La inauguració de la delegació del govern als països escandinaus, amb seu a Copenhaguen, va causar una confusió vexil·lològica. El cartell i la invitació de la presentació lluïen un mapa dels països escandinaus i una bandera amb les quatre barres, que no era, però, la catalana. Sorprenentment, les barres eren verticals. Per tant, en realitat, era la bandera provençal.

Fa uns quants anys es va posar de moda la bandera amb les quatre barres verticals, en comptes d’horitzontals. En podíem veure, per exemple, als caixers automàtics. Això es justificava amb criteris de visibilitat, però era un error important. Que els components d’una bandera siguin verticals o horitzontals no és banal. En molts casos, de fet, això equivaldria a convertir la bandera d’un país en la d’un altre. En el cas de la senyera, el canvi implica també ignorar que moltes banderes europees incorporen d’una manera o d’una altra les quatre barres. Us en presentem unes quantes.

Banderes dels Països Catalans
La bandera històrica de tots els Països Catalans és la de les quatre barres vermelles en horitzontal sobre un fons groc. Aquesta, avui, és la bandera oficial del Principat i del Departament del Rosselló.

Amb la creació de les comunitats autònomes i els consells insulars han aparegut banderes oficials lleugerament diferents de les quatre barres simples. En alguns casos són adaptacions de banderes tradicionals d’un territori restringit i en alguns altres són banderes de disseny nou.

Bandera de la Ciutat de València, ara oficial del País Valencià.
Bandera oficial de les Illes Balears.
Bandera de Mallorca.
Bandera d’Eivissa.
Bandera de Menorca.
Bandera de Formentera.

A mig camí hi ha les banderes de ciutats, que en molts casos incorporen variants de les quatre barres. N’hi ha moltes, de molt diferents.

Bandera de Tarragona.
Bandera de Castelló de la Plana.
Bandera de Barcelona.

Finalment hi ha les banderes que representen posicions polítiques, especialment les estelades.

Les banderes de la resta d’estats de l’antiga corona catalano-aragonesa
Les quatre barres han estat també les banderes tradicionals, en tant que senyal reial, de la resta d’estats de l’antiga corona catalano-aragonesa.

És el cas de les banderes d’Aragó o de Provença, per exemple, com també de banderes no tan conegudes, d’àmbits més concrets.

Bandera d’Aragó.
Bandera de la Provença.
Bandera de la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Bandera del comtat de Foix.

Encara que no adoptin la forma concreta de les quatre barres, les banderes de Nàpols, Sardenya i Còrsega també hi tenen relació.

La bandera històrica de Nàpols incorporava les barres, que ara s’han reduït als dos colors.

Bandera històrica de Nàpols.
Bandera de Nàpols.

A Sardenya es van adoptar els quatre ‘caps de moro’, versió alternativa de les quatre barres amb una forta tradició a l’Aragó, on és coneguda com la bandera d’Alcoraç. Era un senyal reial que volia reforçar el paper del monarca a les croades i mantenia el quatre de referent. Còrsega va adoptar el cap de moro solitari a partir de la bandera sarda.

Bandera de Sardenya.
Bandera de Còrsega.

Finalment, l’independentisme sicilià també ha adoptat recentment el símbol de les quatre barres. La bandera siciliana històrica incorporava les quatre barres i la bandera oficial de Sicília, com la de Nàpols, conserva els colors vermell i groc, però l’independentisme ha optat per recuperar les barres, en un cantó de les quals hi ha el símbol històric de l’illa, la trinacria. A principi del segle XX també alguns grups independentistes sards van incorporar un senyal semblant.

Bandera històrica de Sicília.
Bandera oficial de Sicília.
Bandera independentista siciliana.

Més banderes quadribarrades
Hi ha casos, fins i tot, en què una relació esporàdica entre els territoris catalans i un país o ciutat ha fet que la senyera esdevingués bandera pròpia. És el cas de Buda, una de les dues parts que configuren Budapest, que va ser recuperada per Hongria amb el suport de soldats catalans i que, per això, té una versió de la senyera, amb menys barres, com a bandera oficial.

Bandera de Buda.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]