L’escriptor, traductor i autor teatral Ramon Folch i Camarasa s’ha mort aquesta nit a l’Hospital de Mollet del Vallès, on feia tres dies que estava ingressat per un ictus isquèmic. Nascut a Barcelona el 30 d’octubre del 1926, era el novè fill del també escriptor Josep Maria Folch i Torres i va pertànyer a la darrera generació d’abans de la guerra civil que es forma sota els principis de la renaixença cultural. Pare del popular còmic Massagran, va traduir al català autors com Orwell, Fitzgerald, Hemingway o Nabokov. El més d’un centenar de novel·les que va escriure han rebut els principals premis literaris catalans, com el Víctor Català, el Sant Jordi, el Sant Joan o el Ramon Llull, així com la Creu de Sant Jordi.

L’any 1945, Folch i Camarasa comença els estudis de Dret i ho compatibilitza amb l’ajuda d’algunes feines que encarreguen al seu pare o amb la correcció de proves d’impremta per a l’editorial de Josep Janés i Olivé. Quan comença el darrer curs universitari, pateix una tuberculosi pulmonar i és ingressat a una residència de Barcelona. Durant la convalescència escriu ‘El primer plet’, la primera llarga sèrie de comèdies bonhomioses del seu copiós ‘Teatre per a tothom’, pensades per als grups teatrals d’afeccionats.

Quan acaba la carrera, entra a treballar a l’editorial Janés, on es familiaritza amb les tasques de traducció. El 1954 publica ‘Camins de ciutat’, la seva primera novel·la. Tres anys més tard, el 1957, obté el premi Joanot Martorell amb la novel·la ‘La maroma’, l’inici d’una carrera com a narrador reconegut, que serà coronada amb els principals premis, com el Víctor Català amb ‘La sala d’espera’, el Sant Jordi amb ‘La visita’ o el Sant Joan amb ‘Testa de vell en bronze’.

L’any 1959, Folch i Camarasa s’estrena com a traductor al català, amb el ‘Diari d’Anna Frank’. A partir d’aleshores, amb el relaxament de la censura franquista, traduirà al català ficcions i assaigs concebuts en anglès, en francès, en italià i, fins i tot, en espanyol, com són ‘Un món feliç’ d’Aldous Huxley, l”Homenatge a Catalunya’ de George Orwell o diverses epopeies de Graham Greene. Ha combinat la reescriptura dels grans clàssics contemporanis (Daudet, Colette, Faulkner, Fitzgerald, Hemingway, Nabokov o Mailer), amb el gènere negre (Simenon, Chandler, Agatha Christie o Highsmith), l’assaig (Marx, Engels, Sartre, Russell o Aranguren) i els productes de caràcter més popular (Blyton, Martín-Virgil o Candel).

L’any 1970 es trasllada a Ginebra per treballar per a l’Organització Mundial de la Salut fins a la seva jubilació. Tradueix textos mèdics i administratius de l’anglès i del francès al castellà. Al llarg d’aquells tretze anys, però, publica vint-i-dues noves traduccions al català, entre les quals destaquen ‘Temps difícils’, ‘Un adéu a les armes’ o ‘Retorn a Brideshead’.

L’any 1981 escriu ‘Sala de miralls’, novel·la amb què guanya el premi Ramon Llull, i inicia la sèrie de còmics d’en Massagran, amb el títol d”Aventures extraordinàries d’en Massagran’, adaptació de la primera part de la novel·la del mateix títol de Josep M. Folch i Torres. Fins a l’any 2002 en publica quinze àlbums.

L’any 1991, després d’un llarg silenci, guanya el premi Pere Quart d’humor i sàtira amb el Manual del perfecte escriptor mediocre’.

Entre els homenatges i distincions amb què ha estat reconeguda la seva tasca ingent, destaquen la Creu de Sant Jordi, ‘per la popularitat de la seva obra, i per la seva extraordinària tasca com a traductor al català d’obres estrangeres’, i el Doctorat Honoris Causa, que li va atorgar la Universitat Autònoma de Barcelona per la seva tasca de traductor.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb