Mas anima a explicar a Europa que no es pot tolerar que a Espanya es vulnerin els drets humans

L’ex-president de la Generalitat Artur Mas ha animat aquest dimarts a dir a Europa que no es pot tolerar que a Espanya es vulnerin els drets humans. Ho ha dit en el marc d’un col·loqui a la Universitat d’Edimburg, on ha assistit Clara Ponsatí. Mas ha recordat que en cinc anys els independentistes han passat ‘de ser la minoria, al voltant d’un 15%, a ser la meitat del país’.

Mas ha lamentat que sigui ‘impossible’ arribar a acords amb l’estat en contraposició als exemples d’Escòcia i el Quebec. ‘Els països democràtics i moderns seuen a la taula a negociar i deixen votar’, ha asseverat. El president, que ha agraït a la població i a les autoritats escoceses el suport que majoritàriament han donat a Clara Ponsatí, ha subratllat que els governs de Catalunya sempre han plantejat propostes per iniciar un diàleg amb el govern espanyol, i ha lamentat que la resposta ‘sempre ha estat la mateixa, que no hi ha res a parlar’. Per això ha exigit un diàleg polític real i que s’acabin les persecucions polítiques perquè el que cal és una solució política.

Mas ha lamentat que la consulta del 9-N i el referèndum de l’1-O no només no han estat acceptats, sinó que han estat ‘perseguits judicialment i castigats a cops de porra’. I en contraposició a això, i després de recordar els polítics independentistes empresonats o exiliats, ha defensat que qualsevol nació ha de tenir el dret d’autodeterminació, i Catalunya és una nació.

Ha recordat que des de la transició els partits catalans havien acceptat desenvolupar l’autogovern dins l’estat espanyol, però ha lamentat que a partir del 2000, ‘amb l’inici de la recentralització dels governs Aznar’, alguns d’aquests partits van començar a veure que això no seria possible. El 2010, ha afegit, hi va haver el ‘gran trencament’ entre Catalunya i Espanya amb la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l’Estatut. També ha explicat que el moviment independentista té base social i ha afirmat que probablement enlloc d’Europa hi ha hagut al llarg de tants anys tantes manifestacions amb milions de persones mobilitzant-se pacíficament per assolir un objectiu.