13.05.2026 - 20:00
Avui la informació ens cau de les butxaques. Els canals digitals s’han multiplicat per mil i un dels problemes seriosos amb què s’enfronta el receptor és de saber separar les notícies vertaderes de les falses. I no tothom té capacitat per a fer aquesta separació, sobretot, en aspectes del dia a dia més tècnics i que en gran manera són desconeguts. Això fa que un dels riscs sigui el de la informació digital amb mala fe, per a desinformar-nos interessadament o fer-nos caure en una estafa. Parlo de l’economia en totes les variants.
I, malauradament, no és una matèria que els ciutadans de l’estat espanyol dominin gaire. Una enquesta de l’octubre de l’any passat del Banc Santander retratava una situació inquietant. El 54% dels ciutadans de l’estat espanyol deien que tenien bons coneixements financers, però la comprensió real de conceptes bàsics –inflació, tipus d’interès…– demostrava la contrària. No arribaven a una tercera part els qui responien bé a unes quantes preguntes bàsiques. I la distància en aquest camp no és anecdòtica: és profunda, estructural i té conseqüències directes en la vida quotidiana.
L’Enquesta de Competències Financeres del Banc d’Espanya ja havia revelat que solament un 19% dels adults responia correctament a qüestions bàsiques d’economia. Els resultats de l’última avaluació PISA, del 2022, mostren que els estudiants espanyols se situen en competències financeres per sota de la mitjana de l’OCDE i que no hi ha hagut millores significatives, si més no aquests deu darrers anys.
Un altre estudi del supervisor bancari, de fa dos mesos, assenyalava que calia un esforç més gran dels organismes compromesos amb l’educació financera, inclosa la comunitat educativa. Proposava de formar més el professorat, dotar-lo de recursos adequats i continuar avançant en la incorporació de continguts d’educació financera en el currículum escolar. “Tan sols així es podrà garantir que tothom tingui accés a una formació bàsica. Els resultats seran encara millors si, a més, es fomenta la implicació de les famílies”, afegia.
La importància de començar aviat és molt important. “Aprendre de nens a reflexionar sobre com gestionar els diners ens ajuda a adquirir una mentalitat crítica i responsable i ens prepara per afrontar amb criteri les decisions econòmiques que haurem de prendre com a adults. És allò que persegueix l’educació financera en edats primerenques i va molt més enllà del simple ensenyament de conceptes financers”, deia.
La conclusió sembla clara: els ciutadans de l’estat espanyol arrosseguen un dèficit crònic d’alfabetització financera que condiciona decisions crucials: de contractar una hipoteca a planificar la jubilació.
La manca de coneixement de la matèria és un terreny adobat, doncs, perquè les mentides proliferin i es facin cada vegada més grans, sense que molts receptors ni tan sols se n’adonin. L’exemple més clar crec que el tenim en les bestieses que s’acostumen a dir en temps de campanyes electorals, amb afirmacions completament impossibles que passen per veritats, atesa la ignorància econòmica del públic a qui van destinades.
No cal pas recordar, oi, el disbarat recurrent, per part dels partits espanyols, sobre la negació de l’existència d’un dèficit fiscal català crònic respecte de l’estat, o la bestiesa que aquí ens queixem per vici, perquè de fet rebem més que ningú? O que neguem el pa a les comunitats menys riques, perquè els catalans som insaciables demanant diners constantment a l’estat? O cal fer avinent la monstruosa campanya del 2017 amb l’anomenada fugida d’empreses de Catalunya a partir de l’octubre? Canviaven seus, però les fàbriques restaven aquí; com es podia dir que ens quedaríem sense empreses i sense feina? Els mitjans donaven la dada diària de “sortida” d’empreses per atemorir la població, que, en determinat percentatge, s’ho va creure. I quan als catalans ens prometen pluges de milions per a tal o tal altra destinació, impossibles de realitzar? Sí, cal més educació financera entre la població, perquè no pot ser carnassa tan fàcil dels mentiders.
Per a tractar d’esmenar en la part que es pugui aquest desfasament en el coneixement, ahir, al Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), el degà, Carles Puig de Travy, va anunciar la creació d’un observatori de les notícies falses d’economia i empresa. Es tracta de poder disposar d’un estat de l’evolució dels casos. A més, en aquest observatori es promouran accions per a impulsar l’educació econòmica i facilitar la contrastació i verificació de la informació. “La desinformació econòmica no és tan sols un problema comunicatiu, sinó un risc real per a la presa de decisions dels ciutadans. Cal reforçar la confiança amb informació rigorosa i contrastada”, va destacar el degà. He de dir que em sembla una bona iniciativa i que desitjo que sigui útil.
Per una altra banda, el secretari general del CEC, Àngel Hermosilla, em comenta que l’objectiu és disposar d’un instrument que permeti de fer un seguiment de la problemàtica de les notícies falses en l’àmbit de l’economia i l’empresa i desplegar accions que en facilitin una reducció. I esmenta que, entre més funcions, farà enquestes als col·legiats sobre la problemàtica i elaborarà un estudi sobre aquestes notícies falses cada dos anys. També es crearan eines que ajudin els col·legiats i els ciutadans en general, com ara vocabulari específic, instruments d’anàlisi, recomanacions, llocs de denúncia… Em sembla especialment interessant l’habilitació d’un canal de denúncies en connexió amb institucions que persegueixen la problemàtica, com ara els Mossos d’Esquadra.
Tornant a l’estudi presentat ahir, les principals conclusions són que el percentatge més important dels missatges falsos tenen a veure amb les suplantacions d’identitat, perquè representen el 33% de tots els casos estudiats. Sobretot, els remitents són persones físiques (gairebé la meitat) i una quarta part provenen de suposades empreses privades.
Un 23% surten dels anomenats “quiosquets financers”. Són entitats o persones que ofereixen serveis d’inversió sense ser autoritzades ni supervisades, sovint amb l’objectiu d’estafar els inversors. Destaca que la meitat correspon a casos referits a les criptomonedes. L’afany de guanyar diners fàcils a curt termini fa que molta gent caigui en el parany.
Un altre aspecte que denuncia és que en un 13% dels casos es refereixen a una fiscalitat enganyosa. Hi ha consells a les xarxes que barregen conceptes i poden menar a l’engany. Aquí, sobretot, les mentides connecten amb una problemàtica molt generalitzada, com les lligades a les herències.
En definitiva, es tracta de lluitar contra un fenomen que anirà creixent amb la tecnologia i recordar que l’entorn de l’economia ens afecta directament com a societat. Recordem, per exemple, que l’OCDE fa poc advertia de la importància que té sobre la democràcia la manca de coneixement econòmic: “La democràcia necessita la confiança dels ciutadans per a funcionar. Però la incultura econòmica, sobretot amb les crisis, alimenta la polarització política i l’ascens dels populismes, que prosperen sobre discursos simplistes o enganyosos.” Diversos treballs de l’organització sobre la governança pública subratllen que la desinformació sovint es dirigeix cap als mecanismes econòmics, cosa que complica la distinció entre fets reals i informació falsa, “i això afebleix el debat públic democràtic”.
