[FOTOS] La dissenyadora Miriam Ponsa homenatja els represaliats catalans al 080 Fashion

  • Presenta a Barcelona la seva col·lecció 'La Ruta de la Seda' inspirada en un viatge de 2018

VilaWeb
Fotografia: Àngels Chacon
Redacció
06.02.2019 - 10:53

La desfilada de la dissenyadora Miriam Ponsa al saló de moda 080 Fashion d’ahir a la tarda va deixar buides divuit cadires grogues amb el nom dels presos polítics, els exiliats i de Tamara Carrasco, confinada a Viladecans per ordre judicial. Les cadires eren a primera fila i sota el nom hi havia una cita de Jordi Cuixart: ‘Mai podran empresonar les idees’.

Ponsa —que va portar el color groc a l’edició de l’any passat— va sortir a la passarel·la al final de la desfilada i va rebre un ram de flors grogues, que va deixar a la cadira de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, exiliada a Suïssa.

Després de la desfilada, Ponsa va reivindicar que ‘la desfilada també ha de servir per comunicar, a tots els nivells’. ‘Qualsevol disciplina és bona per comunicar, però és veritat que la moda, com el dia de la desfilada té molta premsa, doncs jo aprofito i comunico tot el que he estat callant durant mig any’, va afegir.

A més, va explicar que deixar el ram a la cadira de Rovira havia estat improvisat, ja que no esperava tenir el ram ni que fos groc.

Col·lecció ‘La ruta de la seda’ inspirada en un viatge

Miriam Ponsa va explicar que la seva col·lecció ‘La Ruta de la Seda‘ està inspirada en un viatge familiar de l’estiu de 2018 des de Manresa (Barcelona) fins a Kirguizistan en una furgoneta vella, durant dos mesos. ‘Hem creuat moltes, molts països, moltes cultures diferents, i també hem fet una part de la Ruta de la Seda’, i la col·lecció vol reflectir aquest viatge, incloent-hi els conceptes de la multiculturalitat i el nomadisme, va dir.

A més Ponsa explica en el seu text per presentar la col·lecció que les dones són al Kirguizistan l’eix vertebrador de la família i es perceben com el principi fundacional de la nació. El seu llegat serveix d’inspiració per a la col·lecció, i el patronatge ‘part de peces antigues de famílies nòmades i es combina amb peces contemporànies per a plasmar aquesta dualitat’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any