Maties Torrent, epidemiòleg de l’Àrea de Salut de Menorca, ha dit manta vegada que la variant òmicron no és pas més lleu que les anteriors. “Passa que, com que la gent està vacunada, no emmalalteix de manera greu, però els no vacunats continuen emmalaltint i ingressant a les UCI; crec que és molt rellevant que ho remarquem”, diu. Demana de parlar clar. Ell ho fa. I ho fa tant quan parla de les mancances que té a l’hospital com quan aprofundeix sobre allò que se sap de la variant òmicron. La incidència acumulada a Menorca voreja els 1.000 casos per 100.000 habitants en catorze dies, i hi ha prop de 1.400 casos actius. Aquestes xifres superen les de l’onada del juliol i l’agost d’enguany, que era la més greu que hi havia hagut a l’illa.

Fa un any, vau fer una crida desesperada perquè la gent tingués seny durant les festes de Nadal. És comparable, la situació epidemiològica a Menorca, amb la de fa un any?
—La situació és diferent, però no necessàriament millor. Hi ha factors que ens fan estar més bé i uns altres, en canvi, pitjor. Quant a incidència, ara som més del doble per damunt del pic màxim de l’onada de Nadal de l’any passat. Això era a mitjan gener, per devers Sant Antoni. I eren les conseqüències de Nadal i Cap d’Any. Les xifres del dia 24, abans de començar les festes d’enguany, ja eren més altes que aquell pic. Veurem quines són les conseqüències de les festes.

Veiem que hi ha molts més casos que l’any passat, però la xifra d’ingressos és semblant.
—Hem de ser molt clars, perquè es fan arribar missatges que no ho són, de clars. Es diu que hi ha molta incidència però que hi ha molta menys gent a les UCI i que això és perquè l’òmicron és més lleu, que és una bestioleta amb la qual hem de conviure i no passa res, però això no és així. No! Si tenint una incidència molt alta tenim menys ingressos i menys gravetat, és perquè hi ha una part molt important de la població que està vacunada. Per tant, l’òmicron, com totes les altres variants, amb gent vacunada és molt menys greu. Però amb gent no vacunada és igual de greu que sempre. Per això, la gent que entra a les UCI i a planta és, sobretot, gent no vacunada. I amb un percentatge relativament petit de gent no vacunada, les UCI ja estan a punt de saturació, ací i a tot arreu. A Catalunya voregen els 400 casos, que eren una mica el límit on la cosa començava a complicar-se.

Com varia el nivell de protecció del vaccí?
—És un altre factor que ens juga una mica en contra. S’ha vist que, amb el temps, la vacuna perd eficàcia quant a evitar la transmissió. Passat el temps, sí que continua protegint força de la possibilitat d’emmalaltir de manera greu. Per tant, com que els vacunats també poden transmetre el virus, fa que s’escampi molt més i enganxi gent no vacunada que, hi insistesc, és la que està greu i ocupant llits a les UCI que haurien d’estar lliures i disponibles per a altres malalties. En tot cas, la bona notícia és que amb la tercera dosi es recupera la capacitat d’evitar la transmissió.

Quina és la situació de les UCI al Mateu Orfila?
—És complicada. HI ha cinc ingressats. La capacitat de l’UCI normal és de set llits. Vam evacuar un malalt a Mallorca perquè necessitava un equipament que aquí no tenim, i en vam traslladar un altre a Eivissa perquè en aquell moment estaven més lliures. Ja hem reduït cirurgies. Les conseqüències en el sistema sanitari públic són molt importants.

Ara es va inoculant la tercera dosi a més grans de seixanta anys, però també als infants de menys de dotze. No s’hauria de prioritzar la immunització dels adults?
—Es va fent en paral·lel i no competeixen les unes amb les altres. De dosis de vacunes, en tenim moltes. Se’n pot posar tothom. Les que es posen als infants no les traiem dels adults. Afortunadament, hi ha vacunes per a tothom. L’excusa ja no és que no arriben les vacunes. En tenim de sobres emmagatzemades. Falta gent que vengui a posar-se-les. Tant primeres dosis, com segones i terceres. Adults i petits.

La transmissió a l’illa és fora de control? Heu perdut el rastre?
—No tenim tant de control com teníem, però sí que el mantenim bastant. Continuam fent l’estudi dels contactes. Les UVAC continuen rastrejant els contactes de tots els positius. Hi ha gent que es fa els autotests, i si els surt positiu, acaben apareixent perquè es confirmi amb PCR i en tinguem constància i fem l’estudi de contactes… És difícil de saber si algú ho fa pel seu compte i no ho comunica, però pràcticament a Menorca continuam detectant una gran majoria de casos i fent-ne els estudis dels contactes.

Com és que veiem que la incidència va canviant de zones?
—La capacitat de transmissió és tan alta que quan comença a transmetre’s és exponencial. Si un infectat contagia vuit persones, cada un d’aquests vuit en contagia vuit més, i ja són seixanta-quatre. I després són cinc-cents, i després, quatre mil. En quatre bots, hem passat a quatre mil infectats. Va molt de pressa. I per alguna via, un d’aquests va a una altra banda i torna a passar igual.

Com és que s’ha desbocat ara aquesta onada a Menorca?
—Perquè l’òmicron és molt més transmissible que no les variants anteriors. Això ho sabem. Passa que el coronavirus, tant si és la variant òmicron com una altra, quan es troba un vacunat, li costa molt més causar-li una malaltia greu. En els no vacunats, la gravetat és la mateixa. Vull insistir en el missatge. No és veritat que l’òmicron sigui més lleugera. La prova és que veient la gent que va a l’UCI, en proporció a la poca gent no vacunada que hi ha, poca en termes relatius, vol dir que la gravetat és pràcticament la mateixa. Hauríem d’acabar de fer els comptes, però és evident que en no vacunats, la gravetat és la mateixa. Ja sabem des de l’inici de la pandèmia que el percentatge dels infectats que són greus és relativament petit. Però com que infecta moltíssima gent, la quantitat de greus, encara que el percentatge sigui petit, acaba essent molta gent que va a parar a l’UCI.

En els prop de dos anys tractant la pandèmia, s’ha canviat la manera de treballar? Han millorat les estructures?
—S’hi han posat molts mitjans. Hi ha les UVAC. Tenim uns equips específics i uns espais específics afegits als centres de salut, per a augmentar la capacitat de fer PCR i test d’antígens de manera molt àgil sense interferir en la marxa del centre de salut. Hi ha molts professionals sanitaris que fan hores extres per a posar vacunes, per a anar a fer PCR, etc. L’augment de recursos és molt important.

Com es viu aquesta onada als centres de gent gran?
—Hi ha hagut algun cas. Gent vacunada i gent no vacunada. Són pocs, els no vacunats, però sempre hi ha algú. És població molt fràgil que fins i tot vacunada pot emmalaltir. Alguns l’han agafada molt lleu i altres no han tingut tanta sort. Ara, per exemple, s’ha mort una dona de noranta-cinc anys que viva en una residència, amb tots els factors de risc que podia tenir. És una població molt fràgil i per això la tenim tan protegida. Són els primers de la tercera dosi.

Com valoreu les mesures que s’ha pres per a fer front a aquest embat?
—Excepte a Catalunya, s’han posat molt poques mesures restrictives. El certificat covid fa un parell de setmanes, i molt limitat a restaurants de més de cinquanta comensals. Ara ho volen canviar, i el TSJIB ja ha avalat que es pugui demanar el certificat a cafeteries i bars. Però jo crec que la gent ja n’és conscient, perquè ara pràcticament tothom coneix algun positiu, de més a prop o més enfora, però sap d’algú concret que és positiu. Ara veuen que això és seriós. A les onades anteriors, molta gent no coneixia ningú positiu. Veia les xifres a la premsa i prou. Ara la gent té la sensació que això se’n va de mare, i molt possiblement prendran mesures. Ho hem vist durant tota la pandèmia, quan pujaven les xifres, la gent feia anques arrere, es protegia més i les xifres baixaven. Bona part de les oscil·lacions que hi ha hagut han estat pel canvi de comportament de la gent. Partint de les xifres tan brutals que ara tenim, segur que farà que la gent tengui seny aquestes festes.

Hi ha experts que consideren que l’òmicron és un darrer cartutx que li queda al virus per a replicar-se tant i passar de persona a persona. Hi esteu d’acord?
—No crec que ningú ho pugui saber, en aquest moment. Un pot confiar que sigui així, desitjar-ho o sospitar-ho, perquè a partir de l’experiència històrica de com evolucionen els virus, en algun moment s’acaba arribant a un equilibri, i un dia o altre passarà. Si serà després de la sisena onada o després de la vuitena, o després de la dotzena, no ho sap ningú. Després de la primera, fiàvem que amb una segona ho tindríem aclarit, o amb una tercera. Quan vam començar amb la vacuna vam pensar que ja estava, i a l’estiu vam dir, mira, a l’estiu ens ha enganxat, però ja serà la darrera, i ara ha vingut aquesta… En aquest moment, crec que no hi ha arguments sòlids per a poder afirmar-ho. No sóc partidari de crear falsos optimismes o optimismes precipitats. Tant de bo!

El fet de veure que els vaccinats també s’infecten pot alimentar les tesis dels antivaccins?
—No sé quins arguments té la gent que dubta. De fet, crec que no en tenen cap ni un. Per això deia al principi que aquest missatge que es transmet que l’òmicron és més lleu, és un missatge fals. Tenim molta població vacunada i això fa que la mitjana, globalment, sembli que és més lleu. Si disminueix la protecció dels vacunats, no ho podem amagar, però en posam una tercera dosi i ho tornam a recuperar. Si ara no hi hagués la vacuna, els hospitals farien dedicació exclusiva a la covid. De fet, a primària pràcticament ja passa. Si volen dir que la vacuna no serveix de res, que ho diguin, però no tenen cap argument que s’aguanti mínimament.

Alguna recomanació per a les festes que vénen?
—Tot dependrà de com es comporti la gent. Per sort, la gent té més seny del que ens pensam i pren mesures pel seu compte. Mesures més estrictes que l’any passat, fins i tot. Segons el percentatge de població que es comporti així, veurem uns resultats o uns altres.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.