Mas

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

TEMA DEL DIA
Silenci. Aquests dies tothom parla del president Artur Mas sense que ell hagi badat boca. Tothom sap què farà Mas sense que ell ho hagi explicat. És un exemple del poc rigor periodístic que hi ha en general, maquillat per les urgències periodístiques de transvestir la realitat d’acord amb els interessos partidistes. Un portaveu del PDECat, Marc Solsona, ha assegurat que Mas es queda al partit i que no es farà militant de Junts per Catalunya; no tenim motius per a dubtar-ne, tot i que falta la confirmació de l’interessat.

Fins aquí els fets, que sembla que Mas explicarà personalment quan ho consideri convenient. Però, a partir d’aquesta constatació, s’ha aixecat una expectativa sobre el paper de Mas que no deixa de ser sorprenent. Els qui fins ara l’havien enviat a la paperera de la història, els qui el condemnaven a la foguera acusant-lo de ser l’autor material de les retallades socials, els qui el consideraven un conservador recalcitrant, els qui l’acusaven de ser còmplice de la corrupció, els qui deien que havia dut el catalanisme contra les roques per haver organitzat –tot sol, per cert– el referèndum del 9 de novembre de 2014 i haver donat suport al del primer d’octubre de 2017, ara li reconeixen tota mena de virtuts d’estadista, de moderació, seny i intel·ligència estratègica. Qualitats que ha tingut sempre, però que fins ara li negaven. No tots els presidents que ha tingut la Generalitat han tingut el seu nivell. I no cal recordar noms que tots tenim a la memòria.

Si Mas hagués anunciat que donava suport a Junts per Catalunya, aquests mateixos analistes haurien trobat la prova irrefutable que la formació de Puigdemont és la continuïtat del món convergent. Com que no ha estat així, perquè Junts per Catalunya representa una ruptura amb una part d’aquest món, com demostra la negativa del PDECat a integrar-s’hi, ara el relat és que Mas és la peça clau per a reactivar el delmat partit de David Bonvehí, que s’ha quedat orfe de tropa i comandaments, llevat de quatre batlles. En aquesta fantasia humida, que comparteixen antics convergents pujolistes i nous republicans pragmàtics, Mas hauria de ser l’encarregat, com a cap de llista, de capitanejar la resurrecció del PDECat i obtenir representació parlamentària, tampoc no gaire, però prou per a impedir una victòria de Junts per Catalunya, que segons les enquestes té a tocar.

En el fons, potser calculadament, Mas ha fet un favor a Puigdemont. El seu distanciament avala Junts per Catalunya com una formació que recull la centralitat de l’independentisme però que trenca amb les dinàmiques dels errors del passat i esdevé el pal de paller de l’independentisme rupturista, aplegant gent d’unes altres sensibilitats, com Jordi Sánchez, Laura Borràs i Josep Andreu. No sé què farà Mas, però veig complicat que assumeixi el paper de salvador del PDECat que alguns interessadament li volen atorgar. En primer lloc, perquè és massa intel·ligent, i en segon lloc, perquè un ex-president amb alt sentit institucional com el que té ell no baixarà al fang de la lluita electoral partidista. L’únic problema és que a ell li ha tocat de restar al banc dolent, amb tots els actius tòxics del 3%. Però Mas no farà de Duran. Els qui li demanen que es presenti li fan un mal favor, perquè el president que va emprendre el procés independentista no pot arriscar-se a ser extraparlamentari o acabar assegut al grup mixt compartint el banc amb Vox.

MÉS QÜESTIONS
El Botànic s’aboca a garantir un començament de curs segur.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha visitat una escola amb el conseller Vicent Marzà per comprovar que tot era a punt per a començar dilluns. Puig ha dit que la comunitat educativa havia fet un gran esforç i ha insistit que fer PCR a tot el professorat no és bona idea. De fet, quan faltava poc perquè comencessin les proves als 1.100 professors de Torrevella, el batlle ha decidit de no fer-les perquè ha rebut una ordre de la Generalitat advertint-lo. D’una altra banda, també ha descartat de posar una infermera a cada centre com demana el PP i ho ha justificat dient que si s’ha de reforçar la plantilla d’infermers i infermeres, s’han de situar als centres de salut perquè allí és on tenen cura de la salut de tota la comunitat, incloses les escoles que hi ha adscrites. El conseller d’Educació, Vicent Marzà, en la visita al col·legi Mare Nostrum de València, ha insistit que fer les proves a tota la comunitat educativa no és una opció positiva. Per ell, pot ser fins i tot contraproduent perquè les proves a gran escala només detecten un percentatge molt baix d’asimptomàtics portadors del virus. El conseller considera que, per tant, pot produir-se un efecte contrari i sorgir un rebrot entre els qui es relaxen després d’una PCR negativa. A les Corts s’ha aprovat la compareixença de la consellera Ana Barceló divendres, però no la de Puig i Marzà per a explicar el començament de curs, com volia l’oposició.

Armengol i March es reuneixen amb els directors d’escoles i instituts. La presidenta del govern, Francina Armengol, acompanyada del conseller d’Educació i Universitat, Martí March, ha fet diverses reunions amb els directors dels centres públics i concertats de primària i secundària de les Illes Balears. Hi han tractat del començament del curs escolar, marcat per les condicions obligades per la pandèmia de la covid-19. L’objectiu d’aquestes trobades és parlar dels preparatius del curs dins l’anomenat ‘escenari B’ –d’ensenyament presencial fins a 1r d’ESO i possibilitat de semipresencial en la resta de nivells educatius–, i de les necessitats i demandes que puguin sortir a partir de les mesures de seguretat adoptades. El curs començarà amb una dotació extraordinària de 35 milions d’euros per a l’aplicació d’aquestes mesures, i amb la incorporació de 560 docents nous. També s’ha aplicat un pla de digitalització per als centres i l’alumnat, amb una plataforma única de suport a les famílies per donar resposta a preguntes freqüents, i s’ha posat a disposició un préstec de 7.000 ordinadors i connexió a internet.

La Bressola comença amb mil alumnes i preveu d’obrir un institut a Perpinyà. Les vuit escoles Bressola han començat el curs amb més de mil alumnes. A més d’oferir l’ensenyament en català, aplica una filosofia d’ensenyament cooperatiu que trenca jerarquies internes i particions invisibles entre alumnat i personal docent. Aquest mètode ha rebut el suport de milers de famílies des del 1977, quan es va crear la xarxa. Entre els projectes de futur, la Bressola té la intenció d’obrir un institut a Perpinyà. Fins ara, l’únic col·legi d’aquestes característiques és situat al Soler i ja ha assolit el nivell màxim perquè té capacitat per a 180 alumnes. La creació d’un nou institut satisfaria una demanda com més va més important, permetria de deixar de rebutjar l’accés de nous alumnes i oferiria a Catalunya Nord un recorregut educatiu en català des de parvulari fins a la universitat. Es preveu que aquest nou institut de la Bressola ocuparia l’antic Greta Catalogne – Liceu Al Sol, al barri del Vernet, a Perpinyà. Per construir-lo cal el suport del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, la regió Occitània, la Generalitat de Catalunya i la Bressola.

LA XIFRA
Més de 2.000 docents participen a Andorra en les proves en massa abans de començar el curs escolar, segons que ha explicat a ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, que representa el 80% del cos educatiu.

TAL DIA COM AVUI
El 2 de setembre de 1876 neix Francesc Cambó, un dels fundadors i dirigents de la Lliga Regionalista, i al capdavant de la política catalana d’ençà del començament del segle XX. El seu catalanisme, pactista, monàrquic i autonomista, el convertí en un polític ambivalent i de vegades contradictori.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.