01.08.2022 - 00:43
|
Actualització: 01.08.2022 - 11:37
La tensió als Balcans va pujar sobtadament ahir, quan hi va haver trets en la frontera entre Kossove i Sèrbia. No hi va haver morts ni ferits, però són els incidents més greus d’aquests darrers mesos. El president de Sèrbia, Aleksandar Vučić, va reconèixer en una declaració institucional que hi havia una crisi creixent entre tots dos països: “No volem la guerra, però si això continua, Sèrbia la guanyarà.”
Per la seva banda, en un missatge de vídeo, el president kossovès, Albin Kurti, va acusar les autoritats sèrbies de ser les responsables dels incidents al nord del país i va avisar: “Els dies i les setmanes vinents poden ser complicats. No hi ha espai per a la tensió, no hi ha possibilitat de desestabilització perquè es fa una cosa legítima i legal. Els que parlen de violència, barricades, blocatges i desestabilització, parlen d’ells mateixos, no pas de nosaltres. Una vegada més, convido els ciutadans de Kossove que tenen matrícules de l’època de Milošević a convertir-les en matrícules legals amb les sigles del nostre país: RKS.”
L’OTAN avisa que intervindrà
Arran d’aquest esclat de la tensió, l’OTAN ha dit que estava preparada per a intervenir si calgués. La missió a Kossove (KFOR), va difondre ahir un comunicat en què remarcava que la seva missió es basava en el mandat de l’ONU per assegurar la pau i la llibertat de moviments de tots els ciutadans de Kossove.
— @NATO – KFOR (@NATO_KFOR) July 31, 2022
La KFOR és una força militar multinacional que actua d’ençà del 1999, d’acord amb la resolució 12/44 de l’Organització de les Nacions Unides. És integrada per uns tres mil soldats, sobretot de països de l’OTAN, però també de Suïssa, Moldàvia i Armènia. La zona dels municipis serbis normalment és patrullada per cascs blaus italians.
L’augment de la tensió
Aquestes darreres setmanes havia crescut la tensió entre Sèrbia i Kossove pel conflicte per les matrícules dels vehicles. El setembre passat, Kossove va començar a impedir l’accés al seu territori als vehicles amb matrícula sèrbia, i els forçava a comprar-ne una de provisional amb els símbols kossovesos, que Sèrbia considera il·legítims. El govern kossovès ho justifica perquè la policia sèrbia obliga els cotxes kossovesos que entren a Sèrbia a retirar les matrícules del seu país.
Segons que ahir va anunciar la policia de Kossove en un comunicat, hi va haver blocatges de carreteres als passos fronterers de Jarinje i Bernjak, i en uns quants punts del nord de Mitrovica.
A la mitjanit, el primer ministre kossovès ha anunciat que ajornava fins el primer de setembre l’entrada en vigor de les mesures que han encès els ànims de Sèrbia. “En cooperació amb els nostres aliats internacionals, ens comprometem a ajornar la implantació de les mesures”, ha piulat Kurti, que ha reclamat la retirada de totes les barricades i la restauració de la llibertat de moviments arreu de Kossove.
In cooperation with our international allies, we pledge to postpone implementation of decisions on car plates & entry-exit documents at border crossing points w/ Serbia for 30 days, on the condition that all barricades are removed & complete freedom of movement is restored. pic.twitter.com/oJNaQi0qPO
— Albin Kurti (@albinkurti) July 31, 2022
Un conflicte que ve de lluny
Ara, els incidents responen a la difícil situació de la minoria sèrbia instal·lada al nord de Kossove. La República de Kossove és dividida en set districtes, subdividits alhora en trenta comuns. D’aquests trenta, n’hi ha tres (Leposavić, Zvečan i Zubin Potok), poblats principalment per serbis i sobre els quals el govern kossovès no té cap control. La ciutat de Mitrovica també és dividida en dues parts, una de kossovesa i una de sèrbia que fa de capital de la zona de poblament serbi del país.
Aquesta àrea ha expressat unes quantes vegades d’ençà del final de la guerra la seva voluntat de separar-se de Kossove i formar part de Sèrbia. Les fronteres internacionals entre tots dos estats –que Sèrbia no reconeix car considera que Kossove és una part del seu territori– es van traçar sobre les de la província iugoslava de Kossove i van deixar minories a banda i banda de la frontera.
