18.05.2025 - 09:51
|
Actualització: 19.05.2025 - 20:50
El 25,7% dels metges col·legiats a Catalunya són nascuts a l’estranger, segons el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), amb xifres de final del 2023. La majoria són extracomunitaris, ja que a la demarcació de Barcelona, on estan registrats 8 facultatius de cada 10, un 27% dels col·legiats en actiu van fer el grau a països de fora de la UE, segons dades del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) obtingudes per l’ACN.
L’augment d’estrangers d’aquests últims anys va lligat a la manca de metges perquè ha augmentat el nombre de jubilacions, que enguany arriba al pic. Els professionals fa anys que reclamen una “desburocratització” de les consultes i que es resolguin més ràpidament les peticions de convalidació de títols dels extracomunitaris.
El COMB calcula que enguany es jubilaran 1.239 metges a la demarcació de Barcelona, dels aproximadament 24.000 actius, cosa que culminarà una tendència a l’alça dels que s’han retirat aquests últims anys. A final dels anys 70 es van ampliar les places universitàries de medicina en arribar-hi les generacions del “baby-boom”, i el fet que ara arribin al final de la vida laboral fa que entre el 2023 i el 2026 una sisena part del total dels metges col·legiats en actiu es jubilin –vora un miler per any– i el sistema arrossegui una manca d’efectius des de fa temps.
A partir del 2027, aquells que acaben la vida laboral s’estabilitzaran en una proporció més baixa, vora 600. La mitjana d’edat dels associats a la institució en actiu és de 44,2 anys.
Un col·legiat de cada cinc, a Catalunya, té entre 60 anys i 69
Un col·legiat de cada cinc, al Principat, té entre 60 anys i 69, vora 10.000. I aquest grup d’edat és més nombrós que el dels metges que estan a la quarantena o la cinquantena. Tanmateix, la tendència apunta a un canvi, perquè els que són a la trentena són més d’11.000, per tant, són el grup amb més integrants.
La secretària del COMB, Sònia Miravet, explica a l’ACN que fa entre 10 anys i 15 anys que se sabia que hi hauria un pic de jubilacions i es podria haver actuat amb més previsió. Així, es podrien haver compensat les retirades augmentant places de MIR, o fins i tot de grau, segons Miravet. De fet, malgrat que ara hi ha més places a la carrera de medicina, no han estat prou per a equilibrar les baixes. Miravet també creu que el sistema es podria haver anat organitzant d’una altra manera. En aquest sentit, recorda que un 30%-40% de la feina dels metges de família a la consulta són tràmits administratius o burocràtics que podria fer un altre professional.
Falten anestesiòlegs, geriatres, metges de família, psiquiatres i cardiòlegs
Miravet explica que les jubilacions d’aquests últims anys són, sobretot, d’especialistes, cosa que contribueix al fet que la necessitat de metges no sigui igual en tots els camps. Falten anestesiòlegs, geriatres i metges de família, a banda psiquiatres i cardiòlegs. “La manca d’especialistes és pitjor com més ens allunyem de l’àrea metropolitana de Barcelona, perquè els hospitals comarcals fan un esforç extra i els costa molt més captar el talent”, expressa Miravet, bo i recordant que molts es queden als grans hospitals en lloc d’anar als comarcals.
“La població està més envellida, amb patologies més cròniques i complexes”, reflexiona, i afegeix que es necessitaran més geriatres i metges de família, i alhora menys pediatres si la natalitat continua disminuint.
Canvi de prioritats entre els metges joves
Entre les receptes a curt termini per a pal·liar la manca de metges, ara que arriba el pic de jubilacions, Miravet proposa de disminuir la burocràcia de les consultes, tant a la primària com als hospitals. Per una altra banda, creu que les prioritats han canviat per part de les noves generacions, que tendeixen a prioritzar la conciliació i la vida personal, i no tant la feina. “Fa uns anys, un metge treballava en diferents jornades o tenia diferents feines, i actualment no és així”, explica. Per tant, afirma: “Són hores de metge que no s’estan ocupant”, i per tant calen fórmules atractives per a incentivar que els nous professionals puguin fer algunes de les hores disponibles.
L’altra mesura que podria tenir incidència en poc temps és agilitzar la resposta a les sol·licituds dels extracomunitaris que demanen el reconeixement de l’especialització que van obtenir al seu país. “Si el metge amb formació extracomunitària compleix els requisits perquè se li reconegui el títol d’especialista, hauríem de poder ser més àgils perquè el puguin tenir”, diu Miravet. I en cas que no li puguin convalidar els estudis, també caldria dir-li-ho de seguida perquè pogués cercar una alternativa, com ara fer la residència i optar a ser especialista.
Per exemple, a la demarcació de Barcelona, la majoria dels nous col·legiats tant el 2023 com el 2024 van cursar els estudis de grau a països extracomunitaris (53%). Al voltant de tres de cada deu ho van fer a universitats catalanes. En una dècada, els nous col·legiats procedents de fora de la UE han passat de ser el 29% del total a superar el 50%, mentre que els provinents de centres catalans han caigut del 47% al 31% i els d’Espanya també han baixat, del 21% al 13%.
Només un alumne català de cada quatre, que volen fer medicina, aconsegueixen plaça
Quant a la possibilitat d’augmentar el nombre de places universitàries i poder substituir totes les jubilacions amb professionals que han cursat els estudis en centres catalans, Miravet recorda que per a formar un metge es necessiten vora deu anys, per tant, s’hauria d’haver planificat amb més temps. Un augment de places no és una opció per a resoldre la situació actual, sinó més aviat a llarg termini. Amb tot, segons ella, no és fàcil perquè “s’han de moure moltes altres peces”, com ara on es fan les pràctiques, tenir els tutors necessaris i “afinar molt” quines són les especialitats que requereixen un augment de les places de MIR.
Segons dades del Departament d’Universitats, aproximadament cada any només una persona de cada quatre que surten de la selectivitat havent sol·licitat fer medicina en primera preferència aconsegueix plaça. En l’última dècada, les places a les set universitats públiques que ofereixen la carrera han passat de 964 a 1.218, un 26%. El nombre d’interessats també ha augmentat de manera significativa (d’un 21%), de 3.987 l’any 2015-2016 a 4.849 en l’últim curs.
Només un centenar de metges se’n van cada any
La secretària del Col·legi de Metges de Barcelona desmenteix que hi hagi una fugida de facultatius i que això tingui impacte en la manca de professionals. De fet, el 2024 només se’n van anar 133 col·legiats dels gairebé 25.000 actius que tenen –l’any 2023 en van ser 120–, i la meitat eren estrangers que treballaven a la demarcació.
Només quaranta dels que se’n van són catalans, per tant, la creença de la “fugida de talents”, per a ella, és “un mantra” que no s’ajusta a la realitat. De fet, explica que molts dels que donen de baixa la col·legiació, o bé s’han format extracomunitàriament o són d’origen extracomunitari i se’n tornen al seu país, o bé són d’unes altres demarcacions espanyoles i se n’hi tornen. També hi ha catalans que decideixen d’emigrar, que en molts casos “fan períodes de mestratge” i tornen.
