28.05.2025 - 11:15
|
Actualització: 28.05.2025 - 11:59
El govern de Marga Prohens maniobra per blindar l’eliminació del requisit del català a la sanitat, una de les primeres mesures que va aprovar en la legislatura. D’aquesta manera, i amb el suport de l’extrema dreta de Vox, inclourà una disposició final al decret d’habitatge, que serà tramitat com a projecte de llei al parlament, per a modificar la llei 4/2016 de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública. El català continuarà sense ser un requisit.
És el tercer intent del govern de Prohens de protegir l’eliminació a través d’una norma que no té res a veure amb la llengua. Ho va intentar amb la llei de polígons industrials i amb la de macrogranges, però va fracassar en els dos intents. Ara, sí que ho podrà tirar endavant amb el suport de l’extrema dreta, atès que el PP també donarà suport a les esmenes de Vox.
Recursos al TC
Per què aquesta maniobra si, ara com ara, el català no és un requisit? La resposta té origen als recursos de l’Obra Cultural Balear (amb PSIB, Més i Podem) al tribunal constitucional espanyol. El govern va aprovar el 2023 el decret llei per eliminar el requisit. Al seu moment, es va presentar un primer recurs perquè una norma només es pot aprovar per decret llei si té caràcter d’urgència. Aquest va ser un dels arguments –el de forma– pel qual OCB i oposició van recórrer. De fet, el TC ja ha tombat diverses normes per aquest motiu.
Aquesta mateixa setmana el TC es va pronunciar i va desestimar el recurs sense entrar en els motius de fons: ho va fer perquè el decret de 2023 sobre el qual s’havia fet el recurs va quedar derogat a finals de l’any passat. Aquest fet es va produir quan el PP va votar per error un conjunt d’esmenes de Vox a la llei de simplificació administrativa.
Per a solucionar totes les mesures aprovades per error, el PP va aprovar un altre decret llei. L’eliminació del requisit del català tornava a estar recollida per un decret, per la qual cosa OCB i l’oposició van presentar un segon recurs davant del TC, que està deliberant si l’admet o no a tràmit.
No ha faltat mai cap metge per motius de llengua
La por del PP és que el TC admeti el recurs i doni la raó a l’OCB i l’esquerra per aquest defecte de forma. Sobretot, quan s’ha demostrat que no ha faltat mai cap professional sanitari per motiu de llengua a les Illes i que l’eliminació del requisit, per tant, no s’atribuïa a cap caràcter d’urgència.
Per aquest motiu utilitzarà aquesta maniobra: ara sí que s’inclourà en una norma amb rang de llei l’eliminació del requisit. La disposició transitòria segona de la Llei 4/2016 quedarà amb aquest redactat:
“El coneixement de la llengua catalana no serà, amb caràcter general, un requisit per a accedir a la condició de personal estatutari sanitari del Servei de Salut de les illes Balears i dels ens adscrits a aquest servei. Així mateix, tampoc serà un requisit exigible per a ocupar places o llocs de treball com a personal laboral en els ens instrumentals adscrits al Servei de Salut, el requisit d’accés de la qual sigui una titulació de la branca sanitària”
L’OCB ja ha dit que tornarà a recórrer la mesura perquè, malgrat que se salvin les qüestions de forma, encara s’han de valorar les qüestions de fons.
