Una de les pintures del Bosch més conegudes és el tríptic de Les temptacions de sant Antoni, realitzat entre 1492 i 1496, que es troba actualment al Museu Nacional d’Art Antic de Lisboa. El Bosch va descriure en les seves obres el complex clima espiritual del final de l’edat mitjana i l’inici del Renaixement. Els temes que tractava en les seves pintures eren, fonamentalment, religiosos i al·legòrics. Les seves obres reflectien un profund coneixement de la societat del seu temps, en què la creença en xarlatans i supersticions, el vici, la corrupció i l’angoixa estaven sempre presents. Dotat d’una imaginació prodigiosa i una fantasia enlluernadora, sovint feia menció dels costums socials i deformitats morals de la seva època. La presència d’epidèmies, fam i mort era constant. El pecat i la bogeria assetjaven els creients i el foc de l’infern era l’element de purificació. Els estralls causats per la lepra, la pesta o el foc de Sant Antoni eren ben coneguts. Aquestes malalties eren enteses a vegades com a resultat d’un comportament humà desviat, i altres com a malediccions divines. Per tant, les persones buscaven protecció o una curació miraculosa en els sants i l’Església.

Convents i monestirs es van veure desbordats per una gran afluència de pelegrins malalts que dificultava el desenvolupament normal de la vida monàstica. La solució va arribar amb la fundació d’hospitals (entesos en el sentit etimològic del lloc on es practica l’hospitalitat), institucions sovint dependents d’un monestir o d’un orde de monjos. L’hospital medieval complia tres funcions: era hospici per a pobres, alberg de pelegrins i hospital en el sentit actual, un lloc on es cuidava dels malalts i els convalescents.

L’Orde Hospitalari dels Antonians (sota l’advocació de sant Antoni Abat) va ser fundat el 1095 a la ciutat francesa de Vienne, a prop de Lió. La missió principal dels antonians era cuidar els malalts de pesta i altres epidèmies que en aquell moment flagel·laven Europa, especialment una síndrome complexa que ocasionava deliris, al·lucinacions i espasmes musculars, i que, a causa de la dedicació dels antonians, es va anomenar «foc de Sant Antoni».

Els germans hospitalaris de Sant Antoni van fundar diversos convents i hospitals a Catalunya. Un dels primers va ser el de Cervera el 1215. Posteriorment es van establir a altres indrets seguint el camí de Sant Jaume, com ara els de San Antón de Castrojeriz (Burgos) i Olite (Navarra). Els antonians no van arribar a Barcelona fins al segle XV. Van construir l’església i un hospital al costat de la muralla oest de la ciutat, a la zona coneguda avui com a «els Tres Tombs» i davant del mercat de Sant Antoni actual. La primera pedra de l’església es va posar l’any 1430, i es va completar entre 1457 i 1458. Aquest convent feia un control sanitari dels viatgers a la seva entrada a la ciutat. En el transcurs dels anys, els antonians i el mateix convent van entrar en declivi. El 1791 l’orde es va extingir i els religiosos de tot Espanya van retirar-se a la casa de Barcelona, que va ser l’última a tancar. En l’actual carrer de Sant Antoni, al costat dels Tres Tombs, es pot veure encara el pòrtic gòtic de l’església del convent. Aquest pòrtic era fins fa uns anys una matalasseria.

Però el foc de Sant Antoni és en realitat una intoxicació deguda a la ingestió de pa de sègol, el pa dels pobres. Aquesta síndrome és una malaltia que avui coneixem com a «ergotisme». I per què aquest nom? 

Llig l’article sencer a la web de Mètode.

Què és Mètode?

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.