per les nevades.

Aquesta clàusula, que en teoria era una protecció, va acabar desencadenant el conflicte entre Sansa i Palanca. Amb el poble pràcticament abandonat, els dos cacics es disputaven la propietat de la muntanya. Sansa, ajudat per Rubén Castañer, volia unir la banda principatina amb l’andorrana i construir-hi una estació d’esquí. Palanca, en canvi, un home tosc i malcarat, era partidari d’aprofitar la riquesa natural de la muntanya sense interferències urbanístiques ni turístiques.

Els tribunals van declarar Sansa com a amo únic de la muntanya el febrer de 1995. De facto es deixava via lliure al seu macroprojecte urbanístic. Tanmateix, cinc mesos després va ser assassinat a casa seva. Un crim que no s’ha esclarit mai. Més tard, els mateixos tribunals va reconèixer que la muntanya és propietat de la Sociedad de Condueños de Tor.

Carles Porta mateix va relatar la història en un documentari (Tor, la muntanya maleïda) i un llibre (Tor, tretze cases i tres morts).

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies