Un mes després, l’amnistia beneficia el doble de policies que no pas de represaliats

  • L'ANC convoca una manifestació dissabte contra l'actitud del Suprem i contra el fet que el govern català faci costat a l’amnistia dels policies

VilaWeb
Alexandre Solano VilaWeb – Agències
10.07.2024 - 21:40
Actualització: 10.07.2024 - 22:08

La llei d’amnistia fa un mes que va entrar en vigor i el balanç deixa unes xifres molt minses. Ara com ara se n’han beneficiat plenament 74 persones, de les quals 50 són policies. Les dades contrasten no solament amb el recompte que feia Òmnium Cultural, que calcula que hi ha 697 persones que se’n podrien beneficiar, sinó també amb les de la fiscalia espanyola, que calcula que són 486.

La llei preveu un termini màxim de dos mesos perquè l’amnistia s’apliqui a tots els afectats, i això vol dir que l’11 d’agost s’haurien d’haver resolt tots els casos. Ara, tot fa preveure que bona part dels processos s’allargaran més perquè alguns tribunals, abans de decidir res, presentaran recursos al Tribunal Constitucional espanyol o qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Així, doncs, al mig del període marcat per la llei, els amnistiats són, per una part, quaranta-sis policies espanyols investigats per haver agredit votants el Primer d’Octubre a Barcelona i quatre mossos d’esquadra acusats de delictes contra la integritat moral i lesions durant les protestes contra la sentència del procés. És a dir, dos terços dels amnistiats no són represaliats, ans al contrari, policies que van reprimir. Per una altra banda, hi ha vint manifestants independentistes i quatre càrrecs públics, que són l’ex-conseller d’Interior Miquel Buch, condemnat per haver contractat un mosso com a assessor per fer d’escorta de Puigdemont; aquest mateix escorta; l’ex-batllessa de Figueres Marta Felip, per haver permès l’1-O; i el secretari municipal d’Hostalric, condemnat per haver avalat una multa contra ciutadans que arrencaven llaços grocs.

En referència a la manera com s’aplica la llei d’amnistia, l’Assemblea Nacional Catalana ha convocat una manifestació dissabte a la plaça d’Urquinaona de Barcelona contra la doble vara de mesurar de la judicatura espanyola, que ara com ara ha deixat fora Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta de condemnats i investigats del govern del Primer d’Octubre; i també contra l’actuació del govern català, que s’ha adherit a les peticions d’amnistia de policies espanyols i agents de la Guàrdia Civil.

L’ANC, Òmnium Cultural i Irídia ja van presentar un recurs contra la decisió d’amnistiar els 46 policies espanyols perquè podrien ser autors de delictes de tortures i de degradació moral de les persones, delictes expressament exclosos de la llei d’amnistia.

L’actitud dels tribunals de Madrid

Els tribunals amb jurisdicció a tot l’estat espanyol, com el Tribunal Suprem o l’Audiència espanyola, encara no han amnistiat completament cap dirigent independentista. La sala penal del Tribunal Suprem, solament ha amnistiat la desobediència a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, però no el delicte de malversació de fons públics, cosa que fa que se’n mantingui la inhabilitació i la possible responsabilitat comptable.

La sala presidida per Manuel Marchena ha decidit de demanar al Tribunal Constitucional si la malversació, tot i no implicar un enriquiment directe, es pot amnistiar; en canvi, la fiscalia ha presentat recurs contra la no-amnistia.

Semblantment, el magistrat instructor de la causa del Primer d’Octubre, Pablo Llarena, ha concedit l’amnistia per desobediència, però ha decidit que la malversació atribuïda al president Puigdemont i els seus consellers sobre els preparatius del referèndum resta fora de l’amnistia i, per tant, manté les ordres de detenció a l’estat espanyol contra Carles Puigdemont, Toni Comín Lluís Puig. En canvi, sí que és anul·lada l’ordre de detenció de Marta Rovira.

També al Tribunal Suprem, Roger Torrent i els membres de la mesa del parlament quan ell n’era president –és a dir, Eusebi Campdepadrós, Josep Costa i Adriana Delgado– estan pendents de ser amnistiats. Malgrat que van ser absolts, la fiscalia va presentar un recurs perquè es repetís el judici. Josep Costa ha demanat que no li apliquin la llei perquè vol portar el cas a instàncies internacionals.

A l’Audiència espanyola la fiscalia i les defenses dels membres dels CDR del cas Judes van demanar l’amnistia pel delicte de terrorisme en una vista prèvia fa uns quants dies, però el tribunal encara no ha pres cap decisió i ha decidit de demanar a les parts si volen presentar una qüestió pre-judicial al TJUE. En el mateix tribunal, un piulador de Mont-roig del Camp va ser condemnat a una multa per injúries a la corona amb motiu d’un missatge el març del 2020 en què instava a tallar el coll de Felipe VI. Finalment, al Tribunal de Comptes continua sense amnistiar la trentena d’ex-alts càrrecs dels governs d’Artur Mas i Puigdemont, com també ells mateixos i Junqueras, per les despeses de l’1-O i de l’acció exterior del govern. El tribunal ha demanat a les parts si s’han de presentar qüestions pre-judicials al TJUE.

D’una altra banda, i fora de l’amnistia, el magistrat instructor del cas Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón, ha arxivat aquesta setmana la causa per terrorisme després d’haver estat invalidades totes les investigacions del cas posteriors al 29 de juliol de 2021, quan s’acabava el termini legalment establert. Per aquest motiu també ha calgut tancar la peça que afectava Carles Puigdemont i el diputat d’ERC Ruben Wagensberg. Prèviament, s’havia proposat de presentar una qüestió pre-judicial al TJUE sobre la possible amnistia.

Amnistia amb comptagotes del TSJC

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és l’òrgan que ha amnistiat més represaliats: setze manifestants independentistes i dos ex-càrrecs públics: l’ex-conseller Buch i el sergent dels Mossos Lluís Escolà. Dels 17 manifestants amnistiats, 6 corresponen a les protestes del 30 de gener de 2018 al parc de la Ciutadella amb motiu de la investidura fallida de Carles Puigdemont, i 7 a mobilitzacions la tardor del 2019 arran de la sentència del Suprem contra el procés.

També hi ha els tres joves de Granollers condemnats a presó per haver participat en la manifestació del tercer aniversari del Primer d’Octubre i un altre acusat de tinença d’explosius durant el consell de ministres espanyol a Barcelona el desembre del 2021. Finalment, el TSJC també ha amnistiat el secretari municipal d’Hostalric (Selva), condemnat per l’Audiència de Girona per haver avalat una multa a una dona que arrencava llaços grocs.

La sala civil i penal té pendent de resoldre peticions d’amnistia contra aforats. Entre aquests hi ha Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i la consellera Natàlia Garriga, acusats d’haver preparat el referèndum del Primer d’Octubre, i ara com ara s’ha demanat a les parts si creuen que cal presentar una qüestió pre-judicial al TJUE. També es podria aplicar l’amnistia als ex-membres independentistes de la mesa del parlament durant el 2017, com Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, pendent d’un recurs contra la seva condemna.

Ahir, el tribunal es va negar a aplicar la llei d’amnistia en les causes judicials de Quim Torra, Pau Juvillà i Bernat Solé, perquè tot i que hi entren, té dubtes sobre si la llei és constitucional, i ha proposat de presentar una qüestió d’inconstitucionalitat al TC. Alhora, no ha volgut aplicar l’amnistia a Artur MasJoana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9-N, perquè afirma que ja no hi ha “antecedents penals pendents de cancel·lació”.

El TSJC ha denegat l’amnistia a un jove investigat per atemptat contra l’autoritat en els aldarulls del setembre del 2021 per les Festes de la Mercè de Barcelona, car considera que no tenen res a veure amb el procés independentista.

Òrgans judicials de la ciutat i de la demarcació de Barcelona

L’Audiència de Barcelona ha amnistiat quatre manifestants i quatre mossos per aldarulls i lesions durant les mobilitzacions de l’octubre del 2019 al passeig de Gràcia de Barcelona. Als jutjats ordinaris de la ciutat de Barcelona hi ha casos pendents, com el dels síndics electorals de l’1-O, entre els quals la consellera Tània Verge, que van ser absolts inicialment, però després es va ordenar de repetir el judici contra ells.

El cas més conegut és el de l’operació Vólkhov, sobre una suposada trama russa, que investiga el jutjat d’instrucció 1, amb el magistrat Joaquín Aguirre al capdavant. Entre els implicats hi ha els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, a més del diputat de Junts Francesc de Dalmases, l’ex-responsable de relacions internacionals de CDC Víctor Terradellas, l’ex-consellera Elsa Artadi, el cap de l’oficina de Puigdemont Josep Lluís Alay, el periodista Carles Porta o l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye. El magistrat ha denegat l’amnistia i ha remès al Suprem una exposició raonada perquè assumeixi tota la causa, atès que Puigdemont i De Dalmases són aforats i no els pot investigar.

Sí que ha amnistiat 46 policies espanyols el d’instrucció 7, perquè considera que els delictes de lesions són totalment amnistiables i que no s’ha produït un perjudici greu dels drets humans. De fet, alguns sindicats de la policia espanyola es van oposar a l’amnistia, i solament la van demanar alguns dels afectats, però el magistrat instructor els ha acabat amnistiant igualment.

El jutjat d’instrucció número 13 també té una macrocausa oberta contra trenta ex-càrrecs del govern per haver organitzat el Primer d’Octubre. Fora de la ciutat de Barcelona, als jutjats de Granollers hi ha 44 investigats per un tall de l’autovia C-17 a l’Ametlla del Vallès l’octubre del 2019 en protesta per la sentència contra el procés. Les defenses n’han demanat l’amnistia. També hi ha causes potencialment amnistiables en jutjats de l’Hospitalet, el Prat i Sant Feliu de Llobregat, Martorell, Vilanova i la Geltrú, Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Terrassa, Mataró i Badalona.

A Vic, uns manifestants que van atacar la comissaria dels Mossos d’Esquadra durant una mobilització a favor del raper Pablo Hasel el febrer del 2021 també han demanat l’amnistia, però els sindicats policíacs s’hi han oposat perquè diuen que no té relació directa amb el procés independentista.

Comarques Gironines

L’ex-batllessa de Figueres Marta Felip ha estat amnistiada. Estava pendent de judici per desobediència arran de l’1-O per haver permès l’obertura dels col·legis electorals. També hi ha casos pendents d’amnistia sol·licitada per les defenses, com el dels 27 policies espanyols i un guàrdia civil encausats per les càrregues de l’1-O, el dels 8 bombers pendents de judici per haver abandonat el servei i protestar per les càrregues, una multa a un activista del CDR de la Cerdanya del març del 2018 o el del primer judici suspès per la tramitació de la llei d’amnistia contra 4 independentistes que van tallar les vies del TGV a Girona en l’aniversari de l’1-O.

Una de les causes amb més implicats és la que afecta 196 persones pel tall de la AP-7 a la Jonquera l’octubre del 2019. El cas es va arxivar però restava pendent de recurs a l’Audiència de Girona; i una peça derivada d’aquesta, amb un manifestant acusat d’agredir un policia, també continua endavant. De l’octubre del 2019 també és el cas d’una condemnada per haver tallat la via del tren a la capital gironina o cinc condemnats per haver tirat pedres a la policia. També hi ha 4 investigats per haver entrat al perímetre de seguretat dels Premis Princesa de Girona del 2023 a Caldes de Malavella.

Terres de Ponent

A les comarques de Ponent, hi ha el cas de l’ex-diputat i ex-regidor de la CUP de Lleida Pau Juvillà, inhabilitat per desobediència per no haver despenjat llaços grocs del seu despatx municipal en període electoral. Ell mateix ha dit que no vol que li apliquin l’amnistia.

A banda aquest cas, una de les persones que esperen beneficiar-se de la llei és l’ex-batlle d’Agramunt Bernat Solé, que va ser condemnat per un delicte de desobediència per haver permès el referèndum de l’1-O. Així mateix, hi ha el cas de l’ex-batlle d’Alcarràs (Segrià), Miquel Serra, sancionat per haver afavorit el referèndum i no haver despenjat estelades durant les eleccions espanyoles del 2019.

Un altre dels casos destacats de Lleida és la possible aplicació de l’amnistia al policia acusat d’agredir Enric Sirvent, que l’1-O va tenir un atac de cor durant la intervenció policíaca al col·legi electoral del barri de la Mariola. En aquest cas, l’acusació particular, que representa la família de Sirvent, a més de la popular, a càrrec d’Òmnium Cultural, han al·legat que no li pot ser aplicada perquè es va vulnerar el conveni europeu dels drets humans. Quant als manifestants, la majoria de les causes es relacionen amb el delicte de desordres públics arran de les protestes post-sentència que hi hagué a Lleida l’octubre del 2019.

Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre

Els jutjats de Tortosa tenen dos procediments pels atacs de la Guàrdia Civil a la Ràpita (Montsià) el Primer d’Octubre. En l’un hi ha més de mitja dotzena de votants i en l’altre hi ha cinc agents. Aquest segon cas va ser arxivat i impugnat a l’Audiència de Tarragona, que havia de fer una vista el 14 de juny, però es va suspendre per l’aprovació de la llei d’amnistia. Les acusacions particulars s’oposen a l’amnistia dels agents. Igualment, hi ha 5 joves pendents de judici per les protestes de l’octubre del 2019, 2 dels quals ja van estar en presó provisional durant un mes. 3 més van ser condemnats pels mateixos successos, tots a la ciutat de Tarragona, i un altre per fets similars a Valls. També hi ha un periodista d’una revista local detingut en aquells incidents. Tots han demanat l’amnistia i resten a l’espera de la decisió dels jutjats.

Del juliol del 2020, hi ha el cas pendent d’un jove investigat per les protestes durant la visita del rei Felipe VI al monestir de Poblet. Als jutjats de Valls també hi ha un cas pendent contra dos encausats per protestes contra un acte de Vox el febrer del 2021.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor