Dilluns vinent, Carlos Lesmes pronunciarà solemnement, acompanyat de diverses autoritats, inclòs el rei espanyol Felipe VI, el discurs d’inauguració de l’any judicial a l’estat espanyol. I ho farà amb el mandat de president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial caducat. Però aquesta anomalia no és pas d’ara, perquè, de fet, serà el tercer any consecutiu que farà el discurs en una situació d’interinatge, un fet insòlit i anòmal a la Unió Europea, denunciat per la Comissió Europea i pel Consell d’Europa, i que situa l’estat espanyol pràcticament al nivell de Polònia. Perquè la causa del blocatge de la renovació de l’òrgan de govern dels jutges espanyols és política; és precisament el mètode de repartiment de càrrecs que durant dècades han perpetuat el PP i el PSOE i que ja ha estat qüestionat fins i tot pel Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Hi ha una sentència molt recent del Tribunal d’Estrasburg que deu amoïnar a Madrid. Perquè la sentència de final de juliol passat que condemnava Polònia per haver vulnerat el dret d’un judici just a una advocada té unes connexions força evidents amb el problema de fons que hi ha en els mil dies d’interinatge del CGPJ. El TEDH deia que hi havia una interferència del poder polític en la designació dels jutges que la van jutjar, i això feia que la imparcialitat del tribunal, de la Cambra Disciplinària del Tribunal Suprem polonès, estigués en perill. La sentència deia això: “El Tribunal considera que un procediment de nomenament de jutges que és indegudament influït pels poders legislatiu i executiu és en si mateix incompatible amb l’article 6.1 del Conveni Europeu dels Drets Humans [que estableix el dret d’un judici just].”

Ja hi ha, doncs, una doctrina clara del Tribunal d’Estrasburg que diu que hom no pot tenir un judici just i equitatiu si hi ha hagut una interferència política clara en la designació dels membres del tribunal que el jutgen. I el problema a l’estat espanyol és justament que la designació dels vocals del poder judicial depenen dels partits polítics. A Polònia, depèn gairebé totalment del poder legislatiu; a l’estat espanyol, en depèn al cent per cent.

Els vint membres del Consell General del Poder Judicial espanyol –dotze jutges i vuit juristes– són designats per una majoria de tres cinquenes parts del congrés –la meitat dels membres– i del senat –l’altra meitat. D’ençà del 1985, quan es va aprovar la llei que ho regula, el PP i el PSOE han anat repartint-se el gruix del pastís. Per tant, s’han repartit els vocals que tenen el poder de designar el president del Suprem i els presidents de sala i magistrats; els magistrats del Tribunal Constitucional, el president de l’Audiència espanyola i de les seves sales, els presidents dels Tribunals Superiors de Justícia, els presidents de les Audiències…

L’origen del blocatge

Les institucions europees fa tants anys que pressionen l’estat espanyol perquè la interferència política en el poder judicial és clamorosa. I, per tant, és molt llaminera per als partits. El sistema actual de designació dels vocals fa que si el PP i el PSOE no es posen d’acord, no sigui possible la renovació. Hi ha d’haver acord. I n’hi va haver a final del 2018, just quan acabava el mandat de cinc anys previst per la constitució. El judici contra el procés era a punt de començar al Tribunal Suprem, i ja tenien pactat el nou repartiment dels membres del CGPJ, que havia de presidir Manuel Marchena. Si l’acord hagués prosperat, Marchena s’hauria hagut d’apartar del judici. Però hi va haver l’escàndol del WhatsApp del senador del PP Ignacio Cosidó, que es vantava en un missatge als seus companys de grup de controlar “des del darrere” la poderosa sala segona del Suprem mitjançant aquell acord. Això ho va fer esclatar tot: Marchena –elogiat per socialistes i populars– va fer marxa enrere, va presidir el judici contra els dirigents independentistes i el blocatge es va cronificar.

Tots dos socis de govern a la Moncloa, PSOE i Unides Podem, en veient aquest blocatge, van proposar una reforma del sistema de designació dels membres del CGPJ que en fes més fàcil la renovació. El canvi era molt polèmic, perquè implicava modificar la majoria necessària per a elegir els dotze jutges que formen part de l’organisme: de les tres cinquenes parts, a una majoria absoluta (la meitat més un) del congrés i del senat. Això hauria permès de designar els nous membres amb una majoria política com la que va permetre la investidura de Pedro Sánchez i l’aprovació del pressupost. És a dir, sense el PP. Menys capacitat de blocatge polític, però menys consens. La Comissió Europea ho va trobar inacceptable. Finalment, els partits del govern espanyol han hagut de retirar la proposta.

De manera que, mentre no es reformi a fons el sistema de designació dels membres del CGPJ, la renovació passa necessàriament per un acord entre el PSOE i el PP. Hi van ser relativament a prop a començament d’any, però el PP no va acceptar els noms del magistrat Ricardo de Padra, un dels qui van signar la sentència del cas Gürtel que acreditava l’existència d’una caixa B del PP, ni Victoria Rosell, delegada del govern espanyol per a la lluita contra la violència masclista. Al PP, ja li va bé, perquè la composició actual de CGPJ respon a un repartiment en què eren majoria. I li serveix per a afegir pressió al govern de Pedro Sánchez a redós de la pressió europea.

Mentrestant, Carlos Lesmes continua al capdamunt de la jerarquia judicial espanyola, mil dies després d’haver caducat el seu mandat. Lesmes, l’ex-alt càrrec al govern de José María Aznar, el que va fer una crida als jutges i magistrats de tot l’estat espanyol a protegir la unitat d’Espanya per a combatre el procés independentista català. Malgrat tot, un Lesmes caducat presidirà dilluns vinent, solemnement i al costat del rei espanyol, la inauguració de l’any judicial.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.