Màrius P. C.: ‘Volem que el poble se senti segur quan vagi a les manifestacions’

És l'impulsor de Sanitaris per la República, nascuts fa dues setmanes per oferir servei sanitari a les manifestacions

VilaWeb
Marta Valls Ribas
02.10.2018 - 20:01
Actualització: 02.10.2018 - 19:52

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La brutalitat de les càrregues de la policia del primer d’octubre de 2017 van afectar Màrius P. C., infermer de professió i per vocació. A partir d’aquell dia, va prendre la decisió d’anar a totes les manifestacions amb una motxilla a l’esquena plena de gases, iode i més material sanitari per a atendre possibles ferits. Es col·locava en els punts on creia que podien anar els manifestants en cas que anessin mal dades. Per sorpresa seva, se li van acostar metges i infermers que també s’oferien a ajudar. D’aquí va néixer, fa tot just dues setmanes, Sanitaris per la República, un grup que ha tingut un paper destacat en les mobilitzacions de dissabte i dilluns, en què hi va haver càrregues policíaques.

Què és Sanitaris per la República?
—Som un grup de voluntaris que vam creure que calia atendre el poble in situ, a les manifestacions. Fem de suport del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), perquè normalment les ambulàncies són lluny i, a vegades, és difícil d’accedir-hi quan ets dins de la protesta. A més, hi ha molta gent que surt contusionada o amb traus que no arriba al SEM i se’n va directament cap a casa. Volem que el poble se senti segur a les manifestacions i demostrar que si ens organitzem, som efectius.

Al principi éreu tot sol.
—Sí. Des del primer d’octubre de l’any passat vaig començar a sortir al carrer amb una motxilla equipada amb material sanitari i l’armilla del cotxe amb la paraula ‘infermer’ escrita darrere. Em col·locava en una línia estratègica, on calculava que sortirien els ferits, si n’hi havia. Va ser quan vaig adonar-me que la gent sortia de les càrregues amb cops, traus i, sobretot, molt desorientada. També va ser aquí on algunes persones se m’acostaven per oferir-me ajuda: eren metges o infermers que també volien col·laborar. Vam decidir d’unir-nos. ‘Si som més, serem més eficaços’, vam dir-nos.

No a totes les manifestacions hi ha càrregues de la policia.
—No, però només que la policia empenyi amb les porres, que no són càrregues com a tal, ja pot fer mal. I no únicament per l’actuació de la policia. En actes multitudinaris sempre hi ha gent que es desmaia o que es torça un turmell. Encara que només sigui per això, ja val la pena que hi siguem.

Tot just acabats de néixer, heu tingut molta feina.
—S’ha demostrat que realment calia una iniciativa així. Encara que tenim una certa frustració perquè dilluns no vam poder fer prou. No vam poder ser a la Via Laietana perquè no teníem previsió ni informació de què hi podia passar. Hem d’organitzar-nos per dividir-nos i formar altres dispositius en funció dels esdeveniments. El cap de setmana del 29 de setembre ens vam comunicar d’una manera molt efectiva per Telegram, però dilluns, quan vam ser al parlament, les comunicacions van fallar. Hem de millorar, n’anem aprenent a mesura que ens trobem amb els esdeveniments.

Què va passar dilluns que no us permetés d’organitzar-vos?
—L’estratègia policial va ser imprevisible i, a més, vam prioritzar la seguretat dels nostres voluntaris. Quan la gent pressionava cada vegada més cap a les tanques del parlament, vam moure els equips d’allà. Aleshores, quan van començar a carregar, la gent es va dispersar en la direcció contrària del lloc on els esperàvem. Jo vaig ser al parc de la Ciutadella buscant ferits, però molts casos no els vam poder atendre correctament.

Quants voluntaris sou?
—El dia 29, durant la manifestació, vam ser quaranta-cinc. Dilluns n’érem trenta. Creixem molt de pressa. En les dues primeres setmanes hem superat les expectatives. A mi m’ha sorprès molt el nombre de gent que s’ha ofert a ajudar-nos. Ens compren aigua o gel perquè puguem atendre millor, s’ofereixen a col·laborar o a ajudar-nos econòmicament. La solidaritat que hem rebut ha estat impecable. Nosaltres hem posat en marxa la iniciativa, però qui la fa créixer és el poble mateix.

Considereu que supliu un servei que haurien d’oferir els serveis sanitaris públics?
—No volem entrar en aquestes valoracions. Dilluns, jo vaig trobar a faltar ambulàncies més a prop, això és cert. Però nosaltres no valorem ni el dispositiu mèdic ni el policial. Nosaltres només volem ajudar.

Ahir, el SEM va fer públic que havia atès quaranta-tres ferits, una trentena dels quals eren policies. Com pot ser que els policies siguin el nombre més alt de ferits?
—Nosaltres hem detectat que hi ha molts manifestants que no volen anar al SEM per por que, una vegada atesos, se’ls emportin detinguts. També n’hi ha molts que directament se’n van cap a casa perquè consideren que no cal que els atenguin d’urgència. Nosaltres érem al parlament i no vam veure cap mosso ferit. Ja dic, és la nostra perspectiva, però no en vam veure. També s’ha de tenir en compte que moltes vegades aquests cossos de seguretat són ferits per les seves càrregues. Fan una feina molt difícil i es poden torçar canells, dits. Igual que l’1-O hi va haver policies que van denunciar que tenien ungles trencades. No va ser perquè algú les hi trenqués, sinó perquè se les havien trencades amb la porra. És que és normal. Sobre els fets de dilluns a la Via Laietana, no puc opinar perquè no hi érem.

Sou voluntaris. Us financeu vosaltres tot el material?
—Sí, de moment ho paguem tot de la nostra butxaca, però és clar, tot té un límit. Per això valorem de buscar vies de finançament, obrir una caixa de solidaritat, per exemple, per poder fer front a tot allò que volem fer.

En quines manifestacions preveieu d’actuar?
—Vam néixer per atendre situacions que preveiem de risc. I atendrem tothom, sense tenir en compte de quin grup siguin.

En l’àmbit geogràfic, només actueu a Barcelona?
—De moment estem centralitzats aquí, sí. Primer volem valorar com han anat aquestes primeres actuacions i com podem millorar. Més endavant, si tenim més voluntaris, volem expandir-nos arreu del país.

Qualsevol pot col·laborar amb vosaltres o només sanitaris?
—El dia 29 vam començar amb un equip de tres sanitaris: un metge, un infermer i un auxiliar de clínica. Aleshores vam decidir que fos el metge qui s’encarregués de recollir les dades bàsiques dels atesos, nom de pila, edat i sexe. S’encarregava també de parlar amb la víctima i, per tant, de detectar si tenia algun possible problema neurològic. Però a la pràctica, en els moments de les càrregues, vam veure que això no era efectiu i que el metge havia de prioritzar directament l’atenció. Per això, dilluns ja vam afegir una quarta persona a cada equip per a recollir les dades, sense formació sanitària. I la veritat és que va funcionar. De manera que demanarem la col·laboració de gent perquè ens ajudi en aquesta tasca.

Quantes persones vau atendre davant el parlament?
—Dilluns vam atendre vint persones. Però n’hauríem pogut atendre moltes més si ens haguéssim organitzat millor. N’anem aprenent.

 

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies