Lula o Bolsonaro: el Brasil tria president en les eleccions més tenses

Després de quatre anys amb l’ultradretà Jair Bolsonaro al capdavant del Brasil, els sondatges situen el progressista Lula da Silva com a favorit a la presidència del país

VilaWeb
Alaaddine Azzouzi
01.10.2022 - 21:40
Actualització: 01.10.2022 - 21:44

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Més de cent cinquanta milions de brasilers són cridats a les urnes avui per escollir un president en unes eleccions que són de les més tenses de la història del país. Els darrers sondatges situen el progressista Lula da Silva, del Partit dels Treballadors (PT), com a favorit a la presidència del Brasil. La gran incògnita, i, en part, un dels motius que ha alimentat la crispació, és, si passa, com assumirà una derrota electoral l’ultradretà i ex-militar Jair Bolsonaro, que ha governat el país aquests darrers anys.

Una campanya marcada pels assassinats per motius polítics

L’odi polític és tan arrelat, que d’ençà que va començar la campanya, hi ha hagut uns quants assassinats per motius ideològics. En la majoria de casos, els morts han estat votants de Lula.

El juliol passat, un policia va matar a trets un antic candidat municipal del PT al crit de “Aquí som de Bolsonaro” en una ciutat de l’estat brasiler de Paraná. A principi de setembre, un altre partidari del president ultradretà va matar amb quinze ganivetades un company de feina afí a Lula a l’estat de Mato Grosso. La setmana passada, un home va irrompre en un bar a l’estat de Ceará i va assassinar a coltellades un client que va dir “vota el PT”, segons que informa un comunicat policíac. Dilluns passat, va haver-hi una altra mort violenta en un bar a l’estat de Santa Caterina. Un home amb una samarreta de Bolsonaro va ser apunyalat per un altre, conegut per la seva afinitat al partit de Lula. La policia investiga si el motiu és polític o un assumpte familiar, tal com ha informat la premsa local.

L’ambient de crispació política ha arribat a tal punt que els dos principals candidats han decidit d’acudir a alguns dels seus actes polítics amb armilles antibales. Tots dos tenen un dispositiu de seguretat contundent, tot i que Lula l’ha hagut de reforçar arran de l’augment d’amenaces que rep aquests darrers dies.

Por d’un assalt com el del Capitoli dels Estats Units

Enmig d’aquest clima de tensió, Bolsonaro, conscient de l’avantatge de Lula als sondatges, ha llançat més llenya al foc amb les crítiques reiterades al sistema electoral d’urna electrònica. La comparació amb el trumpisme és inevitable. Bolsonaro mateix, amb unes declaracions ambigües, va atiar el fantasma d’un cop d’estat el 7 de setembre passat. “La història es pot repetir”, va dir, durant un discurs amb motiu del dia de la Independència, després d’enumerar unes quantes dates històriques, algunes de les quals fan al·lusió a aixecaments militars i al cop d’estat del 1964.

Un home participa durant un acte de campanya de Bolsonaro, el 7 de setembre de 2022 a Rio de Janeiro (fotografia: EFE).

Per tot plegat, una de les incògnites de la nit electoral és la reacció del bolsonarisme a una suposada victòria del Partit dels Treballadors. A parer de la jurista, activista i política catalano-brasilera Maria Dantas, és poc probable que hi hagi una situació com l’assalt al Capitoli dels Estats Units del 2021 perquè confia en la fortalesa de les institucions del país. “Els tribunals electorals fa mesos que preparen les eleccions. Han prohibit les armes als col·legis electorals. També han suprimit parcialment els decrets presidencials que flexibilitzen la venda d’armes.”

Tanmateix, no descarta una reacció violenta perquè les idees ultradretanes, segons que diu, han amarat una part de la societat, especialment grups organitzats del sector de seguretat, com ara militars, cossos policíacs i grups armats il·legals. “No és solament que guanyi o perdi Bolsonaro, sinó que la societat s’ha bolsonaritzat i s’ha omplert d’odi, amb molta violència i moltes armes. Hi ha gent que mor per votar un partit o per tenir un determinat color de pell”, diu.

“Si guanya Lula, ho atribuiran al frau electoral i pot haver-hi molta violència al carrer”, sosté. Argumenta que és preferible que Bolsonaro perdi en la primera volta, atès que tem que hi hagi alguna tragèdia mentre no es faci la segona volta, el dia 30 d’octubre.

Militars i evangelistes, els suports d’un president tacat per la gestió de la pandèmia

En tota la història de la democràcia moderna al Brasil, cap president no ha estat tan vinculat amb els militars com Bolsonaro, que, de fet, va ser paracaigudista de l’exèrcit. El seu vice-president és un general retirat i al seu consell de ministres també hi ha ex-militars. Quan era diputat, va penjar al seu despatx uns quants retrats dels dirigents de la dictadura militar brasilera, la qual ha enaltit reiteradament sense amagar-se’n.

Durant la campanya electoral, ha promès que continuaria amb les mateixes polítiques d’aquests darrers quatre anys, especialment les de privatització d’empreses estatals estratègiques, com ara l’energètica Petrobras, amb la qual aspira a complir una de les seves promeses estrella, que el Brasil tingui el combustible més barat del món.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Partidaris de Bolsonaro (fotografia: EFE).

 

El seu mandat ha estat marcat per la gestió de la crisi del coronavirus, que ha estat àmpliament criticada tant fora com dins del país. De fet, el Brasil és el segon país del món amb més morts pel virus després dels EUA. Arran dels primers 100.000 morts per coronavirus, Bolsonaro va dir: “Hem de deixar de ser un país de marietes.”

En aquest sentit, la catalano-brasilera Maria Dantas opina que Bolsonaro és negacionista de la covid-19 i del seu vaccí. Retreu que el Brasil hagi tingut quatre ministres de Salut diferents durant la pandèmia i destaca que una investigació parlamentària va concloure que el govern de Bolsonaro hauria comès fins a nou delictes relacionats amb la pandèmia. El president va respondre a la investigació, de més de 1.300 pàgines, titllant-la de “pallassada”.

Amb la gestió de la pandèmia com a principal debilitat, Bolsonaro conserva en el vot evangèlic el baluard electoral principal, segons que apunta Dantas: “El voten molts evangelistes i no solament feixistes. Un exemple: una pastora evangelista negra i pobra de la favela de Salvador de Bahía vota a Bolsonaro perquè hi comparteix la concepció de família tradicional.”

De fet, el president ultradretà ha provat de captar el vot femení per mitjà de l’evangelisme bo i aprofitant la figura de la primera dama, Michelle Bolsonaro, que representa el perfil de dona cristiana evangèlica conservadora que rebutja l’agenda feminista. Tanmateix, les dones són un dels grups que més rebuig tenen cap a Bolsonaro, juntament amb els desocupats, els negres, els estudiants i els joves.

El retorn de Lula i la crida al vot útil contra la ultradreta

A l’altra cara de la moneda, vint anys després d’haver guanyat les seves primeres eleccions, Lula da Silva pot penjar-se la banda presidencial del Brasil per tercera vegada. Ha encapçalat tots els sondatges electorals d’ençà que el Tribunal Suprem brasiler va anul·lar per unanimitat els seus càrrecs per corrupció després d’haver comprovat que el jutge Sergio Moro –i posterior ministre de Justícia de Bolsonaro– no havia estat imparcial.

Durant el seu mandat anterior, del 2003 al 2010, Lula va gaudir d’una gran popularitat entre les classes treballadores i de rendes més baixes després d’haver aconseguit de treure milions de ciutadans de la pobresa extrema. Tanmateix, aquesta popularitat va caure en picat a partir del 2011, quan va ingressar a la presó, acusat d’haver participat en una trama de corrupció.

En la campanya d’enguany, s’ha venut amb èxit com a vot útil de la democràcia contra el feixisme i ha estat capaç de captar electors centristes. “El PT és un partit socialdemòcrata, però Lula té una capacitat enorme d’aglutinar forces, de liberals a l’extrema esquerra. Ha formulat aquestes eleccions en clau plebiscitària: Bolsonaro, sí o no?”, explica Dantas.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Lula en un acte polític (fotografia: EFE).

Reneix l’esquerra a l’Amèrica Llatina?

Si els pronòstics es compleixen, el triomf de Lula i la consegüent derrota de Bolsonaro –màxim exponent de la ultradreta a hores d’ara a l’Amèrica del Sud– consolidaria un tomb històric a la regió. Un canvi que ha arribat de la mà de dirigents com ara Boric a Xile, Petro a Colòmbia, López Obrador a Mèxic i Castillo al Perú, després d’anys de predomini de la dreta. Així doncs, si guanya Lula, farà més forta la nova onada d’esquerra a l’Amèrica Llatina i solament mancarà que s’hi afegeixin l’Equador, l’Uruguai i el Paraguai.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes