La mà d’Irulegi: el descobriment del segle I aC que sacseja la història de la llengua basca

  • El descobriment demostra que els antics bascs eren alfabetitzats i que tenien una escriptura anterior a l'alfabet llatí

VilaWeb
Redacció
14.11.2022 - 15:29
Actualització: 14.11.2022 - 23:09

L’associació científica Aranzadi ha anunciat un descobriment important sobre l’èuscar. Mentre estudiaven la muntanya d’Irulegi, a Aranguren (Navarra), van trobar una peça única en forma de mà, que data del segle I aC, amb una inscripció en llengua bascònica al palmell.

És el text en llengua bascònica més antic aparegut fins ara. Té quatre línies: la primera paraula s’ha transcrit com a “sorioneku”, que es tradueix a la paraula basca moderna “zorioneko” i significa “de bona fortuna”.

El descobriment és especialment important perquè confirma dues coses. Per una banda, que en aquell territori feien servir l’èuscar a principi del segle I aC; i per una altra, que en aquella zona hi havia un sistema gràfic específic, que era una variant de l’escriptura ibèrica, però que tenia algunes característiques pròpies: l’escriptura basca. Tot i que fins ara no s’ha trobat gaire material, la mà d’Irulegi demostra com a mínim que els antics bascs escrivien, que eren alfabetitzats i que no van començar pas a escriure en alfabet llatí per mitjà dels romans, com es podia pensar fins ara.

La peça és de bronze, i la seva pàtina és d’un 53% d’estany, un 41% de coure i un 2% de plom; una cosa habitual en els aliatges antics. Sembla una mà dreta a escala natural. Després d’haver examinat l’entorn del forat, van descobrir que la peça no es trobava penjada, sinó clavada en un suport suau; probablement en fusta. Fa 143 mil·límetres d’altura, un mil·límetre de gruix i 128 d’amplada, i pesa 36 grams.

Els científics també han destacat altres qüestions: que l’aspecte del suport –una mà dreta clavada, amb els dits cap per avall– té una connexió amb el món cultural ibèric de la vall de l’Ebre, i que la tècnica emprada per a l’escriptura és única, perquè les lletres es feien primer amb línies, i després s’hi perforaven punts a sobre.

Tota aquesta informació ha obert un camí per a repensar les idees sobre la cultura dels antics bascs, i per continuar estudiant la relació entre aquesta cultura i la ibèrica.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any