Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Marc Bertomeu forma part de la candidatura Fem Podem que es presenta a les primàries de Podem Catalunya, la llista encapçalada per la diputada Jèssica Albiach. Malgrat haver-se interessat pel partit Pirata i la CUP, només ha estat militant de Podem i des del 2014 és secretari general d’aquest partit a Barcelona. No ha quedat totalment satisfet de cap de les confluències en les que ha participat Podem i opina que trobar una majoria que doni suport al referèndum no és impossible. La candidatura de la qual forma part proposa una secretaria de feminismes i millorar la democràcia interna.

—A VilaWeb hem parlat amb candidats de totes les llistes a les primàries de Podem Catalunya. Us presenteu com la nova política però tots els candidats a secretari general són homes, a excepció de la Jèssica Albiach de la vostra llista. 
—La incorporació de dones a la política és un repte que no només té Podem, sinó també la resta de forces polítiques. Una de les propostes de Fem Podem és precisament una secretaria de feminismes que intenti potenciar-ho. Dins del partit hi ha certs mecanismes per facilitar la presència de les dones als espais de decisió, com les llistes cremallera. Això és un sistema que corregeix la realitat però hi ha problemes que cal combatre de fons. És un repte important perquè no només és d’organització del partit sinó que són propostes que s’han de convertir en llei.

—Quines mesures proposeu?
—Una dinàmica de quotes pot funcionar però si vas als cercles i el 70% dels que hi assisteixen són homes, es converteix en un problema de la societat. Hem viscut molts casos en què una parella jubilada només ve l’home, hem intentat afegir dinàmiques per revertir la situació però és clar que és l’estructura de la societat que has de canviar. Els estatuts de Podem diuen que les llistes han de ser cremallera però no parlen de com han de ser l’executiva del partit, aquí nosaltres ens comprometem a que hi hagi el 60% de dones.  Proposo una secretaria de feminismes transversal, per així intentar aportar la perspectiva de gènere a totes les àrees, activitats i polítiques que es tirin endavant. Proposem canviar els horaris de les trobades, formats més breus i la participació telemàtica. Iniciatives que encara hem de provar, no sabem si funcionaran, però creiem que són necessàries.

—A última hora les primàries comptaran amb una nova llista, Territoris Podem, que només opta al consell ciutadà i que dóna suport a la d’Albano Dante. Hi ha hagut malestar entre les altres llistes perquè això és un cop a la pluralitat del consell.
—Entenc que hi hagi hagut rebombori. És evident que el reglament busca promoure la filosofia de la pluralitat però respectem que s’hagi presentat aquesta llista. L’òrgan que vetlla pel compliment i les bones pràctiques a les primàries, la secretaria d’organització, ha estudiat el cas i ha dit que no hi veu cap problema. Nosaltres estem en aquesta mateixa línia.  

—La vostra candidatura aposta per la democratització de Podem. Quines mencances té en aquest aspecte?
—Pot semblar estrany parlar de democratitazació d’un partit que només té dos anys de vida, com si parléssim d’una institució antiga. El què ha passat és que el nostre partit s’ha organitzat a partir de diferents campanyes electorals. La organització ha anat creixent a cavall de les campanyes electorals, i per tant, de forma inevitable s’ha anat assemblant a una maquinària electoral. Nosaltres el què creiem és que com que no hi ha eleccions a la vista, ara cal canviar aquesta maquinària electoral per un partit més arrelat al territori amb unes dinàmiques organitzatives molt millors que les que hem tingut ara.

—Finalment hi ha cinc candidats a secretari general que representen diferents sectors del partit. Tantes diferències hi ha dins Podem?
—Les diferències hi són però tots formem part del mateix partit. Són diferències en la proposta organitzativa o bé de matís sobre les línies polítiques a seguir. Nosaltres vam sortir més tard que les candidatures de Raimundo Viejo (Impulsem Podem) i Albano Dante (Ho Podem Tot). Ens vam asseure a parlar amb ambdues llistes però en vam sortir perquè no ens hi sentíem còmodes. Tenim punts de consens però les seves dues llistes són antagòniques entre elles, tan en propostes organitzatives com en les propostes polítiques. Quan va sorgir el reglament de les primàries a partir del qual les llistes només poden ocupar el 70% del consell ciutadà, Ho Podem Tot va anar per lliure i nosaltres vam seguir negociant amb Raimundo Viejo però no compartim les seves formes agressives. Volem un partit que sigui capaç de construir ponts.

—Defenseu que Podem Catalunya tingui entitat jurídica pròpia però no esteu d’acord amb Impulsem Podem que en fa bandera. Per què?
—Cert, no estem d’acord amb Raimundo Viejo. El què ell proposa és fer una assemblea constituent aquí i crear un Podem Catalunya a partir d’aquesta assemblea constituent. És a dir, fer un partit separat de l’estatal i després agermanar-nos. Nosaltres creiem que la plurinacionalitat que defensem en les línies polítiques s’ha de fer palesa dins de Podem, en l’organització. De moment, el què nosaltres proposem és que cada territori sigui un subjecte jurídic i que formi part del projecte estatal. Aquestes propostes les defensarem a la propera assemblea estatal del partit i en aquest punt si que estem pràcticament d’acord amb Ho Podem Tot.

—Què us allunya de la candidatura d’Albano Dante, Ho Podem Tot?
—No creiem que la forma com han organitzat el seu projecte sigui l’adequada. Nosaltres hem elaborat el nostre projecte a partir de l’experiència dels dos anys de Podem. Ells proposen estructures organitzatives que nosaltres no compartim. Per exemple, proposen un Consell de Cent i en canvi nosaltres creiem que crear una estructura entremig dels cercles i la direcció del partit no és la via a seguir. No fa falta, la veu dels cercles hauria d’arribar directament a la direcció. Volem dotar els cercles amb més finançament perquè puguin créixer. La majoria d’ells no tenen un local on trobar-se, per exemple.

—La vostra llista està encapçalada per una diputada al parlament de Catalunya, Jèssica Albiach. En una entrevista a VilaWeb, el candidat a secretari general Rafael García (Estimem Podem) es queixava de la duplicitat de càrrecs al partit.
—El partit té un codi ètic que prohibeix la duplicitat de càrrecs. Ara bé, entenem que hi ha càrrecs electes i càrrecs orgànics. La filosofia a seguir és que una persona tingui una obligació política, no vàries. És a dir, que si és diputat no sigui alhora un membre de l’organització. Però també hem de posar sobre el paper quina és la realitat de la nostra organització: es va crear fa dos anys i tenim un capital polític limitat ja que l’accés a les institucions ha tingut uns molt bons resultats. És normal que aquelles persones que tinguin més capacitat d’arribar a la gent, mediàtica, siguin aquells que hagin agafat un lideratge natural. Això no vol dir que no vulguem tendir cap a una organització molt estructurada on tingui una gent dedicada al partit i una altra gent dedicada a la institució. De moment és el partit que tenim.

—Podríem dir que la vostra llista és la candidatura continuista?
—L’anterior executiva va desaparèixer amb la dimissió de la secretària general i després es va muntar una gestora. Tres dels membres de Fem Podem hem format part d’aquesta gestora: Marta Oliván com a responsable d’organització, Juanjo Cáceres gestionant les finances i jo mateix, com a portaveu. La resta de l’equip és completament nou. Continuistes? No ho crec. En aquell moment érem crítics en com s’havia portat l’organització.

—Coneixent aquesta gestora des de dins. Com han estat els mesos sense direcció?
—Ha estat una situació complicada. Som un partit en construcció i ens hem trobat amb múltiples eleccions sense direcció política. Ens han faltat molts recursos tan materials com humans per poder fer créixer el projecte. Hem estat en una situació de paràlisi a Catalunya, de manteniment de la situació. I això, et debilita. No hem estat capaços de fer els processos participatius que volíem fer i no hem estat capaços d’influir en les confluències en les que hem participat. Des de Fem Podem hem reclamat aquestes eleccions vàries vegades però també compartíem l’argument de la secretaria d’organització estatal: fer coincidir l’assembla o un congrés d’un partit en unes eleccions era tirar pedres a la nostra teulada.

—Un altre tema de debat en aquestes primàries són les confluències amb altres organitzacions polítiques. Podem ha d’anar per lliure o ha de confluir?
—Podem ha de confluir. Hem viscut l’experiència de Catalunya Si Que Es Pot, Barcelona en Comú o En Comú Podem. De totes n’hem après però és evident que ha de millorar i que no estem totalment satisfets en cap de les situacions. Creiem que és important que es mantinguin aquestes confluències, almenys en aquesta primera fase del partit. Defensem aquest model però la confluència l’han d’aprovar les bases. El procés de discussió el tenim pensat per tal que sigui un procés participatiu, de debat i de participació telemàtica.

—El resultat de les eleccions del 26 de juny impossibilitat un referèndum sobre la independència pactat amb l’estat.
—Res és impossible. Després del 26-J la capacitat o les dificultats per tal d’aconseguir un referèndum pactat incrementen exponencialmenti i encara més després de la votació de la mesa. L’aritmètica complica el nostre full de ruta però no l’inhabilita, la majoria és possible. Ara bé, la majoria és complicada si uns opten per la unilateralitat i un altres neguen el problema, nosaltres ens quedem sols reclamant el referèndum pactat. No renunciem a que aquesta línia sigui la única transitable. Seguirem insistint perquè cap de les altres ens ha portat resultats encara. Per aconseguir-ho cal un pacte més ample que no inclogui només el referèndum. Hi pot haver reformes en les que tan socialistes com ERC hi podrien estar d’acord: reforma fiscal, reforma de l’estat del benestar, etc. Creiem que Podem Catalunya és un partit que ha de ser capaç d’articular aquesta majoria, tan al congrés espanyol com al parlament. Tot i que sembla que hi hagi una majoria al parlament que tira endavant a la pràctica no han fet absolutament res.  

—Sembla que Podem estigui entre aturar els independentistes i aturar els unionistes.
—No ho definiria així. Creiem que tan PP com C’s tenen un interès que és maquillar el règim del 78. La part independentista de CDC, ERC i la CUP aposten per una via unilateral que no és capaç de crear una majoria. El 27-S no van aconseguir una majoria social a favor de la independència, no van arribar ni al 50%, aquesta xifra és insuficient per tirar endavant la via unilateral. En canvi, segueixen apostant per aquesta via i això allunya certes posicions que hi podrien estar d’acord, com nosaltres. Aquesta línia resta suports de forma paulatina a un full de ruta unilateral. Entenem que la nostra situació és complicada, entenem que hi hagi gent que ens digui que és impossible, hi estem d’acord. Però, el nostre full de ruta és el que ens portarà a uns millors resultats en el temps. 

—No us voleu acostar a CDC però us acosteu al PSOE. Des del vostre punt de vista, no serien tots dos partits ‘casta política’?
—Quan parlem de casta parlem d’unes formes de fer de la vella política que nosaltres defugim. Hem votat coses conjuntament amb Junts pel Sí, això vol dir que Junts pel Sí són casta o que ja no els considerem casta? No, això vol dir que la política no es basa en un únic punt. El què nosaltres diem és que hi ha una guerra de trinxeres entre aquells que aposten per la unilateralitat i aquells que aposten per l’statu quo. El nostre full de ruta és ser capaços de trencar aquesta guerra de trinxeres. Per fer-ho, s’ha de sortir de la lògica totalitària del full de ruta nacional. Avui, el full de ruta nacional s’imposa per sobre de qualsevol altra política. No és la via per aconseguir majories. És la via per reduir-les.

—Hi hauria d’haver un debat sobre la independència a Podem i fer un pas més enllà del debat sobre el dret de decidir?
—Nosaltres hem tingut aquest debat. Recordo una assemblea política a Barcelona on es a discutir aquest tema. El procés de primàries serveix també per plantejar el document polític. Si algú vol plantejar la independència ho pot fer. Nosaltres no ho fem. Tenim un projecte estatal, un projecte que permeti una nova recomposició de l’estat en base aquesta idea de la plurinacionalitat i que Catalunya tingui un nou encaix. No és un projecte independentista.

—Així, el dret de decidir que proposeu és entre un estat espanyol i un estat espanyol federal?
—No hem concretat la pregunta. Per nosaltres no hauria de ser una pregunta entre independència i statu quo. Això és un error i presenta la independència com l’únic canvi possible. A la política catalana hi ha un sector que pensa que ja s’està bé amb el règim del 78, i hi ha un sector independentista que creu que s’ha de fer un estat nou. Però també hi ha un altre sector, que no és exclusivament Podem, que creuen en una opció federalista. Creiem que al referèndum hi hauria d’haver l’opció d’independència però també hi hauria d’haver una altra que no només fos el manteniment de l’statu quo.

—Joan Giner, que forma part de la candidatura Ho Podem Tot, plantejava que Podem havia de guanyar les pròximes eleccions catalanes. Heu previst l’escenari en que no hi hagi unes noves eleccions autonòmiques?
—El 9-N havia de ser una cosa i va acabar sent-ne una altra. Les eleccions del 27 de setembre havien de ser plebiscitàries i no ho van ser. Si hagués estat un plebiscit haurien d’haver-se presentat amb un únic punt al programa. En aquest cas, una declaració unilateral d’independència. En canvi, van presentar un programa de govern amb un full de ruta de divuit mesos. Ara veiem que Junts pel Sí i la CUP no saben per on tirar. Aposten per aquesta via unilateral que busca tirar la corda, esperar i creuar els dits perquè quan peti ens afavoreixi. No és el nostre full de ruta. Nosaltres a les pròximes eleccions catalanes, que podrien ser constituents o plebiscitàries, seran unes eleccions en les quals nosaltres ens presentarem per ser l’alternativa a Catalunya.

—Escapeu del nacionalisme català però defensant l’estat espanyol us podrien dir nacionalistes espanyols, no?
—Ens diuen nacionalistes espanyols, traïdors de la pàtria, col·laboracionistes. Hi ha gent a Catalunya que creu que amb un estat la vida seria millor, nosaltres creiem que el repte que planteja la crisi del 2008 és una diferència de poder entre els mercats financers i la capacitat legislativa de l’estat. Per aconseguir-ho s’han d’aconseguir noves fites dins la UE, més capacitat reguladora. La independència camina cap a una posició diferent que aquesta. Tot i així, no ens sumem al discurs de la por. La independència no seria un gran trauma, no seria un terrabastall. No tenim cap idea romàntica d’espanya ni som iberistes ni res d’això. Amb més integració europea i més sobirania econòmica, política i social podem arribar a fer front a l’amenaça els mercats. Si Catalunya fos independent el nostre projecte polític continuaria viu.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.