Maurici Lucena, en una imatge d'arxiu.

Maurici Lucena (1975), president d’Aena, va anar dijous a defensar l’ampliació de l‘aeroport del Prat en una intervenció en un dels centres espanyolistes més actius de la ciutat, el Círculo Ecuestre de Barcelona, davant el president José Montilla, Miquel RocaAmancio López, president d’Aigües de Barcelona. A Lucena, el va acompanyar i ajudar en la missió el seu amic Jaume Collboni. Tots dos es coneixen de fa molts anys i són militants del PSC. Maurici Lucena és l’home que Salvador Illa hauria proposat com a conseller d’Economia si el PSC hagués guanyat les eleccions. Aena és una empresa 51% pública i 49% privada, com ho és el currículum d’un Lucena que va jugar a casa, davant el seu públic i sense gaire pressió. Un Lucena de quaranta-sis anys que sempre ha estat en la posició de copilot. L’home que ajuda des del costat a enlairar la nau de l’estat espanyol i l’empresa espanyola, el seu hàbitat natural. Ací, l’acte sencer en vídeo:

 

Llegim al currículum profitós escrit per Jordi Graupera en un llunyà 2013 que Lucena, bressolat per l’estat espanyol, a vint-i-dos anys i llicenciat en economia per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va anar a viure a Madrid per a fer un màster al Centro de Estudios Monetarios y Financieros de Madrid (CEMFI), institució público-privada d’elit creada pel Banc d’Espanya per a formar futurs polítics i gestors. A vint-i-quatre anys, treballa a la gestoria de Carlos Solchaga. A vint-i-nou anys, col·labora amb Miguel Sansebastián  per a fer el programa econòmic de Zapatero i el fan director del Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI), empresa pública i privada –com Aena, el CEMFI i Lucena. Va ser president del consell de l’Agència Espacial Europea (ESA), amb seu a París, assessor de José Montilla –que era al Círculo, el dijous– i va anar de número 2 a les llistes de Pere Navarro al Parlament de Catalunya. Ningú com ell per a ser convidat al cicle “Agendes creuades: Madrid-Barcelona”. És la seva vida.

Lucena va ser un dels executius de l’empresa Isdefe, que assessora el Ministeri de Defensa i les Administracions Públiques espanyol. I seria conseller d’Economia si Illa hagués tingut majoria al parlament. Lucena va treballar pel Banc de Sabadell. Ningíu com ell per a dirgir i representar la idea de col·laboració público-privada.

Maurici Lucena, en una imatge d’arxiu (fotografia: ACN).

Lucena, home d’estat, home d’empresa a la vegada, va defensar l’ampliació de l’aeroport del Prat a la part final de l’acte i va intentar de treure pors als preocupats per la qüestió ambiental: “Hi ha l’impacte en el territori, a la Llacuna de la Ricarda, i en segon lloc, hi ha la qüestió de les emissions contaminants dels avions. Posem context: les emissions del transport aeri al món representen el 4% del total. L’agricultura, la construcció, les manufactures i el transport terrestre són més contaminants en termes relatius. Si l’ampliació de l’aeroport a hub internacional s’aprova, s’acabarà el 2031, d’ací a deu anys. I si no, no tot quedarà igual. Si l’aeroport arriba al límit de la capacitat, els preus dels bitllets seran més cars. Les mateixes rutes seran més cares. Significativament. Ha passat a Heathrow. Sigui com sigui, l’any 2031 la regulació europea i l’espanyola seran molt exigents. Les companyies aèries hauran de fer avions més lleugers, més eficients, que funcionin també amb biocombustible i hauran de passar cap als avions d’hidrogen. Hi haurà un salt tecnològic impressionant. Segurament, els avions del 2031 emetran molt menys. Jo diria als preocupats per les emissions globals que el sector ho té en compte. Demano confiança. Compte amb els terminis de què parlem, que potser deixaran obsoletes les preocupacions ambientals, legítimes i que ara són un estímul.”

Lucena també va ser capaç de mentir i descobrir-se alhora: va dir que la inversió no veuria ni un euro públic perquè l’ampliació de l’aeroport és d’una empresa privada –i Aena és público-privada– i va reclamar que les compensacions ambientals les posessin tots, també les institucions públiques. L’home també va parlar de calendaris: hi ha taules tècniques de la Generalitat que acaben el 29 de juliol i el consell de ministres espanyol ha de decidir sobre l’ampliació a final de setembre. “Sóc moderadament optimista. M’he sorprès de la resposta de tantes persones representants de les institucions perquè poden confondre l’opinió pública, com si fos un projecte que no generés prosperitat i progrés, que és en realitat allò que el hub faria. Em sembla que hauríem d’enviar missatges més nítids dels pros i contres, sense fer-nos trampes”, va dir.

Una trampa és que sempre es parla dels beneficis i contrabeneficis col·lectius de l’aeroport i mai no es parla de l’interès i els beneficis privats que hi ha darrere l’operació público-privada dirigida per un home que representa com ningú aquesta filosofia, Maurici Lucena. A l’acte no es van esmentar ni una sola vegada els beneficis econòmics que Aena espera treure’n.

L’inefable Jaume Collboni, tinent batlle de Barcelona, va sortir-se’n com bonament va poder, de les preguntes insistents de Miquel Pérez, periodista de La Vanguardia i moderador de l’acte, resumides en aquesta frase: “M’agradaria tornar al front municipal. La dificultat de fer coses a Barcelona. Sembla que s’hagi instal·lat entre la societat civil que a Barcelona és molt difícil de tirar coses endavant, projectes que compensin una certa decadència que la ciutat pugui haver viscut com a conseqüència d’esdeveniments de diferent mena esmentats abans [el procés].” Pérez deixava clar que els unionistes, com els del Círculo Ecuestre, no poden culpar de totes les seves desgràcies als independentistes. El no a l’Hermitage ve de l’Ajuntament de Collboni i Colau, i la posició de l’Ajuntament respecte de l’aeroport –Collboni mateix ho reconeixia– està dividida entre comuns, inclinats pel no, i socialistes, pel sí.

Lucena, l’home del Banc de Sabadell, treballador de Solchaga a Madrid, directiu d’empreses militars espanyoles, i ara president d’Aena, va parlar amb elogis i admiració de l’actitud gens contrària a l’ampliació que s’ha trobat a Madrid, la seva altra ciutat. “I això ho dic com a català, i no com a president d’Aena”, va reblar l’home.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.