14.05.2025 - 12:44
|
Actualització: 14.05.2025 - 13:38
El president Artur Mas va presentar divendres una querella per l’operació Catalunya i l’espionatge amb Pegasus contra els ex-ministres espanyols Jorge Fernández Díaz i María Dolores de Cospedal; l’ex-secretari d’estat de seguretat Francisco Martínez; i contra responsables les empreses NSO, OSY Technologies i Que Ciber Technologies, responsables de Pegasus, i els seus màxims dirigents. També demana que s’investiguin els ex-comissaris de la policia espanyola José Manuel Villarejo, Eugenio Pino i Marcelino Martín-Blas; l’ex-inspector Antonio Giménez; i els ex-directors del CNI Félix Sanz Roldán i Paz Esteban.
A més, la querella encara es podria estendre a Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria, president i vice-presidenta del govern espanyol en l’època que van començar les infeccions, si bé inicialment no consten com a querellats. “A criteri nostre n’estaven al corrent, però no els hem inclòs perquè volem més proves que en confirmin la participació”, ha dit Mas. Tampoc no hi apareixen responsables polítics del govern de Pedro Sánchez, que va entrar a la Moncloa a mitjans del 2018. “L’espionatge va continuar amb el govern del PSOE, però les dates claus en les quals van xuclar tota la informació del meu mòbil eren les dates en què era president i els primers anys d’ex-president”, ha justificat Mas, que també ha deixat caure que espera que les conclusions de la comissió d’investigació de l’operació Catalunya s’hauran d’aprovar “amb les majories que són”, en referència als diputats socialistes. Tot i això, ha dit que no és un criteri polític, sinó “d’oportunitat”.
Va ser en aquesta mateixa comissió d’investigació que va anunciar que presentaria una querella contra els responsables de l’operació de descrèdit de l’independentisme i de l’espionatge en massa, malgrat que fins ara hi havia estat reticent per la poca confiança en el sistema judicial espanyol. Ara, però, diu que ha canviat d’opinió per les evidències de l’informe de Citizen Lab –que el situa com una de les principals víctimes de Pegasus a escala mundial– i que altres querelles per espionatge amb Pegasus hagin tingut recorregut en jutjats barcelonins, com la del president Pere Aragonès, entre més. És per això que la seva querella també s’ha presentat a un jutjat de Barcelona, si bé no descarta que acabi a un tribunal de Madrid.
“Vull confiar que el nostre sistema judicial com a mínim ho investigarà”, ha insistit Mas, que ha remarcat que l’ha presentada en condició d’ex-president de la Generalitat. “No és admissible que tota la gent que hem estat al davant del projecte independentista i hem tingut càstigs duríssims, i l’altra part, la part agressora, en surti completament il·lesa i ningú assumeixi cap responsabilitat i ni tan sols s’investigui”, ha dit.
Vuit delictes
La querella consta de 130 pàgines i apunta a vuit presumptes delictes comesos entre el 2012 i el 2020: organització criminal, falsedat de funcionari en document oficial, malversació de recursos públics, descobriment i revelació de secrets, intrusió no autoritzada en equips informàtics, intercepció il·legal de comunicacions i espionatge informàtic i delictes contra els drets fonamentals.
Es tracta d’una sola querella que engloba el que es coneix com a operació Catalunya, de descrèdit de l’independentisme, i l’espionatge amb Pegasus, redactada per l’advocat Jordi Pina. “Tot és la mateixa seqüència, per a destruir el projecte sobiranista. I què s’havia de destruir, particularment? Convergència”, ha dit, i ha qualificat l’operació d’estat com a “il·legal, il·legítima i absolutament immoral”.
Mas també ha criticat que “hi ha hagut una mandra immensa del sistema judicial espanyol per investigar-ho” malgrat que hi ha hagut “evidències molt clares sostingudes en el temps d’una operació que només ha afectat dirigents polítics, sinó que també ha afectat la ciutadania en els seus drets fonamentals.”
