Mòbils robats a Urquinaona: il·legalitats de la policia espanyola en les protestes post-sentència

L’Audiència de Barcelona declara inconstitucionals les intervencions de telèfons mòbils de manifestants per part de la policia

VilaWeb
Agents de policia protegint la prefectura de Via Laietana el 26 d'octubre del 2019. Fotografia: Albert Salamé
Josep Rexach Fumanya
10.05.2022 - 21:40
Actualització: 11.05.2022 - 13:13

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Les protestes contra la sentència del procés a final del 2019 van obligar el Ministeri d’Interior espanyol a augmentar el nombre d’agents de la policia espanyola desplegats a Catalunya. Amb ells, també van venir les seves praxis en les detencions, algunes de les quals, dos anys després, se sap que eren il·legals. Ens referim a la intervenció de telèfons mòbils dels detinguts amb l’objectiu de fer-ne un buidatge, un mètode que presenta interrogants en ple cas de l’espionatge de Pegasus i sobre el paper que hi va tenir la causa de Tsunami Democràtic.

El 26 d’octubre de 2019, Catalunya estava immersa en l’onada de protestes que havia despertat la sentència del Tribunal Suprem. Feia gairebé dues setmanes que, nit rere nit, se succeïen manifestacions i aldarulls als carrers de diferents ciutats catalanes, però especialment a Barcelona. Aquell dia, una manifestació convocada pels CDR es va dirigir a la prefectura de Via Laietana. I com va ser habitual aquells dies, la protesta va acabar amb incidents entre la policia i els manifestants que s’estengueren per diversos carrers de la ciutat.

Entre moltes detencions d’aquell dia, n’hi va haver una que va ser enregistrada en vídeo i que, per la seva cruesa, es va fer viral a les xarxes. S’hi pot veure com un grup de policies redueix un jove i, una vegada és a terra, l’immobilitzen tot posant-li un genoll sobre el cap. El noi no para de cridar “que no he fet res, que no he fet res”, però un agent li manté el cap encastat contra el terra durant quaranta segons. Quan li deixen aixecar el cap, té la cara ensangonada.

Una vegada detingut, li van requisar el mòbil i la policia va sol·licitar una diligència al jutge per a intervenir-ne el terminal. La petició va ser acceptada. Però la setmana passada, dos anys després, l’Audiència Provincial de Barcelona va considerar inconstitucional l’obtenció d’aquesta prova. Per tant, el material obtingut no es podrà utilitzar en la causa contra el jove, a qui s’acusa de desordres públics i atemptats contra l’autoritat.

Més enllà de com es resolgui, no és pas un cas aïllat. Aquest patró es va repetir en diversos joves que durant les protestes contra el procés van ser detinguts per la policia espanyola. “Els detenien, els portaven al jutjat i conjuntament amb l’atestat policia, on informaven de la detenció i dels fets que se’ls imputaven, la policia feia una diligència en què demanava al jutge que sol·licités la intervenció d’aquests terminals. I el telèfon se’l van quedar, perquè encara no l’han recuperat”, explica Xavi Muñoz. Ell és l’advocat del manifestant que va ser detingut a Via Laietana i representa altres manifestants que van viure la mateixa situació.

Un accés sense límits

El jutge que va permetre la intervenció del mòbil donava permís a la brigada d’informació per a intervenir totes les dades i els arxius de les aplicacions de missatgeria instantània –WhatsApp, Telegram…–, però també documents, continguts audiovisuals de tota mena, programes, aplicacions, el correu electrònic i la targeta de memòria que pogués tenir el dispositiu. La petició feta per la policia va tenir el suport de la fiscalia i el jutge no hi va veure impediment.

Les defenses que van interposar recurs d’apel·lació contra aquesta diligència, com és el cas de Xavi Muñoz, han vist com l’Audiència Provincial de Barcelona els donava la raó. En la resolució dictada la setmana passada, els magistrats diuen que l’autorització de l’obtenció d’aquesta prova era mancada de proporcionalitat i constituïa una violació del dret fonamental a la inviolabilitat de les comunicacions, protegides per la constitució espanyola.

La base argumentativa és que la policia no tenia cap indici que permetés de deduir que el detingut tingués cap vinculació amb les accions delictives d’aquells dies i, per tant, no hi havia prou motivació per a intervenir-ne el mòbil. “Era molt evident que era un procediment anticonstitucional, perquè l’ordre dels factors altera el producte”, explica Muñoz. “Sense tenir cap sospita prèvia, la policia demanava de saber què hi havia en els telèfons per veure si els manifestants estaven organitzats. Això no es pot fer així. Tu has de tenir una sospita amb fets anteriors i després voler-la confirmar, però no al revés.”

Alerta Solidària, el col·lectiu d’advocats que representa diversos represaliats, confirma que l’Audiència de Barcelona ha fet el mateix pronunciament a diversos dels seus acusats, als quals la policia també va intervenir el mòbil durant aquells dies. Ara per ara, no se sap si el resultat d’aquestes informacions es va arribar a derivar al jutjat d’instrucció 6 de l’Audiència espanyola, que centralitza la causa de Tsunami Democràtic, perquè se’n manté el secret de sumari.

Muñoz diu que és molt aventurat afirmar que hi ha relació entre aquesta pràctica il·legal i la investigació de la causa, però creu que és evident que la pretensió de la policia era aconseguir més informació sobre qui i com organitzava les protestes del Tsunami aquells dies: “Hi ha una connexió, perquè ara veiem que, per mitjà de l’Audiència, s’han intervingut amb Pegasus els telèfons d’algunes persones. Durant les protestes, també es pretenia de fer-ho amb mitjans legals i molt més a l’engròs”.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies